El PP i Ciutadans eviten condemnar el franquisme en el Senat

El PP ha evitat per enèsima vegada aquest dimecres condemnar el règim de Franco. Els populars, juntament amb Ciutadans, UPN i Fòrum Astúries, s’han abstingut en una moció del PSOE en el Senat que censurava de manera "rotunda" tant la dictadura franquista com "qualsevol acte d’exaltació" del dictador.

La iniciativa ha sigut aprovada per 97 vots a favor del grup socialista, Units Podem i els nacionalistes catalans i bascos, mentre el PP (amb majoria absoluta a la Cambra alta), Ciutadans, UPN i Fòrum han sumat 136 abstencions, sense cap vot en contra a l’hemicicle.

El senador socialista Tontxu Rodríguez ha manifestat que als populars els "cou" aquesta moció perquè "enfonsen les seves arrels biològiques i ideològiques" en "la camisa nova, les banderes victorioses i l’Espanya que es comença a despertar", amb referència a l’himne falangista, el ‘Cara al sol’.

Una afirmació molt protestada des dels escons del grup popular, el senador del qual, Joel Delgado, ha assegurat que el PP condemna la dictadura franquista "com no podia ser de cap altra manera" i ha dit que als espanyols no els preocupa la ubicació de les restes de Franco.

El seu company Carlos Aragonés ha vist després de la iniciativa un "significat electoral" i una intenció del PSOE per "posar el dit a l’ull al PP" amb motiu del 20-N, aniversari de la mort de Franco.

El senador socialista Francesc Antich ha defensat que el text impulsa la llei de memòria històrica i recolza la resolució de l’Eurocambra que demana prohibir entitats com la Fundació Francisco Franco, i ha remarcat que el règim franquista és un símbol, juntament amb Hitler i Mussolini, "de l’Europa que no volem".

Els socialistes han incorporat al text una esmena d’Units Podem sobre la nul·litat de les sentències del franquisme, i el seu portaveu, Ander Gil, ha lamentat després de la votació l’abstenció "dels partits de les dretes" per apuntar que "a qualsevol país d’Europa" s’hauria aprovat per unanimitat.

Els altres grups que sí que han votat a favor han mostrat, no obstant, les seves objeccions al contingut de la proposta socialista.

Jokin Bildarratz, del PNB, s’ha preguntat si no respon a una estratègia del PSOE per "continuar posant el dit a l’ull" al PP, ha criticat que no faci cap referència a les víctimes i ha afegit que no aporta res que no estigui ja recollit en la llei de memòria històrica.

Miquel Àngel Estradé, d’ERC, ha denunciat la falta de "valentia" per treure a la "dreta nostàlgica" del franquisme la seva "apropiació" del relat històric d’aquesta època i ha assegurat que molts alumnes no coneixen la veritable dimensió del "règim criminal" de Franco pel que llegeixen als llibres de text.

Joan Bagué, del PDeCAT, ha proclamat que és "impossible" estar en desacord amb el contingut plantejat pel PSOE, i Carles Mulet, de Compromís, ha dit que la iniciativa "no serveix per a res" i ha demanat "solucions" com "dinamitar" el Valle de los Caídos, però malgrat això ha votat a favor.

Units Podem, per boca de Joan Comorera, ha reclamat que s’eviti que les restes del dictador puguin ser enterrades a la catedral de La Almudena o en qualsevol altre lloc que permeti l’exaltació del franquisme, mentre Josetxo Arrieta ha advocat per la "mateixa exhumació del franquisme".

Ha recolzat també acabar amb el "parc temàtic del feixisme" el senador d’EH Bildu Jon Iñarritu, mentre Pablo Rodríguez Cejas, de CC, ha dit que la democràcia és "incompatible" amb la "veneració" a un dictador "genocida i corrupte".

Notícies relacionades

El PSOE desafia el PP de Casado a condemnar el franquisme en el Senat

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Ciutadans, els quatre senadors del qual s’han abstingut, ha apostat per aconseguir "els més amplis consensos polítics i socials" en un procés que segons el seu portaveu, Tomás Marcos, s’ha abordat "de manera precipitada".

"Molta cura amb el que fem", ha advertit per la seva part la senadora Rosa Domínguez de Posada, de Fòrum Astúries, perquè el radicalisme "d’esquerres i dretes" pot tornar, segons ella, a "dividir" la societat espanyola en dos bàndols.