Sánchez és el segon president de la democràcia que veu tombats els seus Pressupostos després de Felipe González

Pedro Sánchez passarà a la història de la recent democràcia espanyola com el segon president del Govern a quili tomben uns Pressupostos al Congrés dels Diputatstomben uns Pressupostos. El primer va ser el seu company de partit Felipe González, amb la qual cosa els socialistes monopolitzen en exclusiva la ingrata experiència de veure per terra els seus Comptes Públics.

Va ser cap a l’octubre de 1995, a les acaballes del felipisme, quan González es va emportar el desengany de veure rebutjats els seus Pressupostos Generals de l’Estat per culpa de la retirada del suport de la CiU de Jordi Pujol. Una cosa semblant al que ha passat aquest dimecres per la presència decisiva d’un partit català, tot i que en aquella ocasió no hi va haver tant desuspens com ara, perquè els nacionalistes de Convergència i Unió ja havien anunciat el seu vot negatiu i no hi havia negociació pel mig.

I és que els Pressupostos van ser portats al Congrés al setembre, malgrat que els seguidors de Pujol havien retirat ja al juny el seu suport a l’Executiu del PSOE, cosa que va acabar provocant al final la convocatòria anticipada d’eleccions generals com pot passar ara. Aquells comicis de 1996 els va guanyar el PP de José María Aznar.

Pressupostos sense sentit

Notícies relacionades

Sánchez posa rumb a les urnes al caure els Pressupostos

Les 25 mesures que se'n van a la paperera amb el rebuig dels Pressupostos 2019

Al trencar el pacte de legislatura, CiU s’havia compromès a garantir l’estabilitat governamental fins que acabés l’any, però no a tirar endavant uns Pressupostos que finalment va decidir vetar, a l’entendre que no tenien sentit havent anunciat eleccions per al març següent. 

En el cas actual, el rebuig del Congrés al Pressupost del 2019 condueix al final de la legislatura i del mandat de Sánchez, que ja estudia la possibilitat d’avançar les eleccions generals després de vuit mesos al poder.