El PSOE aclareix que no qüestiona la inviolabilitat del Rei

El PSOE ha enviat missatges no del tot coincidents sobre una hipotètica reforma de la Constitució per eliminar la inviolabilitat del Rei. Aquest dilluns a la nit, en una entrevista amb diverses televisions, el president del Govern, Pedro Sánchez, va considerar "sense cap dubte" que la inviolabilitat del Rei que recull la Constitució s’ha quedat obsoleta i que està convençut que Felip VI seria favorable que s’eliminés aquesta prerrogativa en una hipotètica reforma constitucional. No obstant, al cap d’unes hores, el secretari d’Organització del PSOE i ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha assegurat que "no hi ha cap proposta" del Govern per revisar la inviolabilitat del Rei i que només hi ha una "opinió" expressada pel president de l’Executiu, Pedro Sánchez.

Fonts properes a Ábalos han explicat poc després que els socialistes estan d'acord amb el plantejament de Sánchez, però que el final de la inviolabilitat del Monarca exigeix una reforma agreujada de la Carta Magna, una cosa que el Govern no contempla de moment, informa Juan Ruiz Sierra. Des de la Moncloa, fonts oficials han llançat un missatge similar.  "No hi ha cap proposta de reformar la Constitució en aquest aspecte. Hi ha una reflexió sobre això i el convenciment que el Rei també hi estaria d'acord. Però queda clar que el sistema agreujat d'aquesta reforma la impedeix en aquests moments", ha assenyalat un portaveu oficial. 

Sánchez es mostra partidari d’aquesta modificació en una entrevista amb diverses televisions, amb motiu del 40è aniversari de la Constitució i en la qual enalteix aquest text perquè ha donat "els 40 anys de més prosperitat, llibertat i democràcia de tota la nostra història".

Això no és obstacle perquè defensi la necessitat de fer ja reformes que creu que demana la societat.

El cap del Govern diferencia una reforma agreujada, per a la qual assumeix que no hi ha temps en l’actual legislatura, de canvis puntuals que sí que es poden dur a terme, com el relatiu a la limitació dels aforaments. I és en una reforma agreujada que necessitaria un referèndum i l’aval d’unes noves Corts, on es podria emmarcar la possibilitat que desaparegués de la Constitució la inviolabilitat del Rei.

Prerrogativa obsoleta

Amb un "sense cap dubte" respon a la pregunta de si creu que aquesta prerrogativa ha quedat obsoleta o, matisa, ja va néixer vella en el seu moment. I, per això, és partidari que en un futur pugui desaparèixer. "Però estic convençut que fins i tot el cap de l’Estat també [...] No hi hauria cap problema. Al contrari", afegeix convençut del que pensa sobre això Felip VI.

Referent a això, Ábalos ha manifestat, en la roda de premsa després de la reunió de l’executiva federal del PSOE, que "la posició oficial és que no hi ha cap proposta de revisió".

"Les altres coses són opinions, òbviament, fins i tot del mateix president del Govern i de qui faci falta", ha afegit, però ha insistit que "el que compta" és que la posició del Govern és que "no hi ha cap proposta dirigida a aquesta qüestió".

El líder del PP, Pablo Casado, ha censurat la proposta de Sánchez i ha considerat que "s’equivoca" intentant "acontentar els independentistes en ple desafiament a la unitat d’Espanya". "Si fes falta parlar d’algun pacte per enfortir Espanya seria precisament en contra de l’independentisme, a favor de les institucions –i la Corona és la primera– i a favor de la unitat d’Espanya", ha afegit Casado.

Modificacions puntuals

Sánchez, no obstant, ha insistit en l’"evidència" que no hi ha temps en l’actual mandat per a una reforma en profunditat de la Constitució. En canvi, sí que ha considerat que hi pot haver prou consens per a modificacions puntuals.

En aquest context emmarca la proposta de limitar els aforaments. "Si hi ha un consens suficient –subratlla– ¿per què no començar per allà?". Tot i que és partidari de consultar la ciutadania, no veu necessari un referèndum per a aquest cas a causa del gran consens existent al Congrés.

Una modificació constitucional entén que no acabi en un o dos anys i arriba a plantejar que seria interessant que en totes les legislatures es pogués debatre sobre això en la corresponent comissió parlamentària.

