Dipòsit municipal

L’augment de material emmagatzemat desborda l’oficina d’objectes perduts de Barcelona

L’Ajuntament ha passat de registrar unes 19.000 pertinences extraviades a unes 43.000 en cinc anys

Mòbils, DNI, diners... quins són els objectes que més es perden a Barcelona

Documentos extraviados acumulados en unos archivadores en la oficina de objetos perdidos de Barcelona.

Documentos extraviados acumulados en unos archivadores en la oficina de objetos perdidos de Barcelona. / AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tant si és perquè les distracció han crescut com perquè el registre amb què s’allisten els articles que es localitzen abandonats per la ciutat és més minuciós que temps enrere, el cert és que la quantitat d’efectes que s’extravien cada any a Barcelona i busquen amo a l’oficina d’objectes perduts de l’Ajuntament s’ha duplicat. Si fins al 2019 es documentaven unes 19.000 pertinences anuals que el consistori custodiava en espera que els seus propietaris acudissin a recuperar-les, la xifra es va disparar a més de 43.000 efectes inventariats en el servei municipal al llarg del 2024.

El consistori disposa d’un magatzem extern des del 2021 per augmentar la capacitat de l’oficina d’objectes perduts i, a més, hi ha quatre treballadors de reforç des del mateix any. Ja prop d’esgotar-se el contracte, el govern municipal l’ha tornat a treure a concurs per continuar disposant d’espai i plantilla supletoris per digerir el flux de material trobat sense ningú a la seva cura a Barcelona i que va a parar a les dependències municipals. No obstant, els motius que l’Ajuntament al·lega per continuar comptant amb personal extra i un dipòsit d’almenys 150 metres quadrats per acumular efectes i documents al marge del seu propi local al carrer de la Ciutat transpiren que la necessitat és més desbordant ara que quatre anys enrere.

El consistori esmenta en un informe que cal «donar cobertura a l’increment quantitatiu de troballes» que policies, institucions, empreses i particulars traslladen. «Ara com ara, per limitacions tècniques, de personal i d’espai, és totalment impossible poder gestionar internament, només per l’oficina d’objectes perduts, el gran volum d’objectes trobats que arriben de manera continuada», addueix.

«Limitacions» de superfície i plantilla

A diferència de les raons que ara enumera, el govern local no argumentava el 2021 que es donés un increment dels efectes que arreplegava. Llavors, expressava la «voluntat de gestionar un volum més gran de troballes», cosa que jutjava «impossible» per «limitacions» de superfície i plantilla.

Efectes a l’oficina d’objectes perduts de Barcelona. /

AJUNTAMENT DE BARCELONA

En canvi, l’Ajuntament apunta ara a l’«augment en el volum d’objectes» que queden sota el seu càrrec com una de les causes que «redunda en la impossibilitat que l’oficina d’objectes perduts pugui assumir, amb recursos propis, aquests volums» que rep de manera rutinària. «L’oficina municipal d’objectes perduts no disposa dels recursos humans, tècnics ni d’espai necessaris per poder continuar l’execució del servei amb els volums que actualment s’estan gestionant», reconeix un informe.

A una consulta d’EL PERIÓDICO, el govern municipal atribueix que es comptabilitzin el doble de béns emmagatzemats durant l’any pendents que algú els reclami al fet que «fins al 2021 es registraven troballes i ara es registren objectes». «Una troballa pot contenir més d’un objecte», aclareix. Destaca que aquest mètode és una millora incorporada al servei amb el contracte que s’ofereix de nou i que «facilita la devolució o la destrucció» dels materials, «ja que cada objecte té un tractament diferent», distingeix l’Ajuntament. La llei estableix que l’administració custodiï les pertinences extraviades durant sis mesos abans d’eliminar-les, reciclar-les o entregar-les als qui les van trobar.

Més hores de feina

En l’adjudicació que venç ben aviat, el consistori preveia que l’empresa contractada donés d’alta uns 25.000 efectes anuals i ocupés unes 4.734 hores de feina. Per contra, ara estima que recepcionarà uns 43.000 articles a l’any, tramitarà 85.600 entrades i sortides i haurà de dedicar 5.197 hores a la tasca.

Un os de peluix a l’oficina d’objectes perduts de Barcelona. /

AJUNTAMENT DE BARCELONA

El pròxim contracte es valora en un cost de 519.622,30 euros per dos anys per al consistori, gairebé 180.000 euros més que en la concessió vigent. S’estima que la despesa ascendirà a 858.879,84 euros si es prorroga fins a quatre anys. Les tasques que es requereixen queden reservades per oferir inserció laboral a treballadors amb discapacitat o amenaçats per exclusió social.

Notícies relacionades

El 2021, el consistori marcava el repte d’augmentar la quantitat de pertinences custodiades en un 25% en un o dos anys. Tenint en compte que el 2020 es van gestionar uns 20.000 articles, la previsió apuntava que s’administrarien fins a 25.000 objectes perduts el 2021 o el 2022. No obstant, l’expedient de contractació remarca que, en l’últim quadrienni, «s’han anat incrementat els volums de registre» de béns custodiats a les dependències municipals, «fins a arribar a superar els 43.000 objectes inscrits durant el 2024».

L’Ajuntament es fixa ara un objectiu més modest de pujada, del 5% en la capacitat d’emmagatzematge. Equival a uns 2.150 efectes més que els que s’estimen ara a l’any. Ho planteja per «disposar de capacitat d’acceptació i gestió en cas d’augment» dels efectes trobats per cossos policials, empreses de transport públic, consolats, taxistes i altres grans aportadors de material abandonat.