Reunió crucial Govern-Generalitat per al diàleg i els Pressupostos

Han passat set mesos des que Pedro Sánchez va arribar al poder. En aquest temps, i obligat per les estretors dels seus 84 diputats en el Congrés, el president ha demostrat instint de supervivència i vocació d’equilibrista. Però se li va acabant el marge de maniobra, i se li acumulen els assumptes pendents. La reunió que mantindran a Barcelona representants del Govern i de la Generalitat aquest divendres a la tarda pot ser crucial per esbrinar si la legislatura s’encamina cap a un final abrupte o si al líder socialista li queda encara recorregut.

Això passa perquè, tot i que en aparença la trobada entre el Govern i la Generalitat hauria de ser important, sobretot per conèixer l’estat actual de les relacions bilaterals, en realitat tot està connectat. Si Sánchez, representat en la reunió per la vicepresidenta Carmen Calvo, aconsegueix arrencar al Govern algun compromís dels partits independentistes respecte als Pressupostos Generals de l’Estat, podria ser més a prop del seu objectiu d’arribar fins al 2020.

Però la desconfiança per part de l’Executiu català és molt gran. La part menys pactista del sobiranisme, encapçalat per Quim Torra, continua exigint avenços en el reconeixement del dret d’autodeterminació a Catalunya per facilitar-li les coses. El president va insistir ahir a RAC-1 en què el Govern de Sánchez acudeix a les reunions “sempre amb un full en blanc”, i que de moment “mai” ha pogut parlar amb el cap de l’Executiu espanyol dels 21 punts que li va plantejar a la trobada que van mantenir just abans de Nadal.

Tampoc són massa encoratjadores per als interessos del Govern altres afirmacions de Torra, com la que la seva principal missió com a president és la de “fer efectiva la república”, fins al punt que promet deixar el càrrec si no ho aconsegueix. O la que no descarta “cap via democràtica i no-violenta per arribar a la independència”, inclosa una declaració unilateral com la que va intentar el seu antecessor i mentor, Carles Puigdemont.

Sensació d’interinitat

Però el Govern compta amb algunes cartes. D’una banda, el lideratge de Torra segueix en qüestió, sobretot dins de l’independentisme, cosa que empeny el president a transmetre sensació d’interinitat cada vegada que parla. Per exemple: aquest dijous va repetir que no es presentarà a la reelecció, i que encara no està clar què farà si les acusacions contra els impulsors del referèndum de l’1-O es converteixen en condemnes. Només va dir que parlarà amb Pedro Sánchez per notificar-li el seu desacord i que anirà al Parlament per plantejar “una proposta per veure si rep el recolzament majoritari de la Cambra”, sense més especificacions.

També es dona la circumstància que amplis sectors de les direccions del PDECat i ERC, els partits independentistes amb representació al Congrés, estan a favor de, almenys, tramitar els Pressupostos de l’Estat, que incorporen un creixement significatiu de les inversions a Catalunya. Les eleccions andaluses han certificat l’amenaça que una aliança entre les dretes, sens dubte més bel·ligerant contra el sobiranisme que el Govern actual, arribi a la Moncloa. Tot i que Torra digui que no el preocupa –aquest dijous va dir que “entre PSOE o tripartit d’ultradreta, jo trio independència de Catalunya"–, la majoria dels seus correligionaris no pensen el mateix.

A més, el Govern tampoc té ni de bon tros assegurada l’aprovació dels seus comptes: també necessita recolzaments més enllà dels grups sobiranistes, i la setmana que ve tindrà lloc una reunió crucial amb els ‘comuns’ sobre aquest tema.

Gran prudència

En vista del complex escenari, les dues parts s’expressaven aquest dijous amb gran prudència quant a les seves expectatives sobre la trobada bilateral. Des de la part catalana mantenien l’esperança que els seus representants en la reunió, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi, puguin exhibir després algun avenç.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Per part del Govern, la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, també preferia mantenir l’optimisme, i assegurava que l’important de la reunió és que demostra “voluntat de diàleg” per les dues parts, i que, malgrat el que digui Torra, implica una “renúncia a la unilateralitat” del Govern.

No hi va haver al·lusions per part de cap bàndol als serrells pendents que va deixar l’anterior trobada bilateral, celebrada a Madrid la setmana passada amb els mateixos protagonistes. En especial a la creació d’una taula de partits per abordar la situació a Catalunya, que en el Govern circumscriuen als d’obediència catalana i que la Generalitat exigeix que reuneixi a les formacions d’àmbit estatal.