ENTREVISTA A LA PRESÓ DE LLEDONERS

Jordi Cuixart: «Els nostres polítics han de ser coherents i fer el que prometin»

El president d'Òmnium creu que el referèndum pactat «no és l'única opció» i rebutja ser «moneda de canvi»

Exclou pactar amb la fiscalia i apunta que una ràpida excarceració dels polítics presos «no serviria de res»

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart. / JOAN CORTADELLAS

9
Es llegeix en minuts
Enric Hernàndez
Enric Hernàndez

Director

ver +

Ni la presó ni moltes hores de meditació han minvat el seu entusiasme jovial. Jordi Cuixart, l’únic no polític dels presos del procés, reclama més coratge i coherència alspartits independentistes.

–Fa més de tretze mesos que és a la presó. ¿Com afronta moralment aquesta situació?

–Amb molta tranquil·litat i serenitat. Més com un corredor de fons que un esprínter. Quan t’adones que ja no tens por et sents una persona lliure i, ironies del destí, això és el que m’ha passat a la presó. Malgrat que soc innocent, això va per llarg. ¿Però pot l’opinió pública espanyola aguantar molts anys que el president de l’entitat més gran de l’Estat estigui a la presó? ¿I representants elegits democràticament?

–¿Per què afirma que el registre a Economia del 20-S va ser una trampa de l’Estat?

–L’Estat volia provocar violència als carrers i justificar la repressió. Només amb la violència es pot sustentar el relat judicial actual. Deixar uns cotxes amb armes sense vigilar –quan no es necessiten armes per a un registre– o estar vuit hores davant de la seu d’un partit polític sense permís judicial només busca tensar i provocar incidents. No vam caure en la trampa. I de fet més de120 catedràtics de Dret de tot l’Estat –gens sospitosos de ser independentistes– han tornat a dir que no hi ha ni delicte de rebel·lió ni de sedició. Que ens mostrin una sola crida feta a la violència. El relat de la violència no se'l creuen els poders de l’Estat. Tinc ganes de veure com l’acusació prova davant d’un tribunal la suposada violència que mai ha existit.

–El president, el Govern i molts altres defensen les mateixes idees que vostè, i estan en llibertat. ¿A Espanya es persegueixen les idees o aquells que trenquen les lleis per convertir-les en realitat? 

–¿Quina llei he pogut trencar jo? ¿Manifestar-me, reunir-me, defensar el dret a l’autodeterminació? Jo no soc polític, ni membre de cap Govern. Ningú està fora de perill davant d’un Estat disposat a tot per salvaguardar la unitat d’Espanya. Líders de la societat civil, polítics... Però també cantants, titellaires, periodistes, activistes... Se m’acusa de cridar “¡No passaran!” com els ciutadans de Madrid el 1936 que resistien els militars revoltats del dictador Franco. Aquest és el nivell.

–Manté que la desobediència és la millor eina perquè Catalunya aconsegueixi la independència, però ja hem vist els costos personals i col·lectius que implica. ¿És legítim demanar sacrificis personals a la gent per conquistar una república que ni tan sols és segur que arribi mai? 

–És una eina a què no podem renunciar. La desobediència civil i pacífica és una cosa molt seriosa i no es pot trivialitzar. Com a concepte té implícit el rebuig de qualsevol forma de violència, per tant, és totalment pacífica. És clar que els actes de desobediència civil exigeixen acceptar les conseqüències. Però exercir la desobediència civil pacífica no comporta penes de presó, com han dit en nombroses ocasions sentències del Constitucional. Fins i tot és una mostra de la salut democràtica d’un Estat. Sense desobediència, moltes conquestes socials no s’haurien aconseguit: el dret de vaga, la fi del servei militar obligatori, el sufragi femení, les jornades laborals de vuit hores o l’abolició de la discriminació racial a Sud-àfrica o als EUA.

–L’independentisme es va mobilitzar i es va arriscar per defensar les urnes, no així la república.

–L’1-O és patrimoni de tots. La gent va sortir a defensar la democràcia, votés ‘sí’, ‘no’ o en blanc. Els ciutadans van sortir en massa contra la repressió i per defensar la llibertat d’expressió, igual que el 3-O. Aleshores vam poder veure el gran potencial que tenim d’avançar com un sol poble quan ho fem junts. Això és el que des d’Òmnium posem sempre en relleu amb iniciatives com la plataforma Som el 80%.

–¿La desobediència ha de tenir algun límit, a més de la renúncia a la violència?

–És que la desobediència civil com a concepte només pot ser pacífica i ha de respondre a l’interès col·lectiu, mai a l’individual. Si no compleix aquests dos preceptes no es pot parlar en cap cas de desobediència civil. No podem renunciar a cap instrument per transformar la societat. 

–Un any després, les forces motrius del procés estan més dividides, no comparteixen objectius ni full de ruta i el gran debat és amb quantes llistes es presentaran a les eleccions. ¿S’ha abaratit el somni independentista? 

–L’objectiu de la repressió és la divisió i generar por. Els partits s’estan recuperant de l’embat de l’Estat, però a Òmnium hem passat de 60.000 socis a 130.000 en menys d’un any. Això vol dir alguna cosa, ¿no? Mai deixarem d’exigir unitat estratègica. Però el nostre focus està en el llarg termini i en l’enfortiment del sentiment de pertinença col·lectiva, des de la cultura i la diversitat i la pluralitat de la nostra societat en el reforçament de la cohesió social. L’Estat encara avui és incapaç d’oferir cap proposta constructiva; només tribunals, presó o violència. ¿Hi ha alguna alternativa seriosa a la república, bé sigui en clau federal o confederal, per fer front a la pobresa que s’aguditza en el conjunt de la societat catalana?

