La densificació afavoreix el teixit comercial de proximitat

"Si entenem que alimentar-se és un dret fonamental, és lògic pensar que les administracions, quan hagin de dissenyar nous barris, també pensin en la manera com es distribuiran els aliments, i per això és clau donar cabuda als establiments detallistes, però també a mercats majoristes que subministrin a aquestes botigues productes de proximitat i de qualitat", remarca Adrià Rodríguez, investigador a l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).

De fet, prossegueix Josep Maria Bonmatí, director general de l’associació Aecoc, que agrupa empreses del gran consum, "està vist que els models urbanístics densificats faciliten la instal·lació del comerç urbà, de proximitat, davant el sistema més dispers d’urbanitzacions disseminades, que dona peu a la creació de centres comercials, als quals els clients s’han de desplaçar amb vehicle propi". Això ha d’anar acompanyat, diu Bonmatí, d’una regulació municipal que afavoreixi "que les plantes baixes dels edificis es destinin a comerços, la qual cosa permet, de passada, que els veïns no hagin de fer desplaçaments tan llargs".

El director general de l’Aecoc recorda que el fet que el preu de l’habitatge s’hagi disparat "també ha afectat el consum, ja que moltes persones han de dedicar una part important dels ingressos a pagar el pis, i això ho compensen substituint els productes més cars per altres de més econòmics". Per això, Bonmatí aplaudeix la iniciativa avançada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, de densificar els barris on sigui possible.

Això s’ha vist, indica Adrià Rodríguez, a les àrees residencials abans esmentades, excepcionalment denses, en les quals el consum diari de fruita, verdura i peix fresc dels veïns és fins a un 30% inferior respecte al conjunt de l’entorn de la capital catalana. Augmenta, en canvi, l’alimentació basada en productes processats, begudes ensucrades i menjar ràpid, que són molt més accessibles al consumidor.

Deserts alimentaris

Notícies relacionades

Laboratori urbà a Hong Kong

Múnic, construir sense perdre verd

I no es tracta únicament d’un tema relacionat amb el fet que les rendes de la població siguin més baixes, sinó que és una qüestió de disponibilitat o de tenir-ho a l’abast de la mà. Així, de mitjana, el 89% de la població metropolitana viu en entorns amb alta presència de menjar poc saludable a pocs minuts de casa, segons constata un estudi publicat al març per l’IDRA i del qual Rodríguez és coautor. "Ens trobem que hi ha barris que són deserts alimentaris, i això vol dir que no hi ha oferta de productes en un radi de cinc minuts a peu i que, en contrapartida, es produeixen situacions que anomenem pantans alimentaris, en els quals hi ha una sobreoferta de menjar ràpid i no saludable", assenyala l’investigador de l’IDRA.

Això és justament el que s’hauria d’evitar a l’hora de planificar les noves zones densificades, apunta. "També s’hauria de pensar, per descomptat, a construir mercats municipals i a ubicar, en la mesura que fos possible, mercats de pagès amb productes frescos cultivats als voltants", afegeix Rodríguez, que insisteix en la necessitat que les administracions s’hi impliquin. Mentrestant, aquest comerç minorista de proximitat ha de fer front a reptes de pes, recorda David Cesar Heymann, economista i autor de l’estudi Perspectivas de la economía española en clave sectorial 2025-2026, publicat per CaixaBank Research, com "la competència del comerç electrònic, la transformació digital i els canvis en els hàbits de consum que exigeixen una adaptació molt ràpida", la qual cosa també deixarà empremta en el teixit comercial d’aquests barris densificats.