DECISIÓ JUDICIAL

El fiscal requereix que els Mossos expliquin per què seguien polítics i periodistes

L'acusació sol·licita la declaració de tots els agents que van efectuar les operacions de vigilància

En el seu recurs afirma que no s'ha exclòs encara que la finalitat "no tingués finalitats espúries"

dvv259yxqaa9jlz

dvv259yxqaa9jlz

2
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles / J. G. Albalat

La fiscalia reclama a l’Audiència de Barcelona que reobri la investigació pel seguiment per part dels Mossos de sindicalistes del mateix cos, polítics, periodistes i advocats, alhora que requereix que s’identifiqui els agents que van participar en cada operació de vigilància perquè expliquin les raons de la seva intervenció i el delicte que estaven perseguint. Així ho exposa l’acusació pública en el recurs presentat contra l’arxiu que va dictar la setmana passada el jutge d’instrucció.

El Jutjat d’Instrucció 22 de Barcelona va arxivar les 17 querelles presentades per les víctimes d’un presumpte espionatge, al rebutjar que les investigacions es fessin per "motius de caràcter polític", com sostenen els afectats. En la seva interlocutòria, el jutge afirma que tota la informació requisada a la policia catalana a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, que havia de ser destruïda, "s’ha obtingut amb mitjans legals" i que "no existeix cap intromissió en cap fitxer secret, que no s’ha intervingut cap telèfon i que no s’ha interceptat correspondència ni s’ha entrat a cap domicili".

El fiscal recorda en el seu escrit que la destrucció de documents d’organismes públics no es poden destruir així com així, sinó que aquesta tasca està sotmesa a un procés administratiu d’autorització escrita, que en el cas de la planta de Sant Adrià “no ha sigut aportada encara” al procés judicial. Per això, resulta “impossible” pronunciar-se sobre si la crema de documents era “regular i controlada” o, al contrari, s’estava realitzant “al marge” de qualsevol procediment legal.

Sobre el presumpte espionatge, la fiscalia considera que la declaració del comissari en cap d’informació dels Mossos va versar sobre aspectes que ell tenia coneixement pel seu càrrec, però no va aportar dades que només poden ser explicades pels agents que "materialment" van recopilar informació. Per exemple, es desconeix com els policies van saber el contingut d’una conversa en un bar o com a partir de la vigilància d’una moto aparcada van arribar a conèixer l’existència d’una reunió i la identitat dels que hi van participar. Aquestes dades tenen, relata l’acusació, una importància a l’hora de determinar "si la forma, intensitat o durada de la inferència policial en l’esfera íntima" podria haver "sobrepassat els límits del que és tolerable".

No a les explicacions genèriques

Notícies relacionades

El fiscal vol que els agents també aclareixin els delictes concrets que poguessin cometre les persones que controlaven, “els indicis” que els va portar a investigar-los i per què ells i no d’altres “podrien convertir-se en autors o víctimes d’aquest delicte mai especificat”. No n’hi ha prou, segons el seu recurs, que la policia al·legui de “forma genèrica” que la invasió de la intimitat es va realitzar en el curs d’una investigació i, per tant, estava justificada.  “Resulta imprescindible”, incideix, que els agents que van participar en aquestes vigilàncies “aportin” dades per poder valorar si la seva actuació era legítima o no.

 “No s’ha acreditat la necessitat de la invasió de la intimitat, ni s’ha exclòs que la finalitat de les investigacions no tinguessin finalitats espúries”, recalca el recurs. La ingerència en l’esfera privada, recorda, ha d’estar justificada i en els casos denunciats es desconeix des de les sospites que existien, fins a la forma en què es va fer la vigilància. I conclou que no és possible valorar la proporcionalitat  i necessitat d’aquesta mesura.