Els experts adverteixen sobre el risc de nul·litat al confiscar telèfons a periodistes

En una decisió insòlita un jutge ha ordenat a la policia intervenir els telèfons i ordinadors de dos periodistes. No és per terrorisme o un assassinat, sinó per investigar una presumpta revelació de secrets per la publicació d’un informe relatiu al’empresari mallorquí Bartolomé CursachBartolomé Cursach, imputat en el cas de corrupció a què dona nom. L’“estrafolària” i “desproporcionada” mesura ha revoltat la professió periodística, que primer espontàniament i després a través dels col·lectius que la representen, s’ha mobilitzat contra el que considera un atac a la llibertat d’informació, al convertir en paper mullat el secret professional amb què protegeix a les seves fonts.

Des del món jurídic la decisió es veu des d’una altra perspectiva, almenys fins a conèixer els detalls que l’han motivat i que pressuposa més greus del que ha transcendit per tractar-se d’una causa secreta. Per descomptat hi ha jutges que la critiquen obertament, a l’entendre que requisar un mòbil a un periodista suposa imputar-lo materialment sense haver-ho fet formalment, però també són molts els que a través dels seus perfils anònims en xarxes socials han qüestionat que el dret a la informació sigui un dret il·limitat i defensen la decisió adoptada al ‘cas Cursach’ en la mesura que la veuen una forma de lluitar contra la publicació d’informacions afectades pel secret de sumari.

“Excés de zel”

Mentre es coneix íntegrament la resolució del jutge d’instrucció número 6 de Palma de Mallorca, Miguel Jesús Florit, els experts consultats per EL PERIÓDICO coincideixen a advertir del risc de nulitat que té haver intervingut els mòbils a periodistes d’Europa Press i ‘Diario de Mallorca’ per esbrinar qui els va filtrar un informe que van publicar. El catedràtic de Procesal de la Universitat de Burgos, Julio Pérez Gil, considera que aquest risc és “evident”, perquè si la intervenció dels telèfons produeix la vulneració d’un dret fonamental, com és el d’informació, tot el que se n’obtingui serà nul. Aquesta posició és compartida per Antonio Torres del Moral, catedràtic de Constitucional de la UNED, que atribueix al magistrat “un excés de zel”, una “extralimitació”, perquè amb el que s’ha conegut fins ara, no veu “raó per intervenir així el material” i “perjudicar el secret professional” d’aquesta forma. 

Pérez Gil afirma que la interlocutòria que acorda intervenir els aparells ha “d’estar molt ben motivada”, perquè “crida l’atenció” que s’hagi decidit que cedeixi el secret professional en un delicte de revelació de secrets, el bé jurídic protegit del qual és tan semblant al que es vulnera amb la mera confiscació d’un telèfon. Afegeix que, a més del secret professional, que empara el periodista per no revelar les seves fonts, un mòbil inclou comunicacions privades que també gaudeixen de protecció. En aquest sentit, recorda que tant el Tribunal Constitucional com la justícia europea han donat un paper preponderant a la llibertat d’informació davant altres drets sobretot quan el que es revela és informació amb transcendència pública. 

Vicente Guzmán, catedràtic de Processal de la Universitat San Pablo de Olavide, argumenta que “el dret a la informació és una pedra angular de l’Estat de Dret” i que “el periodista faci el seu treball en llibertat és fonamental” en democràcia, per la qual cosa titlla d’“errònia” i “desproporcionada” la decisió adoptada pel jutge Florit. “Un atac d’aquest calibre només es justifica amb un bé jurídic major a protegir i en aquest cas crec que no existeix”, afirma.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Situa el debat en un problema que “al final havia d’esclatar” entre el dret d’informació davant altres drets, com el de l’honor o el de defensa, però defensa que no es pot “errar el tret” i actuar contra el periodista, tot i que “s’aprofiti de qui sí que comet un delicte al filtrar”, perquè “per aquest camí” es va “directament contra l’article 20 de la Constitució” i conduirà a treure drets professionals a altres col·lectius, com els advocats.

Firmes

De les 200 firmes entregades a la fiscala general de l’Estat, María José Segarra, que defensa una mesura que compte amb el beneplàcit d’Anticorrupció, es va arribar fins a les 658 que es van fer arribar al Consell General del Poder Judicial. Els mitjans directament afectats s’han querellat contra el jutge Florit per la “grotesca antijuricitat” de la seva interlocutòria i aquest divendres els periodistes es concentraran davant dels tribunals sota el lema “El nostre secret professional, el teu dret a la informació”.