REACCIONS

L'independentisme exigeix apartar Marchena del judici per l'1-O

Cs i el PSC "honoren la seva professionalitat" i l'erigeixen en "exemple d'imparcialitat" després de la seva renúncia al CGPJ

fcasals45610259 barcelona 25 10 2018  pol tica   el ple far  en la sessi  de181025103615

fcasals45610259 barcelona 25 10 2018 pol tica el ple far en la sessi de181025103615

2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

L’independentismeburxa en el descrèdit del poder judicial per negar qualsevol aparença que els processats per l’1-O tinguin un “judici just”. Republicans i postconvergents van afirmar que el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena no pot continuar "ni un minut més" al capdavant del tribunal que jutjarà la cúpula del procés després de la seva renúncia a presidir el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) arran de la filtració d'un pacte entre el PSOE i el PP i després que el portaveu del PP en el Senat, Ignacio Cosidó, manifestés en un xat que amb ell podria controlar la Sala Segona "des de la porta del darrere".

Van llegir el gest de rebutjar l’ascens com una confirmació de la seva “vinculació” amb el partit conservador i van intentar inhabilitar-lo públicament com a magistrat. "La justícia espanyola està en fallida", va etzibar la portaveu Anna Caula. Per la seva banda,  Eduard Pujol, va abordar la polèmica com una "prova més del 155 judicial" i va assegurar que "les togues del 155 treballen per la revenja, quan haurien de treballar per la justícia." Les defenses dels encausats ja han presentat escrits al TS per demanar que sigui apartat del judici.

Elscomunsvan reclamar una reforma del sistema judicial profunda, però van preferir evitar valorar si ha de continuar al capdavant del tribunal o no. Des delPSC, "van honorar la seva professionalitat" i van afirmar que la seva renúncia és un "exemple d'imparcialitat". Per la seva banda, Ciutadans va celebrar que els jutges "estiguin per sobre de la vergonyosa actitud de la vella política" i va defensar la "dignitat de Marchena davant la indignitat de Cosidó". El president del PPC,Alejandro Fernández, va sortir en defensa del seu company de files i es va escudar que era una “conversa privada” per descartar el seu cessament. Va admetre, això sí, que l’acord entre el PP i el PSOE sobre el repartiment de càrrecs judicials és un “procés de negociació informal desafortunat”. 

Avançament electoral

Notícies relacionades

Des del Govern, van defensar que aquest whatsapp 2no deixa de ser el dit que apunta a la lluna”. Preguntada per aquest assumpte, la consellera i portaveu Elsa Artadi, va emmarcar el succeït com un episodi més del "desprestigi del sistema judicial espanyol". Va girar full i es va centrar a diagnosticar que, més enllà de la Justícia, el Govern Sánchez també es troba "debilitat". La temptativa d'avançar les eleccions generals –i celebrar un 'súper diumenge' a les urnes el pròxim 26 de maig– no va escandalitzar el Govern de Quim Torra.

Artadi es va preguntar "quina intenció tenia la moció de censura quan no ha vist res més que ser president per ser president i sense poder aprovar els Pressupostos de l'Estat". "Estarem atents", va afegir, eludint entrar a valorar políticament la decisió que acabi prenent Sánchez i maniobrant per no respondre si al seu govern li convé o no aquesta eventualitat. Poc va aclarir després la mateixa incògnita en el seu Govern, preguntada per un avançament en els comicis catalans, i va reconduir el seu discurs contra el Govern central per falta d’ofertes per desencallar el desafiament sobiranista. “No tenim cap proposta per la seva part, no ha vingut a explicar res, li hem demanat una cimera per trobar camins de solució política i de moment no tenim resposta”, va postil·lar, a l’espera que respongui a la petició d’organitzar una reunió entre els dos governs a Barcelona, aprofitant la celebració d’un Consell de Ministres el 21 de desembre a la capital catalana.