Maduresa

Creu que seria "un símptoma de maduresa" que els polítics parlessin de reformes puntuals que hi poguessin haver al llarg de les legislatures, perquè no es pot donar per tancada en un moment donat.

"Jo no aspiro a arreglar tots els problemes de la nostra generació. N’arreglem alguns i les pròximes generacions que arreglin els seus", recalca abans de citar qüestions que podrien formar part de futures reformes com la sanitat, aprofundir en la igualtat de gènere, el medi ambient, l’eutanàsia...

Sánchez lamenta l’"error" d’alguns polítics d’identificar una reforma amb un procés constituent i liderar una mena d’"adamisme" que ha provocat com a reacció que altres forces polítiques no vulguin canviar ni una coma. "Si de veritat volem la nostra Carta Magna, el que hem de fer és cuidar-la, mimar-la, no petrificar-la", adverteix.

Necessitat de regeneració

Però, malgrat les diferències, veu possible el consens i assumeix la tasca d’intentar-ho, perquè creu que hi ha a Espanya una consciència generalitzada que és necessari regenerar la vida institucional, política, econòmica i social i que els polítics han de canalitzar aquest sentiment.

Li agradaria per això que els actuals líders polítics fossin els primers capaços de reformar una Constitució, ja que recorda que en la història d’Espanya només s’han succeït una rere l’altra.

Sánchez enalteix la tasca dels polítics de la Transició que van fer possible el consens constitucional gràcies a unes "grans dosis de generositat" amb què van prioritzar l’interès general per damunt de tot.

Quaranta anys després, observa diferències respecte al que cal fer ara: "Nosaltres no ens hem d’inventar una Constitució com van fer llavors. Però sí que hem de fer alguns aplics, perquè els materials s’han desgastat, perquè l’Espanya del 2018 no és la de 1978".

El model territorial

Segons el seu parer, una de les grans lliçons que van plasmar els pares de la Constitució (reclama que ara hi pogués haver també "mares" en la reforma constitucional) és que no es pot reconèixer la diversitat territorial sense democràcia i viceversa.

Més que redefinir l’actual model territorial, Sánchez és partidari de culminar-lo, i cita assumptes concrets en què s’ha d’actuar, com el paper del Senat. "El Senat, ¿per a què serveix?, ¿ara mateix serveix per a alguna cosa?", es pregunta abans de postil·lar que davant de la crisi catalana el més lògic seria que aquesta Cambra fos el lloc on es debatés aquest assumpte i no altres qüestions.

Tampoc creu que sigui bo que la Conferència de Presidents es convoqui només quan li convingui al cap de Govern de torn o que l’Executiu tingui d’inici majoria en el Consell de Política Fiscal i Financera. El president del Govern precisa també que culminar el model territorial no significa desagregar, sinó enfortir les estructures autonòmiques salvaguardant la igualtat dels espanyols.

La crisi catalana

Un canvi en el model d’Estat no creu que servís per solucionar la crisi catalana, perquè recorda que durant la II República l’independentisme català també volia separar-se d’Espanya. El que estima que pot contribuir a solucionar aquest problema és plantejar un projecte de regeneració política, econòmica i social d’Espanya.

Sánchez, que anhela una reforma constitucional que miri a Europa (és partidari de reprendre també el projecte de Constitució europea) i "revigoritzi" el sistema democràtic, no veu que les noves generacions no sentin com a seva la Constitució, però sí que considera normal que reclamin reformes.

En aquest sentit, recorda tot el succeït entorn del 15-M, en el qual va dir que molts ciutadans van debatre com millorar el país, i afirma que li agradaria que si hi ha una reforma constitucional, la gent que va protagonitzar aquest moviment la sentís com a seva.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

A més, reconeix que decisions com la reforma del’article 135 per garantir l’estabilitat pressupostària al final del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero van desencisar molts ciutadans. Per això ara és partidari de revisar-ho perquè, davant de qualsevol crisi, l’Estat salvaguardi la cohesió social.

Sánchez té vagues records de com es va viure en la seva família l’aprovació de la Constitució, perquè llavors només tenia sis anys, però sí que recorda que a casa seva, "plena de fotos de Felipe i Alberti", hi havia alegria.