–¿La Crida o una altra plataforma unitària serviria per recompondre la unitat independentista i reprendre el rumb del procés? 

–Necessitem que es consolidin nous lideratges i es complementin amb els existents. La presó no pot ser un límit a cap tipus d’estratègia ni de negociació. La unitat del sobiranisme va més enllà de les sigles dels partits polítics. Qui interpreti el sobiranisme com un gran bloc monolític s’equivoca i molt. El que cal exigir als polítics, també als nostres, és coherència: que pensin bé el que prometen i facin el que prometin.

–El 9-N va servir per consultar els catalans sobre la independència, el 27-S per plebiscitar-la i l’1-O, per ratificar-la. ¿Com explicar-los ara que l’objectiu torna a ser aconseguir un referèndum pactat, que cap dels grans partits espanyols està disposat a concedir? 

–El referèndum pactat és una opció, però no l’única. No renunciem a cap via, sempre que sigui democràtica i pacífica. Parlar en termes de concessió és parlar en termes de superioritat. Faig una crida a l’empatia per part de tots els actors, i a l’Estat, a entendre que s’ha d’asseure i dialogar, com a pas previ a negociar. S’han de generar complicitats. 

–Del 70-80% dels catalans que volen resoldre aquest conflicte votant, un terç prefereixen un referèndum sobre l’autogovern. ¿Seria una solució?

–La millora de l’autogovern es va ratificar l’any 2006 i el PSOE, amb el PP, la van pelar i se’n van vantar. ¿De veritat creuen que ens tornarem a creure un “recolzaré...”? Dir a la població que comencem de nou aquell periple de fa més de 12 anys és una falta de respecte total i ignorar la situació actual.

–¿Què va sentir quan les forces independentistes van posar la seva sortida de presó com a moneda de canvi per recolzar els Pressupostos de l’Estat? 

–Va molt més enllà d’uns pressupostos. Òmnium mai entra en el driblatge curt de la política. Vaig entrar a la presó com a president d’Òmnium i vull sortir-ne amb la mateixa condició. Estem en una situació d’excepcionalitat democràtica absoluta. Per tant, mai seré moneda de canvi de res. El que sigui bo per a la societat catalana també ho serà per als presos.

–Sembla resignar-se a una llarga estada a la presó. ¿Exclou moviments polítics o jurídics per avançar la seva posada en llibertat? 

–No crec que ens treguin aviat, i tampoc resoldria res. El judici oral ha de ser una palanca de transformació democràtica per superar el règim del 78. Anirem a acusar l’Estat de la vulneració flagrant de drets fonamentals. Serà una oportunitat única per ensenyar al món la veritable cara d’Espanya. Això no és una causa contra el sobiranisme, és contra la discrepància política. Està en joc la democràcia. Aquest el sentit de la plataforma ‘Som el 80%’ que promou Òmnium.

–Cap institució internacional ha qüestionat la democràcia espanyola per aquest procés. Ni Amnistia Internacional, que en demana la llibertat, els considera “presos polítics”.

–Amnistia Internacional és una entitat molt gelosa del seu prestigi i en comptades ocasions es pronuncia abans de les sentències, molt menys amb la rotunditat que ho ha fet en el nostre cas. Cal afegir el posicionament de la prestigiosa Organització Mundial contra la Tortura, que ha demanat a Pedro Sánchez el mateix, tal com acaba de fer la històrica oenagé Front Line Defenders. Recordo que la Comissió Europea sí que va renyar públicament Espanya per la violència de l’1-O; si no, amb 8.000 efectius desplegats, la violència policial no hauria cessat i hi hauria hagut una batalla campal contra la població civil. 

–¿Té esperances de poder demostrar la seva innocència en el judici?

–Jo no he de demostrar la meva innocència. Soc innocent fins que es demostri el contrari. És un dels principis bàsics de l’Estat de dret. Són la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’extrema dreta de Vox les que hauran de demostrar la meva suposada culpabilitat. No vaig al judici a defensar-me de res, no caurem en aquesta trampa. S’intenta limitar el meu dret a la llibertat d’expressió, de manifestació, de dissidència política. La situació és molt greu perquè del resultat d’aquest judici en depenen la qualitat de la democràcia, els drets individuals i col·lectius a l’Estat.

–¿Estaria disposat a pactar amb la fiscalia per temperar la condemna?

–No, no hi ha cap espai per a cap pacte amb la fiscalia. Això ja no és una causa individual, és col·lectiva. I assumeixo les conseqüències amb tanta modèstia com determinació. 

Notícies relacionades

–¿Val la pena tant sacrifici per defensar una causa que socialment ni tan sols és majoritària? 

–No és cert, la defensa del referèndum és una causa majoritària. Però ara parlem de la vulneració flagrant de drets i llibertats, d’empresonar gent per les seves idees. És molt greu. Si per defensar aquests drets m’he de passar anys a la presó, assumiré amb dignitat les conseqüències. És el millor regal que puc fer a la gent que estimo. No tinc voluntat de martirologi, però fa mesos que vaig perdre qualsevol por de la presó i tinc clar que, com a president d’Òmnium,  no podia actuar de cap altra manera. Cada dia rebo tones i tones d’amor, que mai agrairé prou. Dono gràcies de poder lluitar per uns ideals nobles i sé que no ho faig sol, tinc la sort d’estar acompanyat d’una dona excepcional, de la meva família, que inclou els meus amics i la gent meravellosa d’Òmnium. Li estic infinitament agraït a la vida.