El TSJC rebutja "ara per ara" investigar Pere Aragonès per l'1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat investigar el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, per l’organització del referèndum unilateral del’1-O. El Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que tramita la causa pels preparatius de la consulta, imputava a l’alt càrrec de l'Administració catalana un presumpte delicte de desobediència, quan era secretari de la Conselleria d'Economia, i va elevar una exposició raonada al TSJC perquè obrís un procés contra ell en la seva condició d'aforat. La sala d’admissions de l’alt tribunal català considera que ara per ara no hi ha prou indicis per fer-ho. En canvi, sí que ho farà en el cas del diputatJosep Maria Jové, que era secretari general d'Economia i número dos de l'exconsellerOriol Junqueras.

La interlocutòria afirma que en l’exposició raonada del jutge no s’hi detallen els "actes concrets" que hi podria haver fet o omès Aragonès, aleshores secretari d’Economia i subordinat de Jové, per "sostenir" la celebració del referèndum unilateral suspès pelTribunal Constitucional (TC). Per aquesta raó, incideixen els magistrats, s’"impedeix ara per ara la seva investigació, sense perjudici del que pogués decidir-se en el curs de la instrucció que duu a terme el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

La decisió del TSJC va en la mateixa línia que el criteri de la Fiscalia Superior de Catalunya, que es va mostrar favorable a investigar Jové, però no Aragonès. L’alt tribunal català ha designat com a instructora del procés contra el que va ser número dos de Junqueras la magistradaMaria Eugènia Alegret.

El "comitè executiu de l’entramat"

L’alt tribunal creu que hi ha indicis que relacionen Jové "amb el full de ruta previst per assolir la independència de Catalunya per la via unilateral, contra les sentències i mandats del Tribunal Constitucional i amb l’assistència al referèndum convocat pel Govern", que va ser suspès. Entre aquestes sospites, els magistrats apunten a la possible participació de l’ex secretari general d’Economia en el denominat "comitè executiu de l’entramat" creat pel Govern i altres persones", des del 2015, per aconseguir la secessió "després de la fer un referèndum d’autodeterminació i prescindint de les lleis i dels mandats del Tribunal Constitucional".

Per al TSJC, també existeix una "eventual responsabilitat" de Jové en l’organització de l’1-O, en el qual "es van invertir, directament o mitjançant persones interposades, fons públics, o bé es va comprometre la corresponent despesa, per una suma encara per determinar", cosa que considera que podria constituir un delicte de malversació.

Fitxer de dades

Notícies relacionades

La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»

La fiscalia investiga «l’absència de plans de prevenció» d’incendis després de «la situació desastrosa» d’aquest estiu

Els magistrats afirma que Jové podria ser autor d’un delicte de revelació de secrets, per la utilització il·lícita del fitxer de dades personals de la població de Catalunya de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per al referèndum. Segons el TSJC, el diputat va firmar el 28 de febrer de l’any passat un conveni de col·laboració amb l’Idescat que autoritzava l’entitat a remetre al departament de Vicepresidència, trimestralment, el fitxer del registre de població catalana. L’objectiu, segons el tribunal, era utilitzar aquesta informació per a l’1-O. 

El TSJC recalca que a aquests fitxers "hi van tenir accés múltiples persones, ja que amb ell es van confeccionar les llistes d’electors adscrits als col·legis electorals, el nomenament de càrrecs per a les meses electorals i les targetes censals del referèndum suspès i els sistemes informàtics de votació".