L'Audiència ordena identificar i imputar el cap de la Policia Nacional pel setge a la seu de la CUP

L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la causa pel setge policial a la CUP el 20 de setembre del 2017 després que el Jutjat d’Instrucció número 9 de la capital catalana arxivés la denúncia interposada pels anticapitalistes.

Les magistrades han acordat la identificació del responsable de la Brigada Provincial i cap de l’operatiu de la Policia Nacional perquè siguiinvestigat, i al qual se li prendrà declaració com a tal, i han ordenat que es prengui declaració com a testimonis a dos agents que van confiscar material fora de la seu, en cotxes estacionats davant l’edifici, i als quals se’ls va denegar l’entrada dins de la seu per absència d’autorització judicial". Recorden que "per entrar i registrar la seu d’un partit polític, es necessita autorització judicial o el consentiment voluntari d’algun representant legal del partit", una cosa que no va passar.  

El jutjat per arxivar va argumentar la causa que la Policia Nacional "es va limitar" a intervenir material propagandístic del referèndum unilateral de l’1-O en compliment de la instrucció de la fiscalia, sense que la durada de la intervenció policial es pogués entendre com un delicte, tot i que l’operatiu de registre no tenia ordre judicial. Una cosa que discuteixen els anticapitalista, que en el seu recurs, ara admès, exposa que hi ha motius per entendre que en el comportament de la policia hi ha una "extralimitació de la instrucció" de la fiscalia, ja que, en comptes d’obtenir aquesta ordre judicial per a l’entrada i registre de la seu de la CUP, els policies van acordonar la zona entre les 14.00 h i les 20.00 hores. 

Intimidació i intenció dolosa

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

L’Audiència sosté que el desplegament d'antidisturbis per ordre del cap policial de la operació de la Brigada Provincial amb la finalitat que se’ls permetés entrar a la seva seu  "suposa la utilització de la vis compulsiva initimidació", donat que durant set hores van impedir la sortida i l’entrada de militants de la CUP concorrent, igualment, en una “intenció dolosa consistent en el desig de restringir la llibertat aliena”, segons la interlocutòria. Els fets, al seu entendre, podrien ser constitutius d’un delicte de coaccions greus.

En la interlocutòria d'arxivament inicial,  la jutge admetia que la Policia Nacional "havia desenvolupat tasques de vigilància de la seu des de les h hores del matí”, molt abans d’irrompre en el número 180 del carrer Casp. La magistrada assegurava que la Brigada Provincial d’Informació va fer les indagacions d’acord amb les "activitats col·lectives i individuals relacionades amb el recolzament a la preparació i celebració del referèndum", motiu pel qual argumenta la confiscació de materials, entre d’altres, uns 5.974 cartells. Per arxivar el cas només va tenir en compte un informe remès al jutjat per la Policia Nacional i no està "fonamentat suficientment", segons recrimina ara l’Audiència.