Interior ultima el trasllat dels presos sense data del judici

El Tribunal Suprem encara ha de fixar la data concreta d’inici del judici del procés. Ara hi ha sobre la taula, segons fonts de l’alt tribunal, la possibilitat que comenci el 12 de febrer, el que suposa una setmana més tard que aquell “en dates pròximes al 5 de febrer” que figurava en l’ofici que el president de la Sala Segona, Manuel Marchena, va enviar al Ministeri de l’Interior per demanar que els nou polítics presos siguin a la seva disposició per al judici.

Arran d’això, la Direcció General d’Institucions Penitenciàries va comunicar a l’alt tribunal que faria el trasllat aquest divendres, cosa que l’alt tribunal va comunicar als advocats. Per això, prèviament els nou presos seran traslladats des de les presons catalanes en què es troben a Brians, des d’on, segons Interior, s’iniciarà una “conducció directa” a Madrid. Cada un tindrà dret que la Guàrdia Civil li transporti 25 quilos d’equipatge, la resta del que pugui haver acumulat a la presó correrà pel seu compte. A Brians se’ls firmarà un rebut amb els seus béns que després s’entregarà a Soto del Real en el cas dels homes i a Alcalá-Meco, en el de les dones, informa Juan José Fernández. 

Aquest dispositiu, com ha explicat el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en una trobada informal amb periodistes, “depèn de les forces i cossos de Seguretat de l’Estat”, tot i que “la voluntat del tribunal és que es respecti al màxim la dignitat dels acusats”, tant en els trasllats com en la seva estada en l’alt tribunal. Va afegir que una de les raons per les quals el judici durarà tres dies a la setmana és evitar que els sigui excessivament dur, ja que des de la presó al Suprem hi ha una hora de viatge.

No abandonaran el tribunal per dinar i una vegada al seu interior faran el recorregut més curt possible entre la sala on esperaran durant les aturades i en la que se celebra la vista per “evitar components de penositat” i tractar que no “se’ls generi la més mínima incomoditat”.

Testimonis del judici

El motiu pel qual encara no se sap quin dia comença el judici és que encara s’ha de decidir qui declararà com a testimoni en el judici. Aquesta resolució es demora perquè ha de donar resposta a les 1.800 pàgines de les defenses i les 300 dels escrits d’acusació, i això està portant més temps del calculat. 

Per obrir el ventall de possible inici el dia 12, que Lesmes inclou entre “dates pròximes al 5”, han pesat els últims escrits de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l’exconseller Raül RomevaOriol Junqueras, Raül Romeva i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en què s’adverteix del risc de nul·litats per entendre afectat el dret de defensa si la vista es convoca de forma imminent, sense marge per preparar la defensa. I això malgrat que tots els escrits de l’alt tribunal s’orientaven en el fet que el judici començaria a finals de gener o principis de febrer. 

“Autoritat espanyola”

Notícies relacionades

Mas assegura que la citació de Pujol és un "escarni" i posa la mà al foc per la seva innocència

L’esperada explicació (o no) de Jordi Pujol

Pel que fa als observadors internacionals que volen les defenses, Lesmes va explicar que el judici es podrà seguir fins i tot per la pàgina web del poder judicial i la presència d’aquests experts només es preveu en sistemes opacs, cosa que no és el cas de l’espanyol. Respecte a la presència al judici del president de la Generalitat, Quim Torra, i del vicepresident, Salvador Aragonès, va assegurar que encara no constava cap sol·licitud en l’alt tribunal, però que, si es formalitzés, rebrien el “tracte deferent” que correspon a “qualsevol autoritat pública espanyola”. Parlamentaris bascos, en canvi, sí que han sol·licitat existir. 

Malgrat la incertesa que desperta el no saber exactament quan començarà la vista, per a la qual han sol·licitat acreditació més de 600 periodistes de 150 mitjans, més de mig centenar estrangers, Lesmes es va mostrar esperançat que la vista es converteixi “en una oportunitat excel·lent per posar de manifest la qualitat de la justícia espanyola davant la imatge que han volgut donar alguns”. Espanya és una “democràcia plena” amb menys condemnes europees que altres països, com Bèlgica, va assegurar.