El Suprem confirma l'absolució del crim d'Almonte

L'alt tribunal declara que hi va haver una valoració racional de la prova practicada en el judici

Es tracta de la tercera vegada que l'acusat de matar un pare i la seva filla és absolt

zentauroepp46074154 crimen almonte181129181352

zentauroepp46074154 crimen almonte181129181352

4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia que, igual com la de l’Audiència Provincial de Huelva, va absoldre l’acusat de l’assassinat d’un pare i de la seva filla, que van ser apunyalats a la seva vivenda d’Almonte (Huelva) el 2013. La Sala Penal considera que les dues resolucions van realitzar una valoració racional de la prova practicada en el judici oral, que ella no pot tornar a revisar.

El tribunal recorda que és competència del jutjat realitzar la valoració de la prova i explica que aquesta Sala, al no haver estat en el judici oral, no en pot realitzar la "revalorització" que planteja la impugnació, "donat que només el tribunal que ha presenciat les proves pot valorar-les".

La Sala desestima el recurs de cassació interposat per la família de les víctimes contra la sentència del TSJA que va confirmar l’absolució acordada per un jurat al no haver-se provat la participació de l’acusat en el doble assassinat. Va basar el seu veredicte en la declaració de dos testimonis que el situaven a l’hora que van passar els fets en el supermercat on treballava. També en el fet que l’ADN compatible amb l’acusat trobat en tovalloles que hi havia als lavabos del domicili dels morts podria tenir una explicació diferent de la de la seva presència al lloc del crim, ja que aquest mantenia una relació sentimental amb la dona i mare dels morts. Per això, va considerar provat que a les 22.00 hores del 27 d’abril del 2013 “una persona no identificada” va apunyalar el pare (49 ferides) i la filla de 8 anys (105 ferides), que també es trobava al domicili, i els va causar la mort.

Recolzament del fiscal

Els magistrats expliquen que el recurs, que comptava amb el recolzament del fiscal, qüestionava la valoració del jurat i sol·licitava la condemna de l’acusat. “Podríem estar d’acord, però tot i que així fos, la funció de valorar les proves està subjecte a la percepció immediata de l’activitat probatòria. L’article 741 de la llei d’enjudiciament criminal (LEC), recull la sentència, afirma en el sentit indicat, que els jutges valorant en consciència les proves practicades en el judici oral, declaressin el fet provat”, indica la Sala.

Afegeix que “aquesta funció correspon al jurat, segons el criteri competencial, i l’apreciació en consciència es complementa amb l’exigència de racionalitat i expressada en la motivació de la sentència, de manera que la funció de valorar la prova es realitza en consciència, de forma racional, la qual cosa incorpora la valoració, des de la sana crítica, dels mitjans de prova, i l’exigència de motivació que contingui la racionalitat de la convicció”. Aquesta funció, precisa la sentència, apareix presidida per l’aplicació del “’in dubio pro reo’ i el dret fonamental a la presumpció d’innocència que obliga a l’absolució en cas d’existència d’un dubte que afirma el contingut del dret a la presumpció d’innocència”.

Així, afirma que els dos tribunals, cada un en la seva respectiva funció, han desenvolupat l’exercici de la jurisdicció. El del jurat, com a òrgan al qual correspon el judici oral, fixar els fets provats, i la subsumpció, realitza una valoració de la prova, exposant les practicades i realitzant una valoració de la prova pericial, l’oficial i la que denomina contra perícia. Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justícia, com a òrgan encarregat de l’apel·lació, es pronuncia sobre la racionalitat del judici de valoració expressat en la sentència del jurat. 

Dubtes sobre l’ADN

Els magistrats destaquen que el jurat no descarta la possibilitat d’una transferència per explicar la presència de l’ADN de l’acusat a la roba de bany, que se suggereix en la pericial de la defensa i no es rebutja categòricament en la pericial de l’Institut Nacional de Toxicologia. Consegüentment, conclou la Sala, “el jurat, a qui competeix aquesta funció valoradora, forma la seva convicció sobre un aspecte en el qual les dues perícies es manifesten amb criteris de probabilitat”.

Per al tribunal “aquest aspecte valoratiu entra en el raonable, tot i que les acusacions no ho comparteixin i ho realitzen exposant les divergències de les perícies, realitzant el jurat l’opció de valoració com a òrgan jurisdiccional de decisió a qui correspon aquesta funció”. En definitiva, indica la Sala, “planteja una expressió de dubte sobre la prova pericial que en l’àmbit penal de la jurisdicció té un contingut concret, l’absolució”.

Notícies relacionades

Respecte a les declaracions dels testimonis, la dels companys de feina, incloent la de la dona del mort, afirma que la valoració del jurat també és racional. Després de sentir aquestes declaracions, els magistrats expliquen que es decanten per les testificals que situen l’acusat en el centre comercial en una franja horària, 21.45 hores, “que és incompatible amb la causació de la mort”.

La Sala recorda que l’argumentació de les sentències impugnades no pot ser qüestionada, com realitza el recurrent, plantejant la falta de veracitat d’una testimoni, l’existència d’un interès de protecció per part d’un altre testimoni, o les seves males relacions amb la família del mort. Es tracta de “qüestionaments de la funció de valorar la prova que només sosté la presència de l’acusat en el centre comercial en un tram horari que fa difícilment compatible amb la seva presència en la vivenda del mort”.