Anar al contingut

RESOLUCIÓ

L'Audiència de Barcelona afirma que la Guàrdia Civil hauria d'haver deixat votar l'1-O

Els magistrats de la Secció Cinquena argumenten que els agents "van incórrer en excessos" en una escola de Sant Joan de Vilatorrada

J. G. Albalat

La Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona ha dictat un acte en la qual assegura que els agents de la Guàrdia Civil que van actuar l’1-O en una escola de Sant Joan de Vilatorrada "van incórrer en excessos", "van colpejar ciutadans sense finalitat aparent" i la falta de "proporcionalitat" va posar en risc la imatge de les institucions. Però la resolució, per la qual s’ordena a un jutjat de Manresa (Bages) que practiqui diligències per identificar els agents, va més enllà i argumenta que es podria haver deixat celebrar la votació perquè "el resultat no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, per ser ajurídica d’acord amb l’ordenament jurídic constitucional espanyol". I assevera que això "era sabut per la força actuant".

La interlocutòria incideix que en altres punts de Catalunya "no hi van haver actuacions policials, les votacions es van realitzar, i es van subministrar resultats, sense cap conseqüència jurídica". El tribunal argumenta que els comandaments policials "haurien d’haver valorat" que per a aconseguir el seu objectiu, "era altament probable" lesionar algun ciutadà. Els fets van passar a l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Van resultar ferides 14 persones en la càrrega policial.

La resolució afirma que els agents haurien d’haver avisat abans de carregar: “No sembla que l’actuació policial s’iniciés mitjançant l’obligada informació, avís i requeriment als congregats [...] sense cap avís i sense intentar apartar-los de davant de la porta, ja fos agafant-los i/o arrossegant-los, de forma sorprenent els van colpejar amb les porres i defenses”. No obstant, la interlocutòria admet que el motiu de la presència aquell dia de les forces de seguretat “podria resultar evident”.

Signant d’un manifest

La resolució ha sigut dictada amb el tribunal dividit. Un dels tres magistrats ha emès un vot particular contrari als seus dos companys, entre els quals hi ha José María Assalit Vives. Aquest jutge va firmar el 2014 un manifest a favor del dret a decidir.

Amb aquesta interlocutòria, l’Audiència de Barcelona accepta el recurs presentat per 14 denunciants al qual s’hi va sumar la Generalitat i en gran part la fiscalia contra la decisió del jutjat de Manresa, que tramita la causa, de no admetre la pràctica d’una sèrie de diligències. El jutge d’instrucció al·ludia que els agents de la Guàrdia Civil complien l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’impedir la consulta sobiranista. Aquest és l’argument esgrimit en el seu vot particular per la jutge Rosa Fernández Palma, que recorda que, abans de carregar, els agents van ser empesos per la multitud fent-los retrocedir i que hi va haver fins i tot un “forcejament” entre guàrdies civils i Mossos d’Esquadra