Enganxada de cartells al Suprem

Feia 15 mesos que Oriol Junqueras no parlava en públic. Quan finalment ho va tornar a fer, acusat pels delictes de rebel·lió i malversació davant els membres del Tribunal Suprem, ha semblat que el temps no havia passat i que era al Parlament. El líder d’ERC va fer aquest dijous un discurs més propi d’un míting polític que de l’al·legat d’algú que busca evitar una condemna. Com que considera que la sentència ja està escrita, i que serà dura, va preferir declarar-se un “pres polític”, no va contestar les preguntes de les acusacions i va negar que hagi avalat cap acció violenta, tot i que va assumir la responsabilitat sobre l’execució de l’1-O. La seva actitud va contrastar vivament amb la de l’altre interrogat del dia, l’exconseller Joaquim Forn.

El plat fort de la tercera jornada del judici contra els 12 líders del procés era la declaració de Junqueras. L’exnúmero dos del Govern català és l’acusat de més rang, en absència de Carles Puigdemont, el seu gran rival polític. En conseqüència, és el que afronta les peticions de penes més severes. “Ànims, Oriol”, l’aclamava pel matí a Twitter l’expresident des de l’estranger.

Tota la plana major d’ERC s’havia desplaçat a Madrid per acompanyar-lo, i Junqueras no es va voler abstreure del que passava fora de la sala. Sap que ERC afronta tres eleccions durant els pròxims mesos: ell mateix és el candidat d’Esquerra a unes, les europees. També sap que a totes aquestes convocatòries es dirimeix l’hegemonia dins de l’independentisme, que el judici s’està televisant en directe i que se segueix amb atenció a Catalunya i a tot Espanya. Per tant, es va oblidar que la fiscalia demana que se'l condemni a 25 anys de presó i va utilitzar l’interrogatori per desgranar a fons el seu ideari polític.

El líder d’ERC no va dir al Suprem res que no hagi dit durant els últims mesos, a les entrevistes que ha concedit mentre ha estat empresonat, i no va donar arguments a la part de l’independentisme que l’acusa d’haver-se estovat. Des del primer moment va deixar clar que no espera un procés net. “Se m’acusa per les meves idees i no pels fets. Entenc que estic en un judici polític”,va afirmar.

A partir dels eslògans que ha adoptat la globalitat de l’independentisme –“votar no és cap delicte”– i dels que són marca de la casa –va al·ludir altre cop al seu amor per Espanya i els espanyols–, Junqueras va construir un discurs que va evitar acuradament les parts que podrien haver sigut menys heroiques. Amb prou feines va parlar, per exemple, de la declaració d’independència; segurament per no haver d’admetre, com va fer Forn a la tarda, que ni tan sols es va votar formalment al Parlament perquè els seus impulsors van decidir deixar-la al preàmbul del text que va aprovar la Cambra.

Ni rebel·lió ni malversació

No va respondre a les acusacions, però es va esplaiar a l’hora de rebatre els delictes que se li imputen. La rebel·lió, principalment. “Mai hem avalat cap acció violenta”, va assegurar. Sí que va atribuir una violència “innecessària i injustificada” a alguns guàrdies civils i policies nacionals que van provar d’impedir el referèndum de l’1-O. Segons la seva opinió, buscaven “generar un ambient de crispació, al qual ningú va respondre”. També va assegurar que no hi va haver malversació perquè el referèndum “als contribuents no els va costar res”. I a l’única acceptació implícita de l’enorme distància que existeix entre els plans que els independentistes van exposar als ciutadans i el que va passar en realitat, va afirmar que desconeixia el document ‘Enfocats’ –que contenia precisions sobre com dur a terme la secessió– i el va qualificar d’“extravagant i apòcrif”.

Forn també va assegurar que desconeixia aquest document, però aquí es van acabar les similituds entre el seu interrogatori i el de Junqueras. L’exconseller d’Interior també és candidat a les eleccions del maig, en aquest cas a l’alcaldia de Barcelona per la Crida i el PDECat, però a la seva intervenció al Suprem va plantejar una defensa purament jurídica. No va renegar del seu independentisme, però va admetre de forma descarnada que darrere de la retòrica inflamada del convuls octubre del 2017 gairebé no hi havia res real.

Realisme davant de l’èpica

“La independència s’havia de declarar dos dies després del referèndum i no es va fer”, va dir. La declaració posterior al Parlament va ser només “política” i en realitat “no es va votar” a la Cambra, va admetre. “No tenia efectes jurídics”, va insistir. Després de la proclamació retòrica, “no hi va haver cap acte administratiu ni resolucions” per recolzar-la després del ple del 27 d’octubre, ni “es va avisar les cancelleries” de la decisió. El major dels Mossos Josep Lluís Trapero “es va posar a disposició” de les autoritats judicials espanyoles immediatament després, va recordar. “Els funcionaris no van oposar cap tipus de resistència a l’aplicació del 155”, va constatar. Realisme davant de l’èpica.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Forn sí que va respondre a l’advocada de l’Estat i a la fiscalia, el relat dels fets del setembre i l’octubre del 2017 dels quals va rebutjar per ser “de pel·lícula”. Com a responsable dels Mossos durant aquella etapa, va defensar que sempre van actuar dins de la llei. I es va aferrar a la interlocutòria de la jutge que, dies abans del referèndum, va ordenar que s’impedís votar “sense afectar la normal convivència”, per justificar l’actitud de la policia catalana durant l’1-O.

Al final de la sessió, un dels processats que no va declarar aquest dijous admetia la distància entre els dos protagonistes del dia. Un, Junqueras, coneixia el valor simbòlic de la seva declaració i creia que el que digués no tindrà cap influència en la sentència. L’altre, Forn, va fer una defensa tècnica de la seva innocència. Les repercussions, en el seu futur penal i la seva trajectòria política, aviat es coneixeran.