Anar al contingut

VISTA ORAL AL SUPREM

L'independentisme surt a l'atac

Advocats dels acusats i líders sobiranistes carreguen contra la justícia espanyola en la primera jornada del procés penal

El PDECat i ERC mantenen de moment les seves esmenes al Pressupost fins i tot a risc que caigui el Govern central

Daniel G. Sastre

Costarà trobar en els últims anys una foto amb més impacte polític que la dels 12 encausats per impulsar el referèndum de l’1-O asseguts a la banqueta d’acusats del Tribunal Suprem. Les imatges d’Oriol Junqueras i els seus companys constitueixen per si mateixes un greuge per a l’independentisme, que va intentar edificar sobre aquestes una esmena a la totalitat a la justícia espanyola. Mentre ERC i el PDECat mantenien al Congrés el duel al Govern, fins i tot a risc de precipitar unes eleccions que podrien tornar la dreta al poder, el primer dia del judici del procés va servir perquè el sobiranisme intentés exhibir múscul.

No va faltar ningú d’aquest àmbit per denunciar que s’estan vulnerant els drets dels acusats. Ni fora de la sala –els voltants del Suprem es van convertir en un carrusel d’al·legats independentistes, i també d’alguna manifestació poc freqüentada de signe contrari–, ni dins, on les defenses van fer servir tota la jornada en les qüestions prèvies. Potser el més clar va ser el primer a intervenir: Andreu Van den Eynde, advocat de Junqueras i Raül Romeva, va parlar de “vodevil processal contra la dissidència política” o de “causa general” contra el sobiranisme.

Feia mesos que els partits i les associacions independentistes preparaven el judici, cada un a la seva manera. Va quedar clar abans de començar la sessió, tant en les accions dels CDR a Catalunya, que només van aconseguir pertorbar la normalitat puntualment, com en el desembarcament de líders polítics a Madrid. Quim Torra, Roger Torrent, Elisenda Paluzie (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium), entre d’altres, es van fotografiar amb una pancarta amb el lema ‘Decidir no és delicte’.

Primeres imatges

Però el més impactant va ser la imatge dels acusats a la banquetaA molts d’ells no se’ls havia pogut veure en directe des que van entrar a presó de forma preventiva, fa més d’un any. Per això va ser inevitable que es disparessin les especulacions quan el president de la Generalitat va entrar a la sala i hi va haver reaccions diferents: des de les salutacions que li van dedicar gairebé tots els processats fins a l’aparent fredor de Junqueras, que no es va donar per al·ludit.

Els detalls són importants perquè el judici té moltes arestes polítiques. L’independentisme va sortir a l’atac perquè espera que tant la vista oral com unes eventuals condemnes es converteixin en un revulsiu per als seus partidaris, que fa mesos que estan desorientats a falta d’una estratègia clara.

Una part del sobiranisme insisteix que la unitat d’acció és fonamental, i tots els encausats rebutgen que hi hagués violència en les accions del convuls octubre del 2017. No obstant, aquest dimarts dins de la sala es van veure subtils diferències en els missatges dels advocats defensors. Uns, com Van den Eynde, Jordi Pina –representant de Jordi Sànchez, Rull i Turull– o Benet Salellas (que defensa Jordi Cuixart) van ser desafiadors en alguns moments i van qüestionar la imparcialitat del tribunal. “Aquest judici és una derrota col·lectiva de la societat espanyola”, va dir per exemple Salellas.

Altres, com el representant de Joaquim Forn o el de Dolors Bassa, van triar una defensa més tècnica. L’advocat de l’exconsellera de Treball va arribar a assegurar que “no es va publicar cap declaració unilateral d’independència”, en al·lusió que de la votació del 27 d’octubre al Parlament no va quedar cap constància escrita als diaris oficials.

El sobiranisme també s’ha proposat com a objectiu prioritari durant el judici despertar per fi la solidaritat internacional cap a la seva causa. Torra fins i tot va oferir una roda de premsa una vegada acabada la sessió per advertir que l’independentisme recorrerà a Estrasburg després de les sentències. Segons la seva opinió, el judici és "una farsa" i "una venjança",  que "s’acabarà als tribunals europeus". "I la guanyarem, que ho tinguin ben clar els qui en nom de la unitat d’Espanya no pretenen fer justícia sinó convertir-se en salvapàtries", va afegir.

Puigdemont, el gran absent

Però segurament l’opinió més rellevant de les que es van expressar fora de les fronteres espanyoles va ser la de Carles Puigdemont. No tant pel que va dir, sinó perquè l’expresident és el gran absent en un judici en què la fiscalia demana a Junqueras, el seu número dos al Govern, 25 anys de presó.

Gairebé al mateix temps que començava la vista oral al Suprem, Puigdemont assegurava a Berlín que l’única resolució justa és l’“absolució”. L’expresident de la Generalitat sap que en les pròximes setmanes el focus es fixarà en el judici i el seu ascendent sobre l’independentisme pot quedar diluït en detriment del de Junqueras. S’acosten diverses batalles electorals, i la voluntat de Puigdemont de ser protagonista a l’escenari polític català –tot i que sigui per persona interposada– l’obliga a mantenir-se en un lloc destacat.

A més, la casualitat ha volgut que el judici del procés coincideixi amb la primera prova de foc al Congrés per als Pressupostos de Pedro Sánchez. En un context molt difícil per als pactistes dels dos grups, per la pressió de la facció sobiranista que veu incompatible donar un cop de mà al Govern central mentre els impulsors de l’1-O s’asseuen a la banqueta, ERC i el PDECat mantenen les seves esmenes a la totalitat.

Fracàs del diàleg

L’Executiu ja semblava donar-se aquest dimarts per derrotat. Si es consuma el fracàs del diàleg amb els independentistes i els Pressupostos no poden ni tan sols tramitar-se, el més probable és que el president del Govern central es vegi obligat a avançar les eleccions. Si se celebren a la primavera, podria donar-se el cas que la dreta torni a la Moncloa abans que hi hagi sentència al Suprem.

Després d’una jornada en què l’independentisme va sortir a l’atac en tots els flancs, aquest dimecres serà el torn de les acusacions: la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i Vox. S’espera amb especial interès la intervenció del partit d’extrema dreta, que exerceix l’acusació popular i estarà representat a la sala pel seu secretari general, Javier Ortega Smith. Si hi ha avançament electoral, tindrà un aparador de luxe per destapar la campanya.