Alfred Bosch: «Si Borrell continua així, provocarà que la UE quadri Espanya»

nuevo-cons / periodico

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Alfred Bosch rep EL PERIÓDICO al cap de pocs minuts d’haver pres possessió del seu nou càrrec. Lesionat en una mà, pegues del ping-pong, aquest poliglot (parla set idiomes) i polifacètic (escriptor, professor i polític) barceloní detalla els seus objectius.

¿Quin és l’encàrrec del president?

L’objectiu principal és que Catalunya sigui coneguda i reconeguda com a país a tot el món. Volem que Catalunya sigui present als cinc continents. Un altre camp molt important, que és el de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat. Catalunya és un país generós i vol col·laborar amb altres societats. Volem apropar la nostra aportació en aquest camp al 0,7% del PIB que aconsella l’ONU.

En un càrrec com el seu és sempre simbòlic conèixer quin serà el seu primer viatge oficial.

Doncs a Lledoners. Dilluns. A veure els presos, i en especial Junqueras i Raül Romeva, fundador d’aquesta conselleria. Veuré la resta de presos i, més endavant, aniré amb les preses.

¿Com ha viscut aquest últim any, des de la declaració d’independència?

Hem viscut la repressió més gran des de Franco. Hem vist patacades a la població com feia dècades que no se’n veien. Un dels trets de l’1-O és que crèiem que vivíem a l’Europa del segle XXI. I hem descobert de manera traumàtica que això no és així i que el Regne d’Espanya no vol entrar al segle XXI. Però també hem vist que l’independentisme es consolida i que la lluita pacífica segueix endavant.

Vostè té dos antecedents. Raül Romeva, en el càrrec, i Quim Forn, que va ser l’últim que va passar de l’ajuntament a una conselleria. Tots dos són a la presó. ¿Ha pensat en la possibilitat de ser empresonat?

No és una cosa que il·lusioni, òbviament, però tampoc em preocupa gaire. Estic al servei de la gent, de la institució. Penso a treballar i tirar endavant el treball. Cal fer les coses per convicció. Són a la presó per fer un exercici de democràcia. Màxim respecte i admiració

Abans de l’1-O semblava que la missió del conseller d’Acció Exterior era obtenir recolzaments per a una independència. ¿S’ha rebaixat ara l’expectativa a, simplement donar a conèixer el conflicte?

Jo vull una República Catalana. I això només passarà mitjançant reconeixements d’altres estats. Però per a això hem de ser més forts. Dins i fora de casa. Tinc l’encàrrec de construir una xarxa de complicitats per denunciar les flagrants vulneracions dels drets fonamentals. I per poder decidir el nostre futur.

Aquest fer-se més fort, ¿significa arribar al 50% que exigia el seu antecessor, Ernest Maragall?

És probable que ja comptem amb aquest 50% però no ho podem saber. Perquè l’Estat espanyol no vol que això se sàpiga. L’esforç repressiu de l’Estat es dona precisament perquè aquesta pregunta no pugui ser resposta. L’independentisme, que al seu dia va ser cultural i després econòmic, avui és democràtic. S’ha convertit en un moviment pels drets civils. I això ens facilita el treball d’explicar-nos davant de la comunitat internacional. 

Com pitjor per a Espanya, ¿millor per a l’independentisme?

Jo soc partidari del millor per a tothom. Però si Espanya aposta pel pitjor, ens haurem d’explicar. I explicar el que està passant. Quan visitem els presos i exiliats ells ens diuen “aprofiteu la nostra situació, expliqueu què està passant”.

Després de veure la setmana de Josep Borrell, amb les seves paraules sobre Escòcia i Gibraltar, ¿és el millor ministre per a l’independentisme català?

El millor ministre d’Exteriors no és aquell que jutja la gent per les seves idees. Ni que desitja “desinfectar” Catalunya de l’independentisme. M’agradaria que hi hagués diàleg i el mateix respecte que jo li tinc, per la seva trajectòria. Hem de dialogar. Per mi Borrell és un oponent d’altura. Que ho demostri.

¿Li proposarà una reunió?

Hem de fer-ho.Borrell no pot impedir que fem la nostra feina. Quan diu que Catalunya no pot obrir delegacions, no és veritat.  Estem facultats per fer-ho. Borrell pot anar contra la llei de la gravetat si vol, però les coses continuaran caient pel seu propi pes. Si ens posem a comparar amb els seus antecessors, José Manuel Margallo i Alfonso Dastis, és difícil distingir-los. He sigut sempre capaç d’asseure’m a parlar amb tots els nacionalistes espanyols. Amb Josep Borrell també ho faré.

¿Participa de la idea que Espanya mai accedirà motu proprio a un referèndum d’autodeterminació i que només si es propicia una intervenció de la UE pot ser factible?

El millor és que hi hagi un acord amb l’Estat. M’agradaria veure un David Cameron i uns ministres de tall anglès a Espanya. Això és l’ideal. Borrell ens demostra que no està fent bé la seva feina. El ministre pot ‘aconseguir’ que Europa entengui el que està passant. I que Europa comparteixi les inquietuds de la majoria democràtica de catalans. Si Borrell segueix per aquest camí provocarà una reacció d’Europa per fer quadrar l’Estat espanyol.

¿Canvia molt el relat si l’alcalde la capital és un independentista com Maragall o un constitucionalista com Valls?

¡Qui ha de guanyar és Maragall, que és el meu candidat! A més, l’hem deixat a la ‘pole position’ i li demanem que faci l’esprint final. Dit això, Barcelona i Catalunya han d’anar de la mà. Al Govern ens interessa anar amb Barcelona i a la ciutat li interessa liderar el país. És un interès mutu. És intel·ligent i és bo. 

¿Es veia amb opcions de guanyar?

Les enquestes el marcaven clarament. I si mira com ens hem implicat als barris i com ERC s’ha convertit en un partit barceloní...ho tenim ben encaminat.

¿Li agradaria tornar algun dia a la Casa Gran?

Jo sempre tornaré

Notícies relacionades

Com MacArthur...

MacArthur mai va tornar a les Filipines. Jo sí que tornaré.