Les ferides del Katrina als EUA continuen obertes 20 anys després

EL FENOMEN NATURAL

El que va començar com una depressió tropical formada a les Bahames es va transformar en el Katrina, una tempesta que el 25 d’agost del 2005 va colpejar Florida com un huracà de categoria 1 abans d’arribar al golf de Mèxic i anar transformant-se amb la força de les seves aigües i els dies en un monstre que va arribar a la categoria 5, amb vents sostinguts de més de 280 quilòmetres per hora. El dia 29 el Katrina va tocar terra a Louisiana, uns 70 quilòmetres a l’est de Nova Orleans, va travessar el llac Pontchartrain i va tornar a tocar terra a Mississipi, i va sembrar la destrucció amb els seus vents, pluges i marors ciclòniques.

A Louisiana l’impacte de les crescudes es va veure agreujat per la degradació dels aiguamolls, una barrera natural debilitada per l’erosió costanera, la construcció de dics i canals i dècades d’exploració petrolera.

LA CAUSA DEL DESASTRE

El dia 29, amb la majoria de la premsa esperant l’huracà al barri francès de Nova Orleans, que no es va inundar, inicialment es va pensar que la ciutat havia esquivat el pitjor. En unes hores, no obstant, va començar a conèixer-se la realitat: el sistema de dics i murs de contenció dissenyats i construïts pel Cos d’Enginyers, del manteniment del qual s’encarregaven entitats federals i locals, va tenir 53 fallades catastròfiques.

Després d’aquest col·lapse, que dos anys després la Societat Americana d’Enginyers Civils definiria com "la pitjor catàstrofe d’enginyeria en la història dels EUA", bategaven problemes estructurals. Aquests incloïen errors de disseny i decisions de construcció per abaratir costos, inspeccions i manteniment deficients... I va ser un cúmul que va fer cedir els dics en molts casos fins i tot abans que les aigües arribessin als murs.

El 80% de la ciutat va quedar sota les aigües, que van negar per complet barris com el Lower Ninth Ward o Gentilly, poblats, sobretot, per afroamericans.

COM VA AFECTAR LA POBLACIÓ

L’ordre d’evacuació obligatòria de Nova Orleans, inèdita a la ciutat, la va donar l’alcalde, Ray Nagin, menys de 24 hores abans d’arribar el Katrina i desenes de milers de persones no van poder marxar. Eren, sobretot, persones sense recursos, ancians, malalts... Eren, majoritàriament, negres.

Més de 10.000 van anar d’entrada al Superdome, el gran estadi cobert del centre de la ciutat, utilitzat com a refugi d’última necessitat. Quan la crisi es va agreujar, milers més que van aconseguir sobreviure, ser rescatats o escapar de les cases inundades, dels àtics, de les aigües de les inundacions tòxiques i esquitxades de cadàvers, van continuar arribant a l’estadi o al Centre de Convencions, on va produir-se un deteriorament insuportable de condicions inhumanes i insalubres i en el qual es va disparar la desesperació i l’abandonament.

Gairebé tot va fallar i en tots els àmbits: local, estatal i federal, però el fracàs més estrepitós va ser la negligència de Washington. La imatge de Bush sobrevolant la ciutat en l’Air Force One dos dies després va ser el símbol de la distància i indiferència d’un govern llastat no nomës per la lentitud de la resposta i l’absència de coordinació de l’ajuda de FEMA, l’agència federal de gestió d’emergències, i del Departament de Seguretat Nacional, sinó per la imatge d’abandonament d’una ciutat on els negres representaven el 67% i els pobres, el 30%.

La desinformació i el racisme van ser rampants. Mitjans i fins i tot autoritats van propagar rumors sense confirmar (incloent-hi per part del cap de la policia la suposada presència de franctiradors que atacaven les tasques de rescat) i es va estendre un llenguatge que criminalitzava i deshumanitzava els ciutadans abandonats, i estenia la por. Es van exagerar notícies de pillatge, quan la majoria buscava aigua o aliments per sobreviure, es va disparar el vigilantisme i hi va haver també abusos policials.

Van haver de passar quatre dies des del cop del Katrina perquè comencessin les evacuacions, que van donar inici al desplaçament intern més gran als EUA des dels anys 30 del segle XX: més d’un milió de persones es van repartir per diferents localitats i estats i en molts casos se’ls va continuar deshumanitzant, tractant-los com si fossin refugiats i no ciutadans nord-americans.

BALANÇ DESCOMUNAL

El nombre definitiu de víctimes mortals del Katrina mai s’ha determinat, però fa vuit anys el Centre Nacional d’Huracans va reduir la xifra oficial dels 1.833 morts fins als 1.392. Les pèrdues econòmiques van arribar al que, amb ajust de la inflació, serien avui 190.000 milions de dòlars segons els Centres Nacionals d’Informació Ambiental de NOOA (l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica), cosa que el converteix en l’huracà més costós de la història als EUA.

ELS EFECTES PERDUREN

Nova Orleans no ha tornat a ser la ciutat que va ser abans de l’arribnada del fatídic huracà. Segons dades del 2024 la població ha quedat en uns 357.000 habitants, 100.000 menys que abans del cop del Katrina, i als barris més castigats, com és el cas del Lower Ninth Ward, la despoblació ha sigut encara mes accentuada (de fins a dos terços). L’èxode ha tingut un impacte social, cultural i econòmic. La caiguda en els ingressos fiscals, per exemple, va repercutir en una degradació de la seguretat o del sistema educatiu. Avui l’índex d’atur és més gran que abans del Katrina.

Notícies relacionades

Xi Jinping rebrà la setmana vinent a Pequín Kim Jong-un i Putin

La presumpta autora va publicar un manifest abans del tiroteig de Minneapolis

L’esforç de recuperació al llarg d’aquestes dues dècades, a més, no ha acabat amb les desigualtats i injustícies amb un clar biaix racial, sinó que ha contribuït a disparar-les encara més. L’estat, per exemple, va rebre 10.000 milions de dòlars per supervisar el Programa Camí a Casa, l’afany de recuperació de vivenda més gran de la història dels EUA, però les compensacions per a la reconstrucció depenien del valor de taxació de les cases, cosa que va acabar castigant els que tenien les vivendes més humils.

El Congrés va destinar 14.000 milions de dòlars per a la reconstrucció reforçada i millorada del sistema de dics, però la seva efectivitat està posada en dubte. Aquestes amenaces s’incrementen per la presidència de Donald Trump, que ja ha retallat fons en el Cos d’Enginyers i a FEMA. I potser per aquest motiu, i a pesar de la tragèdia i els revessos que perduren, Nova Orleans lluita per sobreviure. No s’oblida del Katrina. I no es deixa oblidar.