Pujol, Montilla i Puigdemont firmen junts a favor de l'excarceració dels presos

Expresidents de la Generalitat i del Parlament van subscriure aquest dimecres un comunicat conjunt dirigit al Tribunal Suprem en què demanen “garanties per al dret de defensa dels inculpats durant el judici del procés” i que hi puguin anar en situació de llibertat. Les màximes autoritats del Parlament i de la Generalitat demanen al TS en el seu comunicat, promogut pel Síndic de Greuges, "canvis en les condicions de la presó preventiva dels inculpats, perquè puguin arribar en plenes facultats" al judici. És a dir, la seva excarceració.

El comunicat, que firmen Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pasqual Maragall –que va poder ser contactat a la nit pel Síndic–, argumenta que la presó preventiva "té unes causes taxades en l’ordenament jurídic espanyol que no sempre s’interpreten en els seus justos límits, cosa que la converteix, de fet, en una pena anticipada".

Els que han sigut presidents del Parlament i de la Generalitat han demanat als advocats defensors dels acusats pel procés que incloguin en els seus escrits de defensa aquesta "apel·lació a les autoritats competents que garanteixin el dret de defensa" i que es considerin "mesures alternatives a la privació de llibertat en centre penitenciari" dels presos independentistes.

"És un problema generalitzat del sistema penal, que vulnera el dret a la llibertat individual i el dret a la presumpció d’innocència; contribueix, a més, a la saturació dels centres penitenciaris, i, finalment, pot entorpir el dret de defensa", argumenta la nota, que també firmen els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert –la també expresidenta Carme Forcadell és una de les encausades que està empresonada–.

Pel que fa al dret de defensa, el text enviat al Tribunal Suprem destaca que "és un dret fonamental en un Estat de dret democràtic, i qualsevol persona acusada d’un il·lícit penal ha de poder disposar de mitjans adequats per exercir-lo de manera efectiva, incloent-hi les condicions materials adequades, molt en especial durant la celebració del judici oral".

En aquest sentit, recorden que així ho ha manifestat en nombroses ocasions el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Davant de l’avís del trasllat a finals d’aquest mes dels presos que estan a Catalunya a presons de Madrid, el comunicat assenyala que qualsevol dels centres és a més d’una hora de distància de la seu de l’Audiència Nacional i dels seus calabossos, on hauran de ser traslladats en vehicles policials abans d’anar cada dia a la sala de vistes del Tribunal Suprem.

"Si es manté la situació de privació de llibertat provisional d’aquestes persones es produiran llargs trasllats al lloc de les vistes des del centre penitenciari i cap allà i la seva permanència en dependències judicials alienes al Tribunal Suprem", adverteixen.

Notícies relacionades

El Govern espanyol tem que Joan Carles I continuï «incontrolat» malgrat la reunió amb el Rei

Quatre hores amb Felip VI, ¿què més pot sortir?

Segons les autoritats, tots aquests trasllats dificultaran el contacte continu amb els lletrats "i limitarà sense raó legal la participació activa en la seva pròpia defensa, motiu pel qual es restringeix innecessàriament aquest dret".

"Aquest trasllat diari s’efectuarà previsiblement durant diversos mesos, cosa que significa una penositat innecessària afegida a les finalitats de la presó provisional", afegeix el comunicat, que Rafael Ribó també ha enviat als defensors del poble d’Espanya i els responsables de drets humans del Consell d’Europa "per si consideren oportú recolzar la iniciativa".