Injustícia contra Pujol

L'expresident Jordi Pujol ja és a Madrid per comparèixer presencialment davant l’Audiència Nacional. El tribunal l'ha obligat a desplaçar-s'hi per confirmar allò que els informes mèdics previs ja havien deixat molt clar: que té un procés degeneratiu greu i irreversible. Una pèrdua severa de capacitat física, psíquica i cognitiva que l'incapacita totalment per defensar-se. Però cap informe previ els ha importat.

Contra el seu propi precedent, l’Audiència Nacional ha volgut mostrar qui mana, i ho ha fet obligant l'expresident a fer més de 600 quilòmetres, amb el desgast físic que això comporta.

Per demostrar, in situ, que als 95 anys està realment tan malament com diuen els metges forenses. És, com ja vam dir, un sense sentit en tota regla, una humiliació que ha estat condemnada per gairebé tot l’espectre polític a Catalunya.

És aquest rebuig transversal el que assenyala el fons del problema: estem davant una decisió que xoca tan clarament amb el sentit comú, que atempta també contra la definició mateixa de justícia. La justícia no es va concebre com un mecanisme de càstig cec, és la veu de la civilització contra la llei del més fort. La justícia ens salva tant dels malvats com dels justiciers. Ha de servir per aclarir la veritat, per reparar el dany causat i per exigir responsabilitats.

Però, per fer tot això, al cantó dels acusats hi ha d’haver algú amb la capacitat d’entendre de què se l’acusa, i també de defensar-se. Són elements bàsics de la justícia en un estat de dret, i els tribunals n’han de ser els primers garants. Especialment els més alts, com l’Audiència Nacional. D’ells, n'esperem imparcialitat; sense excepcions, però sense escarnis selectius.

Si es percep que una causa s'endureix només per humiliar un símbol, quina justícia podem esperar? Uns tribunals sota sospita deixen de ser vistos com a àrbitres neutrals, i avui tenim el dubte raonable que, en el fons, no busquen la justícia en majúscules. Sense aquesta confiança institucional, el sistema sencer pot perdre la seva legitimitat. Per això, la fotografia d'aquest matí als tribunals de Madrid és molt preocupant.

Notícies relacionades

Gestionar les baixes laborals

Damm, el paisatge de Barcelona

Quina veritat aclareix el desplaçament forçós d’un ancià amb pèrdues de capacitat cognitiva?

Ajuda a reparar algun dany social? L'evidència i el testimoni mèdic ens diuen que no, i el sentit comú diu exactament el mateix. Un estat de dret sòlid no necessita ser insensible per fer-se respectar. Perquè la grandesa de la justícia va més enllà de la seva fermesa.Es demostra, també, pel seu sentit de la proporció, i pel respecte a la dignitat humana. Uns elements que, aquest matí, no acompanyen el tracte a l’expresident Pujol a Madrid.