PP, Cs i Vox punxen en la seva manifestació contra Sánchez

Desenes de milers de persones s’han manifestat aquest migdia al centre de Madrid per exigir a Pedro Sánchez que convoqui eleccions i censurar la seva estratègia de diàleg amb la Generalitat de Catalunya. La rutinària guerra de xifres s’ha tornat a repetir en aquesta ocasió: 45.000 persones, segons la Delegació del Govern, i 200.000, segons els organitzadors, PP i Ciutadans. Uns números molt allunyats dels que va aconseguir Mariano Rajoy quan, a l’oposició, va convocar en diverses ocasions els ciutadans al carrer per protestar contra José Luis Rodríguez Zapatero i la seva estratègia amb ETA. El juny del 2005, va reunir 850.000 persones segons els càlculs de l’Ajuntament, llavors governat pels populars.

La concentració, organitzada pel PP i Ciutadans, ha permès obtenir la primera fotografia dels seus líders, Pablo Casado i Albert Rivera, amb el líder de Vox, Santiago Abascal. Això sí, no han posat junts a sobre de l’escenari i altres dirigents s’han col·locat estratègicament entre ells.  Els tres, acompanyats per representants d’uns altres quatre partits, Unió del Poble Navarrès, Foro Astúries, Partit Aragonès i Unió, Progrés i Democràcia (UPD), han pujat a l’estrada muntada a la plaça de Colón per saludar i mostrar una fotografia d’unitat contra Sánchez i les seves “traïcions”.

Notícies relacionades

Manifestació a Madrid contra Pedro Sánchez | Directe

Sánchez acusa a la dreta d'enfrontar els espanyols després de la manifestació

Minuts abans havien pres la paraula tres periodistes que han sigut els encarregats de llegir un manifest redactat entre PP i Ciutadans. Carlos Cuesta, María Claver i Alberto Castillón han demanat la convocatòria urgent d’eleccions per posar fre a la “deriva suïcida” en què consideren que ha entrat el cap de l’Executiu a l’intentar negociar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2019 amb els partits independentistes ERC i PDECat. El Govern, en tot cas, va donar per trencat aquest diàleg amb aquestes dues formacions divendres passat, després d’una intensa setmana en què havia anunciat que acceptava la figura d’un “relator” per “organitzar” les reunions entre els partits sobiranistes i el PSC. La presentació d’esmenes a la totalitat als Comptes va enervar la Moncloa, que va veure també que tant republicans com postconvergents reclamaven parlar del dret d’autodeterminació. 

L’inici del judici

Aquest “relator” suposa una “humiliació” de l’Estat de dret “sense precedents”, deia el manifest. “Després de mesos de constants cessions intolerables”, es llegeix al document, “i a poques hores que el Tribunal Suprem comenci a jutjar els responsables de la ruptura de l’ordre constitucional que es va produir l’octubre del 2017, el Govern de Pedro Sánchez va decidir apunyalar la llei i la justícia per l’esquena acceptant els termes i exigències imposats pel president de la Generalitat”.