LA CAUSA DEL PROCÉS

Buch i Lloveras declaren que la seva intenció era "escenificar el recolzament dels municipis a l'1-O"

El president Torra acompanya el conseller d'Interior, citat amb l'expresidenta de l'AMI

El jutge els investiga per animar els alcaldes a col·laborar en el referèndum unilateral

zentauroepp45773043 barcelona 06 11 2018  pol tica   el president torra i el gov181106100650

zentauroepp45773043 barcelona 06 11 2018 pol tica el president torra i el gov181106100650 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El conseller d’Interior de la Generalitat i expresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, han declarat aquest dimarts davant d’un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la seva intenció era “escenificar” el recolzament del “territori” i els municipis alreferèndum unilateralde l’1-O, mitjançant una “declaració política”. Han recordat que cap d’ells va ser advertit pel Tribunal Constitucional (TC) de la prohibició de la consulta.

Buch i Lloveras estaven citats per declarar com a imputat per desobediència pel seu recolzament a l’1-Ol’1-O. Tots dos han arribat junts al TSJC passades les 9.30 del matí, acompanyats del president de la Generalitat, Quim Torra, de gairebé tots els membres del Govern i també de diputats independentistes. No hi han acudit la consellera de Justícia,Ester Capella, i la de Salut,Alba Vergès, de baixa per maternitat.

En total, un centenar de persones, la majoria càrrecs de la Generalitat, s’han congregat a les portes del palau de justícia de la capital catalana i han cridat “llibertat” i “no esteu sols”.  Els dos investigats han sigut acomiadats amb aplaudiments.

Hores abans de declarar davant del jutge, Buch ha assegurat que el judici que més li preocupa és el dels seus fills i el dels seus nets. "Vull mirar-los als ulls i dir-los que vam fer tot el possible per la llibertat deCatalunya", ha afirmat a través del seu perfil de Twitter.

La citació respon a una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya presentada el setembre del 2017, moment en què Buch i Lloveras presidien l’ACM i l’AMI, respectivament. Segons una interlocutòria del TSJC, tots dos van enviar correus electrònics a altres alcaldes catalans perquècol·laboressin en l’organització del referèndum unilateralamb mesures com aprovar decrets d’alcaldia favorables i confirmar la disponibilitat dels locals de votació.

Tres correus

La querella es basa en tres correus que les entitats sobiranistes van enviar als alcaldes: un amb un model de decret d’alcaldia per mostrar el seu suport al referèndum, un altre amb un informe d’un col·lectiu de secretaris i interventors de l’administració local que defensaven la legalitat de la consulta i un tercer amb un enllaç a internet per poder imprimir, qui volgués fer-ho, cartells de propaganda de l’1-0. El fiscal que ha assistit a les declaracions no ha realitzat cap pregunta, però sí que ho ha fet el jutge d’instrucció del procés.

Segons fonts jurídiques, Buch ha remarcat davant del jutge que el que va plantejar als alcaldes va ser una mera “proposta” de decret i ha precisat que cada consistori era lliure de fer-ne ús o no, respectant “l’autonomia de cada municipi”. En aquest mateix sentit, tant el conseller com Lloveras han destacat que l’ACM i l’AMI són “entitats privades” de les quals formen part ajuntaments de diferent signe polític.

Notícies relacionades

Els dos investigats, a més, han recalcat que no van rebre l’avís que el Constitucional va remetre als membres del Govern i de la Mesa del Parlament per advertir-los de la seva obligació d’impedir la celebració del referèndum unilateral .

En declaracions als periodistes després de la seva compareixença judicial, de menys de mitja hora cadascú, Buch ha remarcat que es van limitar a "informar" els ajuntaments sobre l’aprovació de la llei i els decrets sobre el referèndum, com feien amb tota l’activitat legislativa, i que també "van animar" els consistoris a participar en la consulta.