Els caps de l'Ertzaintza hauran de tornar 3.500 euros per cap del seu salari

A les 10 del matí d’aquest dimarts amb prou feines hi havia caps a les comissaries de l’Ertzaintza en tot el País Basc. Els membres de les escales Superior i Executiva de la policia autonòmica basca estaven citats pel seu director general, Gervasio Gabirondo, a una reunió a la comissaria d’Erandio (Biscaia) sense precedents... per parlar d’una baixada de sou.

Es tracta d’una cita prèviament ajornada una vegada, que prova de posar una mica de calma en el crispat ambient dels intendents, comissaris i subcomissaris, tres centenars de policies bascos que s’han vist afectats per una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Basc que, des del passat 29 de gener, els anul·la part del seu salari.

L’anomenen "component de direcció" i suposa, de mitjana, 3.500 euros de percepció anual sobre el sou i la resta de complements de la nòmina. Aquesta és la quantitat que, també de mitjana, haurà de tornar cada alt cap de l’Ertzaintza a l’erari si no triomfa un recurs de cassació al Tribunal Suprem. L’import total del percebut irregularment suma 560.000 euros l’any 2018, l’únic de vida que ha tingut el complement.

Només per als caps

El passat 29 de gener, la secció III del TSJ basc va estimar el recurs que el Sindicat Professional de l’Ertzaintza (SiPE) tenia presentat contra el punt C de l’article 4.1 del decret autonòmic 267/2017, del 5 de desembre de 2017, que creava el "component de direcció" per als comandaments de l’Ertzaintza. El decret es va publicar al Butlletí Oficial del País Basc el 29 de desembre d’aquell any, dos dies abans de la Nit de Cap d’Any.

El complement salarial anul·lat havia de suplir de forma lineal un polèmic pagament anterior de dietes de desplaçament i àpats que durant anys es va convertir en un sobresou encobert i que va investigar el Tribunal de Comptes amb resultat advers per als perceptors, membres de la cúpula de la policia autonòmica.

La sentència del TSJ basc afirma ara que "no s’entén per què l’increment retributiu no és general per a tota la plantilla quan incumbeix al desplaçament ordinari a la feina i la manutenció, ja que es tracta d’aspectes comuns en tota la plantilla i no únicament els qui exerceixen funcions de direcció".

Baralla interna

La sentència és un capítol especial en la guerra interna que manté una part de la base de l’Ertzaintza amb la majoria de la cúpulapel que els primers consideren una discriminació salarial. L’‘ertzaina’ Juan Carlos Sáenz, secretari d’organització i portaveu del sindicat denunciant, valora "molt positivament" la resolució judicial, ja que "no es pot generar un complement que no està en la llei per beneficiar una part del col·lectiu. D’una vegada els llocs de direcció de les comissaries haurien de deixar de ser posats a dit. Aquesta sentència aporta una mica d’equilibri entre la base i l’escala executiva de l’Ertzaintza”.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Sáenz es refereix al fet que, per la norma anul·lada, durant el 2018 les nòmines dels caps policials autonòmics bascos van créixer una mitjana del cinc per cent, mentre que les dels agents de base, oficials i sotsoficials, van pujar un 1,75%.

Segons la sala Contenciosa Administrativa, el Govern Basc va decidir concedir als membres de la cúpula de l’Ertzaintza aquest complement salarial malgrat que "ja retribuïa les funcions de responsabilitat i disponibilitat que els són innates i que són immanents també a la direcció; no es justifica quines funcions concretes de direcció alienes a les que ja estaven remunerades es fa precís remunerar o justificar".