TRIBUNAL SUPREM

La fiscalia rebutja la recusació de Marchena per presidir el tribunal del procés

El ministeri públic considera que els arguments esgrimits són meres especulacions i no tenen consistència

zentauroepp45908522 graf9166  madrid  15 11 2018   manuel marchena  c   el magis181120091644

zentauroepp45908522 graf9166 madrid 15 11 2018 manuel marchena c el magis181120091644 / Javier Lopez

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fiscalia ha sol·licitat que es rebutgi la recusació del magistrat Manuel Marchena per presidir el tribunal encarregat de jutjar els dirigents independentistes pel presumpte delicte de rebel·lió, tal com van sol·licitar alguns dels processats. La petició es basava en la suposada vinculació d'aquest jutge amb el PP a l’haver estat proposat per aquest partit per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i, sobretot, pels missatges enviats pel portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó, en un xat de WhatsApp de senadors en el qual es vantava que a partir d'aquest bon acord podien influir en els magistrats del Tribunal Suprem (TS) que dictaran la sentència contra els exmembres del cessat Govern de Carles Puigdemont. Marchena va declinar, al final, presidir el CGPJ, després de conèixer aquests missatges. "No hi ha cap mena de dubte", afirma el ministeri públic.

L'escrit de la fiscalia, firmat per Fidel Cadena i Consol Madrigal, afirma que "no es tracta de premiar els desitjos o preferències del justiciable respecte a la composició personal de l'òrgan d'enjudiciament, ni tampoc d'atendre els seus dubtes basats en meres apreciacions o impressions personals, sinó que perquè pugui afirmar-se que un tribunal pot no ser imparcial és necessari que els dubtes sobre la imparcialitat estiguin objectivament justificats". Agrega que encara que "les aparences són importants, ja que poden afectar la confiança que els tribunals d'una societat democràtica han d'inspirar als ciutadans", aquestes sospites no es poden argumentar només per "meres impressions".

L'acusació pública afirma que les sospites en el cas de Marchena s'han produït molt després que aquest magistrat fos designat com un dels set membres del tribunal que jutjarà els dirigents independentistes (a més, és ponent de la sentència). També, afegeix, estan fora "de tota acreditació real" que les evidenciïn com a certes, i constitueixen "pures i gratuïtes especulacions" d'un tercer (Cosidó) que "realitza un judici d'inferència sobre l'eventual comportament personal de qui els seus propis actes ha deixat patent no només la seva pròpia i personal independència intel·lectual, sinó la seva defensa de la independència judicial en general".

Confiança en els tribunals

Notícies relacionades

Segons la fiscalia, "la denúncia de parcialitat" de Marchena és "inassumible" en tant que "no ve referida a cap acció, expressió o pronunciament d’ell mateix en l’àmbit públic de les seves funcions, ni en privat de la seva vida personal, que l’allunyi de l’absoluta imparcialitat i alienament respecte a l’objecte del procés i les persones que hi estan afectades o d’alguna manera hi intervenen". I no només això, destaca el ministeri públic, sinó que el procediment utilitzat per expressar la vinculació del jutge amb "determinada ideologia" és "constitucionalment il·legítim".

"En resum, no és possible racionalment atribuir al magistrat Marchena, de forma especulativa –i sense un mínim de serietat– concretes idees polítiques o afinitats ideològiques que ell mateix mai no ha expressat amb dits o fets, i molts menys en la seva tasca judicial", insisteixen els fiscals. Al seu informe agreguen que, a més, el partit polític amb el qual es vincula aquest jutge, el PP, no és part en la causa "per la qual cosa no ha pogut o pot demanar pena".