El Vaticà va ordenar a l'Església mantenir-se neutral amb el nacionalisme català el 1922

El posicionament neutre sobre l’independentisme català no és gens nou per a l’Església. Així ho ha demostrat la catedràtica en Dret Enclesiàstic de l’Estat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona María Ángeles Félix Ballesta al seu llibre "La cuestión catalana (1922-1932) según el archivo secreto vaticano".

En aquest estudi, elaborat amb accés a tota la documentació de l’Arxiu Secret Vaticà relativa al pontificat del papa Pius XI, la catedràtica publica una carta de finals del 1922 entre el nunci apostòlic del moment a Madrid, Federico Tedeschini, i el llavors secretari d’Estat del papa Pius XI, el cardenal Gasparri, que revela que l’actitud del Vaticà sobre el nacionalisme català era ja llavors "mantenir-se sempre fora i per sobre de l’agitadíssima qüestió".

El llibre, presentat aquest dimecres en un acte d’homenatge a la professora Félix Ballesta, inclou la correspondència entre el nunci Tedeschini i els cardenals Pietro Gasparri i Pacelli (Pius XI), que van ser secretaris d’Estat durant la dictadura militar de Primo de Rivera. Al document, la catedràtica explica que l’Església va tractar la qüestió catalana "amb la màxima prudència per evitar enfrontaments amb el Govern espanyol" i alhora "respectar els legítims drets de l’Església a Catalunya".

En aquest sentit, María Ángeles Félix ha relatat la carta que el nunci Tedeschini va enviar el desembre de 1922 al cardenal Gasparri, en la qual li preguntava si en una eventual secessió de Catalunya "era bo que l’Església es posés o es trobés col·locada contra els que seran els líders de l’eventual nou Estat".

A això, Gasparri va respondre que s’havien de mantenir "sempre fora i per sobre de l’agitadíssima qüestió" i no donar "cap pretext, per insignificant que fos, a interpretacions infundades".

Sempre present

María Ángeles Félix Ballesta ha explicat que les qüestions relatives a Catalunya "són sempre presents" a l’arxiu del Vaticà i amb una extensió molt més gran en comparació amb el moviment separatista basc, i ha apuntat que "potser es deu a un pes més gran i arrelament i a la presència de persones més influents i destacades".

Entre aquests personatges sobresurt l’arquebisbe de Tarragona i cardenal Francesc Vidal i Barraquer, que, a parer seu, va ser un "cavall de batalla" del catolicisme catalanista i objectiu del directori militar, que "va intentar per tots els mitjans que marxés de la seva seu a Tarragona"; fins i tot va rebre amenaces de mort i hi va haver intents de matar-lo per part de diversos oficials de l’Exèrcit.

L’historiador i jurista Hilari Raguer, que també ha participat en l’acte, ha subratllat que en un inici el cambrilenc Vidal i Barraquer "era monàrquic, i a pals el van convertir en catalanista", però ha assenyalat que "no va ser mai separatista".

El suposat catalanisme de Vidal i Barraquer va fer que en múltiples ocasions el Govern intentés que abandonés l’arquebisbat de Tarragona i se n’anés a Burgos o a Roma, i fins i tot el mateix Primo de Rivera ho va demanar reiterades vegades al nunci Tedeschini i en una carta li va dir que esperava que aquest assumpte no signifiqués “un nou triomf del catalanisme, tan aviciat per Roma".

"L’Església no va afluixar mai la corda", ha explicat l’autora, que ha assenyalat que "tampoc van acceptar mai les intromissions del directori militar en les decisions que prenia l’Església".

Ús del català

Un altre exemple de les actituds de l’Església que van suscitar recels del govern va ser l’ús del català, una posició que María Ángeles Félix Ballesta ha explicat que es devia al fet que "l’Església catòlica considerava que el més fàcil perquè s’entengués el catecisme era fer-lo en la llengua vernacla" dels fidels.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

El treball també tracta altres conflictes suscitats entre el directori i l’Església, com la celebració de la Diada de 1924, en la qual l’arquitecte Antoni Gaudí va ser detingut, o l’ús d’elements eclesiàstics distintius a Catalunya respecte a la resta d’Espanya.

Segons María Ángeles Félix Ballesta, la intenció del treball és "que siguin els documents els que parlin" i treure a la llum "els relats de les persones que van viure aquesta història, no el que a mi em sembla, perquè cada un es formi la seva pròpia idea".