ENTREVISTA A LA SECRETÀRIA D'ESTAT DE L'ESPANYA GLOBAL

Irene Lozano: "Muntarem una 'start-up' diplomàtica per millorar la reputació d'Espanya"

«L'independentisme ha comunicat millor. Necessitem un nou relat del país", assegura

Irene Lozano: "Muntarem una 'start-up' diplomàtica per millorar la reputació d'Espanya"

ZIPI

5
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol

El Govern està convençut que el procés està rere la caiguda de la reputació internacional d’Espanya i que els líders independentistes van imposar el seu relat a l’exterior especialment l’últim any de mandat de Mariano Rajoy. Ara, el gabinet de Pedro Sánchez, està determinat a demostrar que Espanya és una de les democràcies més respectades del món i a escombrar la percepció que van deixar les càrregues policials de l’1-O. Per fer-ho transforma la Marca Espanya i la dota de pressupost i rang: Irene Lozano, exdiputada d’UPD  i el PSOE és al capdavant de l’acabada de crear secretaria d’Estat de l’Espanya Global.

Diu el Govern que el procés és un llast per a la imatge d’Espanya a l’exterior i que cal combatre aquesta percepció. ¿L’independentisme ha erosionat realment la reputació internacional del país?

Ho han intentat, sens dubte, però no ho han aconseguit. Això no significa que no s'hagin de prendre mesures per contrarestar aquests intents de desprestigiar Espanya. La reputació d'un país és relativament estable, però cal treballar perquè no la facin malbé a mitjà i llarg termini.

¿Han aconseguit els independentistes que arreli la imatge de l’Espanya negra com un Estat repressor?

Potser tant no. Ells potser buscaven això, però crec que entre la gent ben informada no han aconseguit connectar amb la idea de dictadura ni amb la de llegenda negra. El problema és quanta gent està ben informada. Es creuen la postveritat, les ‘fakenews’. ¿Què va passar? Que en aquells mesos es van explicar coses sobre Espanya i sobre la nostra qualitat institucional que no eren veritat. El que hem de fer és arribar també a la gent menys informada, amb el missatge real, que és que la qualitat institucional d’Espanya segons l’índex de ‘The Economist’ ens posa al lloc 19 de 193 països.

¿L’independentisme ha comunicat millor?

Això ja és una veritat compartida. Ho comparteix tothom, l’independentisme ha comunicat millor. Necessitem crear un relat d’Espanya, una nova narrativa d’Espanya de cara a l’exterior que ens presenti com el que realment som. Ara, el que ens passa és que en alguns països ens donen molt bona reputació, com en els Estats Units, que ens donen un 7,5 sobre 10, però només respecte al turisme, el sol, la platja, bon menjar..., i això no es correspon amb la realitat. La reputació és una qüestió de percepció. La paradoxa d’Espanya és que la qualitat que tenim és molt més variada de la que perceben. Tenim científics capdavanters, la tercera sanitat més capdavantera del món. Explicarem bé el que som.

¿Quins errors s’han comès?

Ens han faltat reflexos per adonar-nos de la importància de la gestió de la reputació. El que el Govern ara prova de fer creant aquesta Secretaria d’Estat és dir que som conscients de la importància, perquè cada punt de més en reputació es tradueix en més inversió i més visites de turistes, i a efectes interns, en més autoestima dels ciutadans.

¿És pot remontar la reputació d’Espanya amb el conflicte català obert i el judici del procés a les portes?

Sens dubte, sí. Tenim qualitat democràtica, en el lloc 19 i qualitat institucional equivalent. Tenim un poder judicial que quan hi ha gent que comet delictes els jutja. El que veurem és que les institucions funcionen. El que potser cal explicar fora és que aquests senyors no són presos polítics. El meu avi va ser un pres polític per ser mestre a la República, jo sé del cert el que és un pres polític. El meu avi va estar set anys a la presó, no va tenir advocat, no va saber de què se l’acusava, això és un pres polític, no podia fer declaracions des de la presó pregonant les seves idees. El que cal explicar és que les institucions estan funcionant i que la gent que comet delictes, va a la presó.

¿Quin és el seu objectiu fonamental?

Muntarem una ‘start-up’ diplomàtica per millorar la reputació d’Espanya a l’exterior, perquè volem que sigui una organització molt ràpida que reaccioni, que sigui àgil per donar resposta als problemes que sorgeixin de reputació ràpidament, que sigui flexible i adaptable al que vagi passant.

¿Com es plasma això en un pla concret?

Hi ha dues estratègies clares. Una d’estructural per explicar més coses sobre Espanya a més del ‘tot sota el sol’. I conjunturalment incidir en la qualitat democràtica d’Espanya, perquè hem perdut reputació per la crisi política a Catalunya per una gestió deficient de la reputació, no per una realitat.

¿A quins actors es dirigeix aquesta estratègia? ¿A qui han de persuadir?

Hem de conscienciar tots els espanyols que tots transmetem reputació d’Espanya. Crec que això és un àmbit nou de treball en el qual incidir. De 47 milions d’espanyols, 3 són a l’exterior, que cada dia quan van a una universitat a fer classe o dissenyen un projecte d’enginyeria també estan construint la reputació d’Espanya. I volem escoltar-los, que ens expliquin com creuen que es percep Espanya i coordinar-los perquè ens ajudin.

Però una part important dels qui són a l’exterior són talent que ha hagut d’emigrar perquè a Espanya no tenien futur. ¿Com han de promoure justament ells la reputació a Espanya?

Indubtablement també volem atraure inversors perquè puguin tornar i treballar aquí. Però els espanyols que han sortit és gent emprenedora amb empenta, amb coneixements. Indubtablement té una part dolenta, però també té una part positiva per al país, perquè és gent tan bona que els fitxen fora i que en algun moment tornarà, si volen, i ens enriquirà com a societat.

¿I a qui confien que els espanyols a l’exterior persuadeixin?

Caldrà segmentar per països, probablement, perquè la percepció varia. Ara mateix hi ha certes coses que ens diuen que hem de posar èmfasi als països europeus i que Llatinoamèrica és menys important.

Notícies relacionades

¿La corrupció ha afectat la imatge d’Espanya més o menys que la crisi a Catalunya?

Depèn de quins països. No és el mateix com interpreten la corrupció a Alemanya que els nostres amics iberoamericans. Per això la importància de segmentar per països.