Anar al contingut

POLÈMICA SOBRE L'ACTUACIÓ DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT

La fiscalia investiga la passivitat dels Mossos davant dels CDR a les autopistes

El ministeri públic assenyala que va existir passivitat perquè l'acció "no es va orientar a dissuadir als concentrats"

Fonts de la Conselleria defensen un dispositiu que va desviar el trànsit i va prioritzar la negociació per evitar nous talls

J. G. Albalat / Guillem Sánchez

La fiscalia investiga la passivitat dels Mossos davant dels CDR a les autopistes

Jaume Sellart

La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació als Mossos d'Esquadra per no desfer el tall  a l'AP-7 ni actuar davant de l'aixecament de barreres de diverses vies de peatge durant el passat pont de la Constitució, dues accions protagonitzades per activistes dels autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR).

En un decret, el fiscal superior, Francisco Bañeres, adverteix que, si es confirma l’"absència de comminació" per part de les unitats policials desplegades per dissuadir els CDR de la seva conducta o la "lenitat en exigir el restabliment de l’ordre i la restitució del dret dels ciutadans afectats", l’actuació dels Mossos podria "donar lloc a responsabilitat", per això ordena l’obertura de diligències d’investigació. 

La fiscalia ha sol·licitat al comissari en cap dels Mossos que en el termini de 10 dies remeti un informe en què es detallin les actuacions practicades per la policia catalana, amb "indicació dels responsables de les operacions", així com de les ordres o comunicacions cursades durant el desenvolupament dels esdeveniments i la ressenya dels incidents que poguessin haver sorgit durant la seva execució. La decisió d’incoar les diligencia d’investigació ha sigut comunida a la Fiscalia General de l’Estat.

El mateix decret de la fiscalia explica que el dia 8 passat va tenir lloc "una invasió" de l'autopista AP-7 al seu pas per l'Ampolla. Els concentrats van amuntegar a la calçada pneumàtics, branques i altres objectes amb què "van interrompre el pas dels vehicles". La via va estar "inutilitzada" des de les set del matí fins a ben entrada la nit.

L’endemà, diumenge, membres dels CDR van anar a la tarda a diferents punt del peatge de l’autopista, com a Martorell, on van procedir a aixecar les barreres, i van "propiciar que la multitud de conductors que circulaven" per aquesta via "ho fessin de manera gratuïta amb el consegüent perjudici a l’empresa concessionària".

Buch assegura que no hi va haver consigna política 

Segons fonts consultades per aquest diari, el dispositiu dels Mossos va consistir a enviar agents antiavalots ARRO per vigilar el desenvolupament del tall i a desviar els cotxes per l’N-340 i treure els vehicles que van quedar atrapats durant els primers instants. Fonts d'Interior subratllen que si aquest tall s'hagués produït l'endemà, en plena operació tornada, l'actuació dels antiavalots hauria sigut "diferent". Però ja que la desviació per l’N-340 funcionava, i tenint al cap que una resposta policial contundent hauria pogut acabar incentivant nous talls per part d'altres grups CDR, els comandaments policials van optar per explotar la via de la mediació, que es va fer càrrec de la situació des del començament, i va desfer el tall a la nit. 

El conseller Buch, en una carta en resposta a l'enviada pel ministre Marlaska, subratlla que no hi va haver "cap interferència de signe polític" i la gestió d'aquest episodi va ser dirigida "pels comandaments policials" que van seguir els "protocols existents". "És per això que no compartim que els Mossos poguessin incórrer en els supòsits d'inacció", conclou. 

"Es pot recordar", afegeix, que "aquests mateixos protocols policials" van ser els aplicats "el mes de març del 2018 passat davant episodis anàlegs en autopistes catalanes, quan els Mossos [en aplicació de l'article 155] es trobaven sota la dependència del Ministeri d'Interior".