Alts càrrecs de la Generalitat no actualitzen el seu patrimoni

Complir el principi de transparència va més enllà de la simple publicació de la informació que el ciutadà necessita tenir a les seves mans per avaluar la gestió de qualsevol Administració. El fonament del ‘govern obert’ es troba en la fiscalització de les dades per a la millora del que és públic i a retre comptes. Més encara quan en el repartiment d’alts càrrecs, distribuïts en els diferents departaments de la Generalitat, els elegits solen repetir butaca.

Al tauler actual, encara hi ha 10 empleats que deixen en blanc les caselles en les quals han d’aclarir el seu patrimoni –un a Exteriors, Cultura, Treball, Justícia i Agricultura–, i cinc més a Salut. Vuit d’ells tampoc ho van registrar en l’anterior legislatura, tot i que de tots ells s’assenyala que sí que han presentat la seva declaració de béns patrimonials i d’interessos establerta en la llei 13/2005. 

Però és que dels286 alts càrrecs actuals que figuren al Portal de Transparència, tan sols 17 dels que s’han mantingut a la Generalitat amb l’últim canvi de legislatura han actualitzat el valor del seu patrimoni. Justament coincideix amb el seu ascens en el grau de responsabilitat, ja que la majoria dels que han posat al dia els seus comptes són consellers i secretaris o directors generals.

Destaquen entre ells el vicepresident del Govern Pere Aragonès, que afegeix 25.836,59 euros de béns immobles i resta 17.840,25 euros de valor total d’altres béns, fins a registrar un valor total de béns actius de 184.113,68 euros. El seu passiu decreix 24.285,33 euros respecte a les dades de la legislatura anterior. També modifica les seves dades el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet, que redueix a zero el valor passiu i incrementa el seu patrimoni en 65.253,58 euros. Altres titulars nous de carteres a la Generalitat, com Àngels Chacón o Jordi Puigneró, mantenen el que han dit en aquesta nova etapa.

Sense declaració de béns

D’altra banda, el gerent del Consorci del Port de Mataró, Joan Bellavista, al lloc des de l’any 1998, encara no ha presentat la seva declaració de béns i reprodueix a les caselles les dades que va facilitar anys enrere. La circular oficial que aclareix la llei de transparència estableix que aquells que van ser nomenats abans de l’entrada en vigor de la llei, el 2005, “han d’efectuar-la dins del termini de tres mesos des de l’aprovació d’aquesta circular”. Un comunicat, amb data de 19 de juny del 2006, que encara no ha complert.

Es pot assenyalar que no presentar les declaracions pot comportar una infracció lleu –la que s’esmena en 15 dies a comptar des de la data del requeriment i queda en una amonestació– o greu –si no es recondueix i que comporta la destitució immediata.

Més curiós encara, quan el 2017 va transcendir que cobrava com a director general d’aquest equipament 132.376,35 euros anuals i com a responsable també del de Portbou, 37.753,80 euros més. Una suma de 170.129 euros, al pòdium dels més ben pagats. En les retribucions actuals, s’especifica que ara rep un salari acumulat de 106.050,00 euros per la seva feina en els dos ens.

Deure permanent d’actualització

L’ens encarregat del compliment del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs, i de custodiar les declaracions, és la Subdirecció General d’Ordenació Jurídica i d’Inspecció General de Serveis de Personal, adscrita a la Direcció General de Funció Pública.

Notícies relacionades

El PSOE oficialitza la candidatura de Ribera per a les europees

El traspàs de Rodalies es provarà primer a la línia R1 i les estacions

Preguntats per aquesta qüestió, s’escuden que sota el seu “criteri” si un càrrec és cessat i, simultàniament nomenat en un altre lloc, o ratificat en el mateix, “no és necessari que presentin la declaració de béns en el supòsit que continuïn vigents les presentades”, això sí, “sense perjudici que continuï operant el deure permanent d’actualització”. Insisteixen en deixar clar que qualsevol “variació substancial” ha de ser comunicada, tot i que marginen les “fluctuacions en els comptes corrents” i les “amortitzacions mensuals d’un crèdit o préstec”. No especifiquen de quines quantitats i es limiten a parlar d’“increment o descens significatiu”, segons el parer de l’alt càrrec, segons la llei.

Però, ¿què declaren exactament? Sobre paper, i com a actius: els béns immobles i els drets de qualsevol naturalesa que superin els 12.000 euros, les assegurances de vida la indemnització de les quals superi els 30.000 euros, el saldo en els seus comptes bancaris, els plans de pensions i de jubilació, els certificats de dipòsit, els valors actius financers negociables, el deute públic, els seus fons d’inversió, les accions cotitzables en borsa i altres valors negociables i participacions societàries. I especificats com a passius: els crèdits, préstecs i deutes. Els alts càrrecs estan obligats a seguir-lo al peu de la lletra, tot i que no tots compleixen el que deuen.