CIS: Les esquerres cauen però guanyen a les dretes per tres punts

Al seu primer baròmetre després de les eleccions a Andalusia, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va mantenir aquest divendres al PSOE en primer lloc, amb una intenció de vot del 28,9%, tot i que perd més de dos punts respecte al sondeig anterior (31,2%). En segona posició hi ha el PP (19,1%), per davant de Ciutadans, amb un 17,9%. Podem i les seves confluències En Marea, En Comú Podem i Compromís són els que corren pitjor sort: sumen un 14,9%, davant el 18% de fa un mes. Els ultres de Vox, que van aconseguir 12 diputats en els recents comicis autonòmics, pugen un punt, del 2,5% al 3,7%, un percentatge que els col·loca amb opcions d’entrar al Congrés, però molt per sota dels càlculs d’altres sondejos.   

Segons l’organisme públic, que ha tornat a canviar la manera en què ofereix les seves dades, els partits d’esquerra suposarien la majoria, amb el 43,8% davant el 40,7% de les dretes, tot i que el PSOE i Podem s’han deixat cinc punts entre els dos, mentre la suma del PP, Cs i Vox n’ha pujat un respecte a l’anterior estudi.

Eleccions europees

El CIS també ha inclòs una pregunta sobre les eleccions europees, que se celebraran el pròxim 26 de maig juntament amb les municipals i algunes d’autonòmiques. El PSOE seria el partit més votat amb el 19,7% dels vots i superaria el PP, amb el 14,3%. Cs aconseguiria el 10,6%; Podem i les seves confluències, el 9,6%. Vox aconseguiria el 2,1%.

El president del Govern, Pedro Sánchez, continua sent el polític més ben valorat tot i que es manté en la nota i suspèn: un 3,9. Albert Rivera (Cs) treu un 3,7 i Pablo Casado (PP), un 3,4. Alberto Garzón (IU) és el que pitjor evolució ha tingut i ha caigut de 3,6 a 3,3. Pablo Iglesias, en cinquena posició, també perd una dècima, fins al 2,9.

"Satisfacció" socialista

El PSOE va mostrar ràpidament la seva "satisfacció" pels resultats del sondeig. "Som el primer partit d’Espanya, a gran distància del segon i del tercer. Ens elevarem sobre el soroll de la dreta i a millorar la vida de la gent", va assenyalar el secretari general del grup parlamentari socialista, Rafael Simancas.

Notícies relacionades

Vox amenaça de bloquejar Andalusia si se'l "menysprea"

El que uneix i el que separa PP, Ciutadans i Vox a Andalusia

Des que José Félix Tezanos va arribar a la presidència del CIS, després de la moció de censura, les enquestes de l’organisme públic han estat envoltades de polèmica. Primer, pels seus vincles amb el PSOE. Tezanos va ser fins al juliol secretari d’Estudis i Programes dels socialistes, un càrrec que es va resistir a abandonar. I després, pel mètode utilitzat. Els nous baròmetres amb preguntes preelectorals, que ara tenen una periodicitat mensual en lloc de trimestral, eliminen la tradicional cuina i solen traslladar els resultats mitjançant una senzilla regla de tres amb les dades d’intenció directa de vot (la resposta espontània dels consultats) més simpatia (les sigles que consideren més properes aquells que no contesten a qui recolzarien), sense modificar gairebé el que responen els enquestats. En aquesta última ocasió, no obstant, l’organisme públic ha tornat a canviar i s’ha limitat a plasmar la intenció directa. En qualsevol dels dos casos, el PSOE, segons experiències anteriors, apareixeria sobrerepresentat respecte a unes eleccions generals, ja que la dreta sol tenir més vot ocult.

Però Simancas va rebutjar aquesta versió. "Aquestes enquestes són les més legítimes i les més creïbles que es fan", va dir. El president del PP, Pablo Casado, va burxar en el desprestigi de l’organisme públic.  "La gent s’ho pren a broma. El CIS és com veure José Mota després de les campanades", va assenyalar. Podem va afirmar que les enquestes, en una situació política "tan canviant", tenien una "importància relativa".