Carles Campuzano (PDECat): «La unilateralitat no és la resposta, la via és el diàleg»

Carles Campuzano (Barcelona, 1964) desplega a fons la seva aposta pel diàleg. Tant és així que defensa la vigència de la moció sobre la negociació amb l’Estat que membres del seu propi partit li va obligar a retirar i rebutja la unilateralitat. Reivindica la centralitat del PDECat davant la Crida i reclama al Govern que es dediqui a resoldre els nombrosos problemes socials que l’interpel·len.

En temps d’insults, populisme i política basada en tuits i presumptes escopinades

Les democràcies funcionen quan és possible arribar a acords amb els qui pensen diferent. I en temps de polarització de les posicions polítiques, de falta de respecte als altres, posem en crisi la democràcia.

Parlant d’acords, hi va haver una moció

Sí, avui tindria tot el sentit del món que poguéssim tornar a defensar i votar aquesta moció perquè emmarcava que el conflicte català només es podia resoldre reconeixent que és un problema polític, que no es podia buscar una solució en què s’imposés res ni s’impedís res sinó que feia falta acordar un marc legal i democràtic perquè els catalans determinessin el seu futur. L’ambició d’aquesta moció és plenament vigent.

-Si el Govern no presenta els seus Pressupostos, hi haurà un paquet de mesures

-Qualsevol votació que arriba al Congrés l’analitzem cas per cas. Si hi ha possibilitat d’arribar a acords, aquestes propostes tiren endavant. En el que vagi en la direcció del que proposem, els nostres vots hi seran. Fins ara tots els reials decrets llei han anat acompanyats de contraprestacions. 

-Mentrestant, el president Torra ha dit a Sánchez: "El poble de Catalunya li retirem el recolzament" i "s’ha acabat li retirem el recolzamentel crèdit políticn ciutadà que senti això dedueix que l’independentisme a Madrid no vota res a Sánchez...

-Sí, però el president Torra i els consellers, com han de fer perquè és la seva obligació, es continuaran veient amb els ministres. Torra expressava que el Govern no pot pretendre garantir la seva estabilitat si no aborda la qüestió de fons de Catalunya. Sánchez va triomfar en la moció de censura no només per fer fora Rajoy sinó perquè vam coincidir que el conflicte de Catalunya requeria solucions polítiques. Passen els mesos i el Govern no té el coratge de posar sobre la taula una proposta. I tenim pendent una reunió entre els dos presidents, veurem si es duu a terme.

-Aquest últim any, s’ha intentat investir a distància Puigdemont però s’ha fet marxa enrere; investir Jordi Sànchez, però, tampoc; enreretampocs’ha intentat no substituir

-La justícia europea dirà als governants de l’Estat que s’han vulnerat drets de diputats electes, drets dels ciutadans que els van escollir. I l’obligació del Parlament ha sigut posar-lo en evidència. Una altra qüestió és l’absoluta convicció que tinc que el conflicte només el resoldrem per la via de l’acord i el diàleg. No hi ha dreceres. Alguna experiència hem d’aprendre del que va passar l’octubre passat. La via unilateral no crec que sigui la resposta que necessita el nostre país. La resposta passa per la recerca d’acords polítics basats en aquesta moció que va presentar el PDECat.

-Torni a presentar-la...

-[Riu] Possiblement l’haurem de tornar a presentar.

-¿Hi ha marge per a un acord en el marc del que suggereix el Govern d’un referèndum

-El Govern parla de votar un Estatut, però això té el recolzament del 25% dels catalans, com a molt. El 47,5% que defensa la independència té tot el dret que la seva opció es posi sobre la taula. Podríem treballar en un referèndum que preguntés no només sobre la independència sinó sobre altres propostes. Hi ha terreny per recórrer.

-Si s’avancen eleccions generals ¿el PDECat s’hi presentarà?

-El normal seria que el PDECat procurés construir una proposta política com més àmplia i ambiciosa millor. Però tinc la convicció que el PSOE intentarà esgotar al màxim el seu temps en el poder.

-Sembla que la Crida es constituirà en partit, ¿què pot aportar a l’independentisme?

-Ho decidirà la Crida i els ciutadans. Del que sí que estic convençut és que hi ha segments molt importants de la societat que reclamen que l’espai polític que pot representar el PDECat es mantingui i creixi. Un partit independentista amb vocació de defensar un model europeu, amb la defensa del bon govern, que el conflicte necessita la via de l’acord i el diàleg, defensar els interessos de les classes mitjanes. Ens equivocaríem molt si aquest espai el PDECat l’abandonés.

-Sembla que ERC –que fa un any pressionava per la declaració d’independència i ara abraça la moderació– i la Crida, que continua forçant la legalitat, s’han intercanviat els papers.

-Em sembla poc creïble la posició d’ERC d’ara vist el que vam viure a l’octubre. Vaig defensar les eleccions i no anar a la declaració d’independència. Si ERC hagués acompanyat el president sobre això, ens hauríem estalviat algunes situacions que tan dramàticament hem viscut aquests anys... El repte és governar Catalunya.

Notícies relacionades

Carles Campuzano: "Hauria preferit que Puigdemont hagués convocat eleccions"

El PDECat no creu en la Crida de Puigdemont

-El Govern té reptes com la gestió dels menors immigrants, una vaga de funcionaris, de l’atenció primària, de mestres, d’estudiants... ¿Falta nervi polític i lideratge?

-No, el problema que té el Govern és que té molts problemes perquè els problemes que té el país són molts. El Govern té l’obligació d’abordar aquestes qüestions. Algunes depenen només de la decisió de la Generalitat i d’altres depenen també de decisions de l’Estat, com el repte dels menors immigrants.