Carmen Calvo: «Un Govern democràtic no treu els presos de la presó»

Carmen Calvo (Cabra, Còrdova, 1957) defensa una reforma de l’Estatut com a única via per encarrilar la crisi a Catalunya. En un equilibri complex, crida l’independentisme a abandonar el “sectarisme”, però reconeix que no hi ha motius per a un nou 155. El Govern, diu, no ha d’actuar perquè els líders del procés surtin de presó.

El Govern proposa resoldre la crisi amb Catalunya mitjançant el diàleg. No obstant, en les dues últimes eleccions el 47% de l’electorat recolza tesis independentistes. ¿Com s’encarrila el conflicte sense abordar el quid de la qüestió: sobirania o autodeterminació?

 [Mariano] Rajoy i el seu partit no han fet altra cosa que fabricar independentisme. Va abdicar de fer treball polític i el va entregar a l’administració de justícia. ¿Què hem fet? Traslladar que el que ens interessa és que la societat catalana no estigui fracturada i solucionar els problemes de Catalunya. ¿Això és fàcil? ¿Es fa ràpid? No, no és fàcil, però donem proves cada dia que aquesta és l’única sortida. I, en el pla polític, hem de recompondre alguns elements que es van fracturar en l’intent de Catalunya amb el seu Estatut. Aquesta via ha d’explorar-se, perquè la pregunta és al revés. ¿Hi ha una altra via de sortida? És que no n’hi ha. Els catalans tenen una majoria social que no és independentista, una majoria política en escons que els permet el Govern i això ens col·loca a tots en l’obligació de treballar.

Una recent enquesta d’EL PERIÓDICO diu que el 42% dels catalans volen un referèndum d’independència, i un 27%, un referèndum d’autogovern. Un 70% volen votar, però no el mateix. ¿Com hem de dur a terme una reforma sense majories i amb aquesta fragmentació?

Això no és ni ràpid ni fàcil. Ningú es pot saltar les normes, el seu propi Estatut, com ha passat, ni vulnerar la Constitució, com ha passat. És veritat que Catalunya vota en un referèndum i després hi ha una sentència que rectifica les urnes. Doncs caldrà recollir un punt on els catalans, votant la seva reforma de l’Estatut, en uns procediments amb normes, garantits i amb seguretat jurídica, controlin directament ells. Tots els mostrejos envien missatges clars: reforma de la Constitució, reforma de l’Estatut, millora del finançament. No és fàcil perquè fa pràcticament un any que les institucions catalanes actuen d’una forma molt partidista, molt sectària. ¿Què podem demanar? El mateix que a la vida: una mica de maduresa, una mica de contenció de radicalitats i més mirar pels ciutadans.

Vostè parla de la reforma de l’Estaut. ¿La detallarà el president en el ple monogràfic sobre Catalunya al Congrés el 12-D? ¿Com hauria de ser?

El president farà el diagnòstic d’experiència d’aquest Govern. Aquí no val dir tots els dies coses radicals, teòriques i impossibles. Que les diuen tots, per cert. Uns creen la república, d’altres volen el 155 i caminen tots en la radicalitat. Doncs el Govern està fixant una posició realista. És evident que una proposta de modificació d’aquest Estatut ha de venir de Catalunya. Estem demanant que els catalans parlin entre ells i que hi hagi un Govern que procuri el diàleg entre els catalans. El president Torra ha fet una crida a una estructura de treball. Haurien d’anar-hi tots els partits. Cal intentar que els catalans trobin un punt de trobada capaç de fer una proposta que ha de sortir de Catalunya. ¿Que serà una proposta d’unanimitat? No ho esperem.

Els independentistes diuen que la reforma de l’Estatut és una pantalla passada. ¿Com hi pot haver desinflamació quan diuen que sense l’autodeterminació i l’alliberament dels presos no hi ha res a fer?

Hem dit mil vegades que no es pot barrejar la situació processal perquè això no correspon al poder Executiu. Cap govern de cap democràcia del món treu presos de les presons.

El Govern anterior va intentar alliberar Quim Forn i no va poder.

En un Estat de dret cada poder es manté en el seu estricte àmbit de competències. No es pot demanar el que no és possible. El que és evident és que el dret a l’autodeterminació no existeix en les democràcies. No existeix una regla que diu ‘jo me’n vaig quan jo vulgui’. Catalunya pot votar un canvi del seu Estatut en un encaix de la Constitució. No es pot continuar alimentant la idea que existeix el dret d’autodeterminació perquè no existeix, ni Nacions Unides ho té previst més enllà de les situacions de colonització.

I mentrestant, el judici del procés s’apropa. ¿Tem el Govern que augmenti la conflictivitat als carrers catalans durant les vistes i quan hi hagi sentència?

La seguretat de Catalunya depèn fonamentalment del seu Govern i dels cossos de seguretat de l’Estat. Dit això, hem de deixar que treballi la justícia amb la imparcialitat més gran possible. Nosaltres hem acceptat unes qualificacions que ens ha presentat l’Advocacia General de l’Estat. El ministeri Fiscal ha fet unes qualificacions que aquest Govern respecta. Deixem treballar a la justícia. 

¿No ha pogut traslladat el Govern un missatge confús? Pedro Sánchez optava per la rebel·lió al maig i ara s’enquadra en les tesi de sedició. Tot i que ara sigui president i abans no, és la mateixa persona.

Sent la mateixa persona, que ho és, evidentment, és molt diferent la posició quan ets el líder d’un partit que quan ets el president de tots els espanyols. El president del Govern no pot qualificar delictes. 

¿Té garanties que no es cometran il·legalitats que desemboquin en un eventual nou 155?

Quan hem advertit que es podia ser en zones no admissibles aquest Govern les ha recorregut. Hem recorregut davant del Tribunal Constitucional en dues ocasions, l’última perquè no hi ha la figura de la reprovació del Cap de l’Estat en termes jurídics. 

Notícies relacionades

Carmen Calvo: "Aprovarem tot el paquet social, amb o sense Pressupostos"

Celaá: «Els independentistes estan demanant pistes d'aterratge per tornar a la normalitat»

Aquest Govern ha analitzat les possibilitats de concedir un indult als líders del procés. Com sap, a més dels penats, també l’Executiu pot tramitar-lo de motu propi.

No, no. ¿Com ens hem de col·locar en aquesta situació si ni tan sols s’ha obert el judici? ¿Com hem de parlar d’això?