Anar al contingut

ANTECEDENTS HISTÒRICS

Sánchez és el segon president de la democràcia que veu tombats els seus Pressupostos després de Felipe González

La CiU de Jordi Pujol va retirar el 1995 el seu suport al Govern socialista i va votar en contra dels Comptes Públics presentats per l'Executiu

EFE

Sánchez és el segon president de la democràcia que veu tombats els seus Pressupostos després de Felipe González

Pedro Sánchez passarà a la història de la recent democràcia espanyola com el segon president del Govern a qui li tomben uns Pressupostos al Congrés dels Diputats. El primer va ser el seu company de partit Felipe González, amb la qual cosa els socialistes monopolitzen en exclusiva la ingrata experiència de veure per terra els seus Comptes Públics.

Va ser cap a l’octubre de 1995, a les acaballes del felipisme, quan González es va emportar el desengany de veure rebutjats els seus Pressupostos Generals de l’Estat per culpa de la retirada del suport de la CiU de Jordi Pujol. Una cosa semblant al que ha passat aquest dimecres per la presència decisiva d’un partit català, tot i que en aquella ocasió no hi va haver tant de suspens com ara, perquè els nacionalistes de Convergència i Unió ja havien anunciat el seu vot negatiu i no hi havia negociació pel mig.

I és que els Pressupostos van ser portats al Congrés al setembre, malgrat que els seguidors de Pujol havien retirat ja al juny el seu suport a l’Executiu del PSOE, cosa que va acabar provocant al final la convocatòria anticipada d’eleccions generals com pot passar ara. Aquells comicis de 1996 els va guanyar el PP de José María Aznar.

Pressupostos sense sentit

Al trencar el pacte de legislatura, CiU s’havia compromès a garantir l’estabilitat governamental fins que acabés l’any, però no a tirar endavant uns Pressupostos que finalment va decidir vetar, a l’entendre que no tenien sentit havent anunciat eleccions per al març següent. 

En el cas actual, el rebuig del Congrés al Pressupost del 2019 condueix al final de la legislatura i del mandat de Sánchez, que ja estudia la possibilitat d’avançar les eleccions generals després de vuit mesos al poder.