PER EUROPA
La Guàrdia Civil rebat un informe del Govern sobre viatges per "finançar la república"
Rebutja l'afirmació de l'actual Govern que els viatges de l'anterior Executiu van ser per tornar als mercats financers
zentauroepp42753863 graf4582 pozo ca ada albacete 02 04 2018 un guardia ci180927094301 /
La Guàrdia Civil ha rebatut, en un dels seus últims informes, els arguments que dona el Govern presidit per Quim Torra en un informe remès al Jutjat, per justificar els motius que van fer que diversos alts càrrecs de l’Executiu de Carles Puigdemont viatgessin per diversos llocs d’Europa. L’actual executiu assegura que van ser per tornar als mercats internacionals, mentre que l’Institut Armat al·lega que es van realitzar per buscar finançament per a la república i per aprendre d’altres països a fi de muntar estructures d’Estat.
Aquests viatges van costar més de 6.000 euros i van ser realitzats per un grup de membres del Govern –entre els quals l’actual vicepresident Pere Aragonès, quan era secretari d’Economia– amb destinació al Regne Unit, Irlanda, Flandes, Estònia, Noruega i Eslovènia per 'aprendre' d’estructures com la gestió de la Hisenda Pública, la creació d’un Banc Central, el Cadastre, els ports, les duanes o la banca de cara al disseny d’aquesta regió independent i a fi de poder finançar la nova república.
Els investigadors han exposat al jutge que la resposta de l’actual Govern no es correspon amb la investigació que han realitzat i el contingut de la documentació que han intervingut. Aquesta resposta s’ha produït a través d’una carta remesa, a requeriment judicial, per l’actual secretari general del Departament de vicepresidència d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Albert Castellanos Maduel.
En aquesta missiva, la Generalitat justifica els viatges al·legant que, com que el 2015 l’economia estava millorant, la Generalitat va demanar tornar als mercats per finançar-se i deixar de dependre del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). "L’any 2016, arran de la millora de l’economia, es pot recordar que el creixement del PIB del 2015 va arribar a un 3,4% en relació amb l’any anterior, una dada molt positiva comparada amb les economies europees de referència, el govern de la Generalitat va plantejar la possibilitat d’accedir als mercats financers internacionals amb l’objectiu d’accedir a un finançament amb el menor cost financer possible", al·lega el secretari general de vicepresidència de la Generalitat.
Argumenta, a més, que les actuacions per accedir als mercats internacionals es van fer "sota l’estricte compliment de l’ordenament jurídic vigent". Per això, afegeix la carta, "l’objecte dels viatges va consistir en un intercanvi de coneixements sobre l’economia internacional i el sector financer" i, més concretament, "sobre les conseqüències de la crisi econòmica".
"També va consistir a adquirir coneixements i bones pràctiques sobre el finançament públic i la tresoreria", recalca el text, que inclou en la justificació viatges que es "van planificar per afrontar la modernització digital de l’administració tributària".
La missiva, que inclou l’explicació de part de les despeses, rebutja donar la informació que sol·licita la Guàrdia Civil sobre l’ordre del dia de les trobades i la memòria explicativa d’aquestes, al·legant que "no consta".
No obstant, els investigadors asseguren que aquestes afirmacions contrasten amb la informació que tenen en el seu poder fruit de les entrades i registres que han practicat al llarg de la investigació, a més de retreure que el Govern de Torra no hagi inclòs en la resposta tots els assistents a aquests desplaçaments així com les seves despeses.
El finançament de la futura república
De fet, i partint de la informació de què disposa, la Guàrdia Civil considera que l’objectiu de tots aquests viatges era "reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d’entitats bancàries que operaven a escala internacional, responsables de fons d’inversió especialitzats en l’adquisició de deute sobirà així com amb les societats de qualificació de deute públic" per "tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d’una Catalunya independent".
En aquesta anàlisi, la Guàrdia Civil comença per exposar que als documents intervinguts en el Departament d’Hisenda i amb capçalera de la Generalitat, sí que és recollit l’ordre del dia, a més de l’abordat en els viatges.
Així, mostra com a exemple un que inclou el viatge a Eslovènia dels dies 9 i 10 de gener del 2017. Aquells dies, Pere Aragonès, Natalia Mas –directora general d’Anàlisi Econòmica–, Adam Casals –del Departament d’Exteriors– i l’assessora externa Ana Stanic –resident a Londres– es van reunir amb el primer governador del Banc Central d’Eslovènia.
També ho van fer amb el cap negociador del deute extern d’aquest país en el moment de la independència i cap de les negociacions per a l’entrada a la UE i amb el ministre d’Economia en el primer govern eslovè.
Aragonès justifica pagar despeses a una assessora externa
Sobre aquest mateix viatge, l’institut armat també esmenta un document entregat per la Generalitat en el qual Aragonès, feia un informe perquè se li paguessin les despeses del viatge a Ana Stanic. En aquest informe deia que el desplaçament va tenir com a finalitat "compartir experiències sobre l’anàlisi de l’economia internacional i dels sectors financers dels àmbits territorials de competència dels dos governs".
Segons l’informe de Guàrdia Civil, Aragonès "no va plasmar" al document per pagar les despeses del viatge d’Ana Stanic –407,82 euros– "la veritable motivació d’aquest, sinó que va poder falsejar deliberadament l’objecte d’aquest desplaçament" ja que, segons els documents que disposen els investigadors, el "motiu real" va ser aprendre de com es va produir la "dissolució de Iugoslàvia i la declaració d’independència d’Eslovènia", així com la recerca del suport per a Catalunya davant del Banc Central Europeu (BCE).
A més, en el "full de ruta" eslovè, del qual estaven aprenent, apareixen "constants al·lusions i comparatives" amb la situació de Catalunya, que en molts casos es converteixen en "recomanacions" perquè "finalment Catalunya no només pogués aconseguir la independència, sinó que, a més, aquesta fos reconeguda internacionalment per tercers països".
Després d’aquest viatge, se’n va programar un altre per als dies 29 a 31 de gener, per part de Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda. En la informació aportada recentment pel secretari general de vicepresidència només s’informa que qui tenia previst viatjar era Salvadó però que es va anul·lar.
No obstant, els investigadors precisen que el viatge es va fer i també el van acompanyar Francesc Xavier Martínez Gil, responsable de coordinació interadministrativa en matèria fiscal de l’Agència Tributària de Catalunya; Ramón Roy Torras, director TIC-TAC i Josué Sallent, director d’Estratègia i Innovació del CTTI. Els investigadors es basen en un document trobat en una de les secretàries del mateix Salvadó en què diu que era per "continuar amb l’aprenentatge del full de ruta eslovè".
Notícies relacionadesUn altre dels viatges va anar a Flandes, els dies 20 al 22 de novembre del 2016. En aquest cas, la Generalitat només informa que va viatjar Salvadó, però l’institut armat diu que ho van fer també Eduard Vilà Marhuenda, Jordi Boixereu, Xavier Martínez Gil, Jordi Bernat i Ricard Beltrán. L’objectiu era, en part, estudiar el sistema duaner.
L’informe esmenta també els viatges a Irlanda, Londres i Noruega i recorda que es detallaven en un dels documents intervinguts a Josep Maria Jové, secretari general d’Economia, en què es revela que la idea de reintroduir el deute públic català als mercats internacionals era per, arribat el moment de la independència de Catalunya, tenir preparada aquesta "important via de finançament".
