PROCÉS AL TRIBUNAL SUPREM

Forn es desvincula de l'operatiu policial de l'1-O i diu que no va donar instruccions als Mossos

L'exconseller sosté en el seu escrit de defensa que "no va manipular" en cap moment la policia catalana

Sol·licita la declaració com a testimonis de Puigdemont, Trapero i membres de l'excúpula d'Interior

zentauroepp40326542 forn190104105032

zentauroepp40326542 forn190104105032 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Ángeles Vázquez

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn, en el seu escrit de defensa davant del Tribunal Suprem, es desvincula de l’operatiu policial dels Mossos d’Esquadra per al referèndum de l’1-O i afirma que no va donar cap instrucció política a la policia catalana. L’advocat Javier Melero, que representa l’ex alt càrrec del Govern català, ha demanat que declarin com a testimonis l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero, membres de l’excúpula del Ministeri d’Interior i l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo.

L’escrit detalla que Forn no va participar "en el disseny del dispositiu policial" de l’1-O ni va interferir-hi des del punt de vista polític, ni, encara menys, tècnic", que no hi va haver infradotació de mitjans al dispositiu, i que ni tan sols va ser present a la Sala de Coordinació dels Mossos (Cecor), ni va emetre cap directriu als seus responsables". Tampoc va interferir, recalca, en el dispositiu policial durant l’assetjament de la comitiva judicial que va registrar la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017, episodi en què nega haver “incitat les masses” a oposar “resistència violenta” a l’acció de la justícia.   

Forn rebutja que cometés el delicte de rebel·lió perquè "no ha fomentat cap tipus d’enfrontament ni d’aldarull, ni ha manipulat l’actuació del cos policial dels Mossos d’Esquadra contravenint el que va ordenar el Tribunal Superior de Justícia". Això sí, admet que, en sintonia amb la voluntat del seu partit polític, del govern del qual va formar part, i dels seus electors, va impulsar "un procés tendent a la consecució de la independència de Catalunya per mitjans pacífics".

L’exconseller remarca que va recolzar "la celebració del referèndum de l’1 d’octubre com una manifestació del dret a la llibertat d’expressió i a la participació política d’un concret (bé que estimable) sector de la població de Catalunya". Però precisa que no va incitar part de la població "a alçar-se violentament davant les forces de seguretat per dur a terme a qualsevol preu la jornada de votació declarada il·legal" .

No existeix rebel·lió

Argumenta que si la conducta típica de la rebel·lió es caracteritza per "col·locar l’Estat en una situació límit, de tal naturalesa que el legitima per acudir en defensa de la Constitució al "poder militar", cap dels esdeveniments ocorreguts a Catalunya el 2017 revesteix aquestes característiques, i que prova una prova d’això és que posteriorment el Govern espanyol va aplicar l’article 155 sense la menor resistència per part de l’Executiu català. Fins i tot ell mateix el va acatar.

L’escrit concreta que "només pot subsumir-se en el delicte de rebel·lió la insurrecció o la sublevació contra l’ordenament constitucional realitzada per una pluralitat de persones notòriament dotades d’organització i d’armament idonis per aconseguir el seu propòsit", per a la qual cosa, a més, "fan servir la violència". Al seu parar, considerar els fets esdevinguts el 20 de setembre del 2017 (concentració davant de la Conselleria d’Economia on s’estava realitzant un registre) o l’1-O com a aixecaments violents suposa "forçar el concepte típic fins a l’extrem que qualsevol manifestació en què es produeixi algun episodi violent o de resistència política" seria susceptible de "subsumpció".

Notícies relacionades

En el seu escrit, l’advocat apunta que Forn, que va arribar al Govern de Carles Puigdemont dos mesos abans de l’1-O, va mantenir "amb èxit” el “delicat equilibri” entre la “lleialtat a l’acció política” de l’Executiu català i a les seves conviccions i el "compliment rigorós” dels deures que li imposava ser el màxim responsable polític dels Mossos d’Esquadra, cos del qual fa una defensa efusiva. 

L’exconseller afirma que va creure que una negociació amb l’Estat "era possible", ja que el 26 d’octubre del 2017 (un dia abans de la declaració d’independència) el president de la Generalitat va estudiar convocar eleccions, cosa que hagués evitat l’aplicació del 155 i "l’existència d’aquest procediment".