Sánchez i Díaz, junts però lluny

Quan va confeccionar les seves llistes electorals, el mes passat, Susana Díaz va deixar de banda qualsevol temptació de fer equilibris. Els socialistes andalusos s'havien mostrat dividits durant les primàries d'any i mig enrere (un 30% va donar suport a Pedro Sánchez), però en les candidatures a les eleccions de diumenge vinent no hi havia ni rastre de veus crítiques. Tot era 'susanisme'. Allò no va agradar als seguidors de Sánchez, però el secretari general i president del Govern va deixar fer, donant pistes sobre la relació que vol tenir amb Díaz, després d'anys de guerra soterrada i oberta, com sobre la legislatura autonòmica que naixerà després dels imminents comicis.   

Sánchez necessita Díaz. En un moment en què la sensació de debilitat del Govern va en augment, davant de la impossibilitat d'aprovar els Pressupostos, el reconeixement que potser les generals siguin abans del 2020 i el fiasco del pacte amb el PP per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a la Moncloa tenen moltes esperances dipositades a Andalusia. L'equip del cap de l'Executiu confia que la fotografia que surti d'aquí cinc dies sigui la d'un PSOE reforçat, gràcies a una victòria de la presidenta de la Junta que anticipen totes les enquestes, i el d'un PP que cau sense remei, només quatre mesos després de renovar el seu lideratge. "El debat ja no serà si el Govern aguanta, sinó si Pablo Casado se sosté", assenyalen a la Moncloa.

És probable, però no segur. Els sondejos coincideixen a col·locar Díaz en primer lloc, a molta distància dels seus rivals, però lluny de la majoria absoluta, situada en 55 escons. El PSOE, que porta en el poder des del 1982 i ha governat aquests últims anys gràcies al suport de Ciutadans, té ara 47 diputats en el Parlament andalús, però fonts socialistes donen per fet que cauran fins a una forquilla que va de 40 a 45 representants. Més prop de 40, serà un fracàs; més a prop de 45, un èxit. Però el que passi diumenge no té misteri. Els interrogants se situenel dia després, amb unes negociacions d'investidura que no s'anticipen senzilles. D'allà, també, l'interès de Díaz a aprovar unes llistes molt cohesionades, on no es mogui un pèl sense comptar amb el seu vistiplau.

Pacte amb els morats

Aquí l'enfocament dels socialistes andalusos ha canviat. Si abans de la campanya deien confiar en la reedició de la seva aliança amb els taronges, que els va garantir una investidura i tres pressupostos, ara ho veuen impossible, amb el partitd'Albert Rivera  competint en bel·ligerància amb el PP i Vox a un pas d'entrar en el Parlament. L'esperança se situa en Adelante Andalucía, la marca de Podem i IU, una cosa que fins fa poc es considerava gairebé absurd, a causa de la mala relació entre Díaz i Teresa Rodríguez, candidata dels morats. Però l'actitud durant els debats electorals de Rodríguez amb la presidenta de la Junta, molt menys agressiva que en altres temps, fa pensar al PSOE que hi pot haver acord.

"Hi haurà pacte amb Adelante Andalucía, encara que sigui de mala gana", assenyalen fonts socialistes, que confien que Rodríguez faci "alguna escenificació sense molt recorregut", com demanar el cap de Díaz, per acabar recolzant a canvi de mesures concretes. Aquesta aliança també donaria oxigen a Sánchez, que veuria ratificada la seva estratègia de pactar amb Podem allà on sigui possible. I si no hi ha enteniment, es repetiran les eleccions, una possibilitat amb què Díaz ha comptat des del primer moment.

Només dos mítings

Notícies relacionades

La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»

La fiscalia investiga «l’absència de plans de prevenció» d’incendis després de «la situació desastrosa» d’aquest estiu

Sánchez i Díaz amb prou feines es porten. A causa de la seva atapeïdíssima agenda internacional, el president del Govern només ha participat en dos mítings amb Díaz, l'últim aquest dimarts a Marbella. A la presidenta de la Junta li va bé l'escassa presència del secretari general. Ja ha aparcat la seva aspiració de convertir-se en líder del PSOE (si tenia algun dubte, la moció de censura va acabar per aclarir-lo), però vol una campanya plana, només andalusa, com més lluny millor de la crispació de la política espanyola i el debat sobre Catalunya.

Però més enllà de la distància entre els dos dirigents, els seus respectius equips estan treballant sense problemes en aquesta campanya. Els límits ara estan clars. "Hi està havent molta coordinació", explica un estret col·laborador de Sánchez, que tot i així, davant de la possibilitat que Díaz obtingui un resultat pitjor de l'esperat i això perjudiqui el Govern central, prefereix posar-se la bena abans que s'obri la hipotètica ferida. "Tothom sap que Susana no és Pedro", conclou.