El Suprem, llest per començar el judici més transcendental de la democràcia

El Tribunal Suprem donarà avui el tret de sortida al judici que més expectació desperta en l’àmbit polític des de la democràcia, per la rellevància que no costa gaire imaginar que tindrà la sentència amb què acabi en les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. La vista contra els 12 líders del procés que s’asseuen a la banqueta pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència començarà, el mateix dia en què es comencen a debatre els Pressupostos que l’independentisme insisteix en tombar, amb l’últim cartutx de les defenses per intentar evitar la vista oral o, en el seu defecte, provar d’ajornar un inici que sostenen ha sigut precipitat.

Avui també serà també el dia d’aclarir alguns dels punts que més curiositat produeixen, com on s’asseuran els acusats, si a la banqueta prevista per a aquest fi al mig de la sala de vistes o als bancs disposats darrere dels seus lletrats, opció que els ha donat la presidència de la Sala. També es veurà on se’ls treuen les manilles als nou presos, si a la sala on esperaran a ser conduïts a la del judici, al passadís o davant el públic.

¿Hi haurà finalment observadors internacionals compartint banc amb els familiars dels acusats, periodistes i diputats que assisteixin com a públic, tot i que el Tribunal Suprem es va remetre que les sessions seran retransmeses per evitar la seva presència en aquesta condició? El qui sí que hi serà aquest primer dia serà el president de la Generalitat, Quim Torra, que rebrà a la porta del tribunal Ana Murillo, cap de gabinet del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, a qui tindrà l’oportunitat de saludar si ho desitja.

Vulneració de drets  

Quan la maquinària judicial es posi en marxa serà l’hora de les qüestions prèvies, un tràmit similar al que es va viure en la vista de l’article de previ pronunciament de desembre. Durarà una mica més que aquella, perquè llavors les al·legacions es van centrar en la falta de competència de l’alt tribunal, i aquí les defenses provaran d’al·legar totes les vulneracions de drets fonamentals que afirmen haver patit. Entre aquestes, tornar a insistir que no pot començar el judici sense tenir a la seva disposició la prova documental que s’ha acceptat a les altres defenses, perquè pot ser crucial per als interrogatoris, i a demanar una altra vegada la que es va rebutjar el dia 1.

Una pàgina sencera de l’auto en quèes va acordar el mig miler de testimonis que compareixeran al judici es dedica exclusivament a citar les vulneracions de drets que considera comeses el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Afirma que es tracta d’un judici a la llibertat d’expressió, al dret de reunió pacífica, al d’autodeterminació o a la integritat física i moral, perquè, segons la seva opinió, encobreix la tortura.

També denuncia afectat el dret al jutge predeterminat per la llei i al jutge competent, perquè insisteixen que aquests fets haurien de ser jutjats a Catalunya. A més, al celebrar-se al Tribunal Suprem, per la presència d’aforats, no podran disfrutar de doble instància judicial. Nega que la la Sala que el jutjarà sigui imparcial i independent i que es tracta que un procés sigui just, celebrat amb totes les garanties.

Qui utilitza el català

Les defenses també esgrimiran que vulneren els drets lingüístics per no poder expressar-se en la seva pròpia llengua: el català. Per a això afirmen que la traducció consecutiva, que se sol produir en aquest tipus de procediments, no és tan eficaç com la simultània, no només perquè la literalitat depèn de la traça de l’intèrpret respectiu, sinó perquè interromp el discurs de l’acusat o testimoni. Almenys una part dels advocats al·legaran vulnerats els drets lingüístics d’acord amb la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

Amb vista a futurs recursos davant la justícia europea, els advocats també denunciaran l’acusació popular que exerceix Vox, la presència del qual ja va ser impugnada sense èxit per Cuixart. Al·leguen que vulnera l’ideari dels drets humans per tractar-se d’"un partit masclista i xenòfob" que actua "amb finalitats electorals". La pràctica totalitat dels acusats ja han expressat la seva intenció de no respondre les seves preguntes, però els testimonis, entre els quals es troben el president del Parlament, Roger Torrent, o els diputats d’ERC Gabriel Rufián i Joan Tardà no tindran cap altre remei.

Una vegada acabi l’exposició de les defenses, el tribunal presidit per Manuel Marchena pot posposar la seva decisió fins a la sentència i començar amb el que tothom espera: l’interrogatori dels acusats. El primer en fer-ho serà l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.