Anar al contingut

ELS PRESSUPOSTOS CATALANS

"Del '#pressingCUP' al '#pressingComuns'"

Albiach creu que ERC i els postconvergents reprodueixen l'estratègia negociadora que van utilitzar amb els anticapitalistes

Fonts dels comuns consideren que no hi ha voluntat real de pactar del Govern de buscar el seu recolzament

Roger Pascual

"Del '#pressingCUP' al '#pressingComuns'"

Catalunya en Comú Podem té la sensació d’estar revivint amb la negociació dels pressupostos el setge a què ERC i els postconvergents van sotmetre els anticapitalistes fa tres anys per investir Artur Mas.

“Vam viure el 'pressingCup' i ara el 'pressingComuns' –ha assenyalat Jéssica Albiach aquest dimarts, amb referència a les reaccions provocades per la decisió dels comuns de suspendre la negociació pressupostària–. Alguns van més amb la calculadora a la mà que pensant en el país". En concret, la líder de Catalunya en Comú Podem al Parlament ha acusat ERC de tenir "por d’aprovar una reforma fiscal". 

Els comuns ja van donar per fet que no hi hauria Pressupostos a mitjans de desembre. "Tenim la sensació que ens volen utilitzar d’excusa per no afrontar els problemes no resolts en temes com successions o IRPF", assenyalaven llavors fonts dels comuns. Una sensació que continuen tenint. Malgrat això, van acceptar continuar reunint-se amb el Govern per parlar sobre els comptes catalans, fins que diumenge passat van tornar a donar per liquidada l’opció d’aprovar els Pressupostos. Malgrat el cop de porta sonor, com ja va passar al desembre, continuen disposats a aprovar els comptes de Quim Torra si veuen voluntat real de l’Executiu català de negociar. 

"Quan Pere Aragonès faci els deures, que em truqui i tornarem a reprendre les negociacions", ha comentat Albiach, que ha explicat que des que va trucar al vicepresident del Govern per dir-li que estripaven les cartes no hi ha hagut nous contactes.

Elsa Artadi ha reclamat als comuns que es reprengui la negociació dels pressupostosLa consellera de Presidència i portaveu del Govern ha assegurat que el Govern els ha facilitat tota la informació necessària i diverses contrapropostes. "Esperem que es reprenguin [les negociacions], que no condicionin el que pot passar en una altra cambra com el Congrés, entenem que ens hem de subordinar, fem aquesta apel·lació, aquí la situació és diferent, i en els altres Pressupostos no hi ha hagut cap reunió de treball", ha assegurat la consellera.

Artadi ha negat discrepàncies internes en el Govern sobre els Pressupostos, després que el portaveu de JxCat, Albert Batet, demanés responsabilitat a ERC aquest dilluns. "Hi ha sintonia fins ara. Al que s’ha de cridar és a la responsabilitat de tots”, ha assegurat la portaveu.

Les polítiques socials com a exemple

Els comuns havien posat com a estendard les polítiques socials. La proposta d’inversió en el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies augmenta 352 milions respecte al pressupost del 2017. Però com assenyalen fonts dels comuns a nivell global la partida per a aquest departament són uns 3.200 milions quan el novembre del 2018 ja se n’havien executat 3.100. "No només s’estan revertint les retallades del 2010, que era el nostre objectiu, sinó que ens demanen pràcticament avalar uns pressupostos que són pràcticament els mateixos que hem rebutjat en dues ocasions". En aquest sentit posen l’exemple que en l’atenció a la infància només s’augmenten 50 milions, quan l’any passat ja se n’havien executat 39,3 més. En un context en el qual, recorden, es preveu que la realitat dels menors estrangers no acompanyats (‘menes’) vagi en augment, ja que el Govern preveu que més de 5.500 d’aquests menors arribin a Catalunya aquest any. "No han vingut a negociar, no. Estan llunyíssim de la nostra proposta i de les necessitats del país".

Per a la Renda Garantida de Ciutadania reclamaven 200 milions més per acostar-se als 500 que va prometre al seu dia l’exconsellera Dolors Bassas quan es va aprovar el 2017. L’augment de 55 milions que proposa el Govern és pràcticament el que s’ha gastat el 2018 (43 milions extres a 30 de novembre), una cosa que els comuns consideren "insuficient", argumentant que havia de ser una mesura "progressiva" i que, a més, aquest any s’han rebutjat més d’un 70% de les sol·licituds. I afegeixen que, en dependència, el millor exemple és que no es destini ni un euro a residències. "És una caixa o faixa o que no volen aprovar els pressupostos", reflexionen des dels comuns.