Catalunya i la calculada equidistància de Sánchez

Afirma l’entorn del president del Govern que no poden esperar-se moviments rellevants respecte a Catalunya a mig termini. Tampoc en el Ple del Congrés que el proper 12 de desembre es dedicarà específicament a la crisi catalana. ¿Per què? Perquè no es donen les condicions oportunes, s’al·lega. Després d’haver impulsat que l’Advocacia de l’Estat rebaixés, en comparació amb la fiscalia, el llindar de delictes que observa en els dirigents catalans que han de sotmetre’s pròximament a judici, no hi haurà gaire cosa més. El calendari judicial que tenyirà el primer semestre del proper any juga en contra del desglaç entre administracions. Les presses d’uns perquè es donin passos i les notables pors d’altres a donar-los en fals, també.

No s’entreveu doncs a Sánchez voluntat d’anar més enllà, almenys en aquesta debilitada legislatura, de la defensa (poc entusiasta) d’una nova reforma estatutària i passant el temps, d’una altra de constitucional. És conscient que actualment la proposta no convenç els que advoquen peldivorci amb Espanya. Ell va dir el passat 12-O al Palau Reial, en conversa informal amb alguns periodistes, que si es normalitzaven les relacions amb les autoritats catalanes arribaria el moment de plantejar i defensar “solucions” audaces per a una crisi que sembla llarga. Ho manté, afirmen els que tracten amb ell d’aquests assumptes, però creu que el moment d’arriscar encara queda lluny.

Nedar i guardar la roba

Hi ha, això sí, decisió governamental de nedar i guardar la roba quan l’oposició intenti pressionar amb la possibilitat que hi hagi futurs indults: els socialistes no es tancaran oficialment una porta política que val or “i és constitucional”, recorden. De la mateixa forma tampoc empenyoraran la seva paraula en què no es tornarà a aplicar el 155 o a recórrer als tribunals, per més que els pròxims Pressupostos i la viabilitat d’aquest mandat estigui en joc. 

És també voluntat ‘monclovita’ que les bilaterals Estat-Generalitat continuïn treballant, tot i que molts dels seus potencials acords poden desinflar-se amb tanta rapidesa com el projecte de Pressupostos per al 2019 ha perdut possibilitats d’entrar a les cambres. Després de diferents versions de l’Executiu sobre si es portaran o no al desembre els pressupostos al Congrés, Sánchez ha certificat ja públicament que si no canvia el context, hi renunciarà. Entre altres coses ha sigut crucial en aquesta decisió la negativa dels independentistes a recolzar els comptes mentre no hi hagi canvis amb els presos, i el seu desinterès per confirmar si, almenys, en permetrien la tramitació. D’aquesta manera, i amb la campanya andalusa a ple rendiment, Sánchez aposta les seves fitxes per una calculada equidistància.

Una calculada equidistància entre una dreta que l’acusa sense pausa d’haver-se venut al secessionisme i un moviment independentista que li atribueix haver defraudat expectatives. A La Moncloa s’estima que entre una i altra posició està el just mig on el cap dels socialistes ha de posar en aquest moment els seus peus, acaparant el centre polític que pot donar-li rèdit en una Espanya que poc a poc entra en període electoral.

Campanya andalusa amb debat sobiranista

Notícies relacionades

PDECat i ERC s'obren a recolzar mesures del Govern al marge dels Pressupostos

Carmen Calvo: «Un Govern democràtic no treu els presos de la presó»

“No deixa de ser curiós que uns m’acusin de ser còmplice de la repressió i altres d’estar clavats de genolls davant de l’independentisme. ¿No serà que al final uns i d’altres són còmplices de contribuir a la confrontació territorial i política?”, es va preguntar el mateix Sánchez en veu alta fa uns dies a l’hemicicle, en un acalorada sessió de control a l’Executiu en la qual es pressentia ja un reposicionament estratègic.

Tot just dues setmanes queden perquè arribi el primer examen a les urnes dels grans partits des que Sánchez va aconseguir el poder. El PSOE parteix amb avantatge clara en una campanya en la que es parla, i molt, de Catalunya i rarament de forma constructiva. En els mítings de Pablo Casado i Albert Rivera s’escolten crítiques pujades de to a un president que suposadament té pactes secrets amb els sobiranistes. Això, mentre des de Palau es respon amb menyspreu a les ofertes per pactar els pressupostos o a cites entre Sánchez i Quim Torra. Davant d’això l’aposta ‘sanchista’ és clara: equidistància i més equidistància que, de passada, pugui atorgar-li vots al camí electoral que comença a Andalusia i que podria acabar en un avenç de les generals.