El cop de timó en la postconvergència

“Amb la història que els partits són antics, ens ho va rebentar tot, havíem fet un procés de primàries, però allò va ser una dictadura, un cop de dit, pitjor que en els temps de Jordi Pujol”. Així resumeix una persona destacada de la que llavors era la direcció de la postconvergència, el PDECat. “Hi va haver un canvi de rol de poder”, resumeix amb sinceritat una persona fidel a Carles Puigdemont. “Sí, ens vam carregar el sistema de primàries del PDECat, però si ells s’haguessin presentat en solitari amb Marta Pascal de candidata haurien tret 12 o 20 escons, ERC segur que hauria guanyat, alguns dels actuals ressentits estaven eufòrics la nit electoral”.

Es compleix un any de la confecció de les llistes electorals de Junts per Catalunya –un nom per cert suggerit entre altres per l’exdiputat Germà Bel en una conversa amb David Bonvehí, Marta Pascal i Josep Maria Forné–. 

Dies en què no hi havia res clar. Tant és així que diferents fonts consultades apuntaven un nom com a possible candidata a la Generalitat: Mercè Conesa. L’exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès va ser en algunes quinieles. Ella nega haver rebut en ferm una oferta, més enllà d’admetre que sí que es va estudiar el seu nom per acompanyar el de Puigdemont.

Es va intentar la unitat mitjançant llistaunitaria.cat. No va funcionar. Puigdemont volia presentar-se, però en una cosa diferent al PDECat. Alguns dirigents van plantejar la necessitat d’evitar l’opció de presentar una agrupació d’electors. “Ho vam fer per pressionar uns i altres, Pascal i Puigdemont, en favor d’un pacte”, expliquen fonts coneixedores d’aquesta possibilitat. Una opció que hagués deixat al PDECat totalment nu políticament i econòmicament. “Si hagués arribat a fer això, el partit s’hauria mort”, assumeixen els que llavors pilotaven el partit.

El nou i el vell

Els dirigents del partit van visitar un cap de setmana Puigdemont a Brussel·les. Li van portar la proposta del nom i del logotip, i fins i tot la possibilitat que la cara de Puigdemont fos la imatge que aparegués a les paperetes, com havia fet Ada Colau a Barcelona. Puigdemont ho va rebutjar. El pacte global incloïa acceptar la llista del PDECat introduint independents, segons el PDECat. Puigdemont va exigir Jordi Sànchez al seu costat en la candidatura. També es va pactar, segons la cúpula del partit, que el PDECat es quedaria amb els drets econòmics que sorgissin del resultat a les urnes, sense excepció. “Això s’ha incomplert fins fa un mes, i al final hem hagut de repartir els diners”, denuncien fonts coneixedores d’aquesta negociacón. L’entorn de Puigdemont ho nega categòricament.

El sanedrí de Puigdemont

L’acord incloïa també un nom per dirigir la campanya. Tampoc va ser aquest el que Puigdemont va escollir. Va ser Elsa Artadi qui va dirigir l’estructura electoral malgrat que inicialment s’hi va resistir. De fet, tres dies després de la visita del partit a Puigdemont, aquest va citar en un sopar, un dilluns a Brussel·les, Elsa Artadi, Jaume Clotet –actual cap de comunicació de la consellera–, Albert Batet, alcalde de Valls i Josep Rius –cap de gabinet del president Torra–. Aquest nucli dur va fer les llistes, prescindint del procés democràtic previ del PDECat. Des de Barcelona, la direcció del partit va provar de salvar el que va poder dels seus noms. “Ho recordaré per sempre, si tornés a néixer no ho faria”, admet una persona directament implicada en aquest estira i arronsa que va durar fins a hores abans de la presentació de les llistes.

Notícies relacionades

'Puigdemont, el nostre president', lema de campanya de Junts per Catalunya

Feijóo demana el vot a qui aposta per Cs i Vox contra el sobiranisme

Puigdemont va fer la llista de Girona de dalta a baix, afegeix aquesta font. El cert és que va escollir noms també del PDECat. “Sí, vam escollir gent del PDECat, la que representava el que volíem representar, però segons quins noms no ens els pensàvem menjar”, expliquen en l’entorn de l’expresident. Entre aquests, els que van ser crítics amb Puigdemont quan va voler convocar eleccions. Cap va anar a les llistes. A Barcelona, el partit tan sols va colar Lluís Font i Neus Lloveras. Per facilitar les coses, els càrrecs interns del partit –Pascal, Bonvehí, Neus Munté– van evitar ser en les llistes. En canvi els noms de confiança del candidat, com Artadi i Batet, sí que van ser-hi. Sobre aquest últim, un dels negociadors afirma que Puigdemont va afirmar inicialment: “A aquest personatge li dieu vosaltres que no pot anar a la llista”. El dilluns següent Batet estava a Brussel·les al costat de Puigdemont en un acte públic. L’entorn de l’actual líder parlamentari de JxCat nega aquest veto previ. “¿Creus que passaria de ser vetat a líder del grup?”, afirmen.

“Hi havia certa tensió”, admeten els protagonistes d’aquest serial, que va acabar poques hores abans del límit legal per presentar la llista. Una llista que va triomfar electoralment davant d’ERC, cosa que és el principal argument de l’entorn de Puigdemont per defensar aquesta operació, que va marcar un abans i un després en l’espai sobiranista de la postconvergència. N’hi ha prou amb recordar com Batet i Artadi controlen directament Govern i grup parlamentari, fidels a un Puigdemont que defineixen com un polític d’una talla excepcional. Mentrestant, Marta Pascal ha sigut apartada de la direcció del PDECat.