Montero impulsarà les reformes pendents al Parlament abans d'anar a les urnes

Una vegada certificat l’enfonsament del projecte de llei de Pressupostos de l’Estat, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sembla disposada a salvar les restes del naufragi. El Govern "culminarà" les seves tasques pendents "que no eren als Pressupostos" i que actualment es tramiten alCongrés dels Diputats, va afirmar Montero uns minuts després de la votació en contra del projecte de llei que ella havia defensat amb tanta entrega les dues últimes jornades.

"Els ciutadans n’han de prendre bona nota i el Govern continuarà treballant per frenar aquesta dreta que diu no a la pujada del salari mínim, no al millor accés a la vivenda i no a abaratir la factura de la llum", va puntualitzar al referir-se a projectes de llei i decrets que actualment es tramiten al Congrés. La ministra no ha volgut entrar en un hipotètic avanç electoral –amb l’argument que aquesta decisió només competeix el president del Govern– ha fet les seves observacions sota la hipòtesi de continuïtat de la legislatura, almenys durant aquest any.

Retallada de la despesa a la vista

El rebuig del projecte de llei de Pressupostos implica la pròrroga el 2019 dels comptes de l’any passat i la previsió d’un nivell de dèficit més gran i de deute per a aquest any. La Comissió Europea estima que el dèficit podria derrapar fins a l’entorn del 2,2% o el 2,4% del PIB aquest any, lluny de l’objectiu de l’1,3% que perseguia el projecte de Pressupostos i que, d’altra banda, no havia donat per vàlid la CE.

D’una manera o d’una altra, la pròrroga implica un nivell de dèficit més gran i deute, segons la ministra Montero, i el Govern haurà de "recompondre" aquesta situació i veure com es pot "controlar el dèficit".

Fonts d’Hisenda avancen que el Govern no intentarà impulsar via decret les pujades d’impostos que havia programat en el projecte de llei. Sent així, el control del dèficit només es podria emprendre a través de retallades de la despesa, tret que la decisió es deixi en mans del futur Govern que surti de les urnes

També queda en l’aire l’augment de les entregues a compte previstes en el projecte de Pressupostos de l’Estat per a autonomies i ajuntaments. El Govern podria adoptar un decret llei en els pròxims dies per garantir que aquests diners arriben sense retard a les administracions territorials. 

La llei hipotecària, en l’aire

Un d’aquests projectes que estan en la recta final és la reforma de la llei hipotecària, que ja ha passat el tràmit del Senat i que havia de ser aprovada definitivament pel ple del Congrés previst per al dia 21 de febrer.

Una hipotètica convocatòria llampec d’eleccions generals per al dia 18 d’abril (una de les dates que estan sobre la taula) obligaria a dissoldre les Corts el 19 de febrer, amb la qual cosa decauria aquest projecte de llei. També decauria per idèntic motiu el projecte de llei per regular la pensió d’orfandat dels fills i filles de víctimes de violència de gènere.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

En el cas de la llei hipotecària, no només caurien en sac foradat totes les millores per als clients previstes en el projecte (que dificulta els desnonaments per part de les entitats financeres i reparteix els costos entre clients i entitats), sinó que, a més, Espanya es faria creditora d’una multa milionària de la Comissió Europea pel retard en l’adopció de la directiva comunitària.

La carpetada a aquest projecte de llei per una hipotètica convocatòria llampec d’eleccions, en tot cas, no afectaria que sigui la banca qui assumeixil’impost d’actes jurídics documentats (IAJD) en la subscripció d’una hipoteca, ja que aquesta mesura va ser encarrilada pel Govern a través d’un decret llei que ja va ser convalidat pel Parlament.