Més intensos i destructius
Vint anys després del Katrina, els huracans no són més freqüents, però l’escalfament global els converteix en més agressius i devastadors.

L’huracà Katrina va inundar Nova Orleans i va deixar gairebé 1.400 víctimes mortals. La imatge d’una ciutat enfonsada sota l’aigua es va convertir en un símbol de la vulnerabilitat humana davant els fenòmens meteorològics extrems. Dues dècades després de la tragèdia, ¿han augmentat aquest tipus d’huracans? ¿Són més violents ara que fa 20 anys?
La resposta de la comunitat científica és matisada. No hi ha evidència que avui es formin més ciclons tropicals que fa 20 o 30 anys, però sí que els que arriben a desenvolupar-se són més violents. "La tendència no és que hi hagi més huracans, sinó que són més intensos i més destructius", remarca Mar Gómez, física i meteoròloga. El canvi climàtic ha modificat la dinàmica d’aquests gegants atmosfèrics. L’escalfament anòmal dels oceans aporta combustible addicional perquè les tempestes creixin amb rapidesa: "Estem veient que passen de tempesta tropical o de categoria 1 a categoria 5 en molt poc temps, de vegades en tot just 24 hores". "Això era molt poc habitual fa dues dècades", assenyala Gómez.
Aquest canvi s’explica per un procés físic conegut, però que s’accentua amb cada dècima de grau d’augment de temperatura global. "Va vinculat a l’escalfament anòmal de les aigües del mar, cosa que provoca més evaporació i més disponibilitat d’humitat en l’ambient", indica la meteoròloga. Aquest excés d’energia i de vapor d’aigua alimenta les bandes ennuvolades i les baixes pressions, i acaba traduint-se en sistemes tropicals més poderosos, amb precipitacions torrencials i vents més huracanats.
El panorama per a les pròximes dècades, segons els experts, és clar: no s’esperen necessàriament més huracans, però sí que augmentin en categoria i intensitat. "Hem d’estar preparats per uns fenòmens més agressius i devastadors", adverteix Gómez. Aquesta tendència no només afecta els ciclons tropicals, sinó també altres episodis meteorològics extrems, des d’onades de calor fins a pluges torrencials fora dels tròpics.
Davant aquest escenari, la ciència meteorològica també ha fet un salt en 20 anys. Els sistemes de predicció el 2005 eren lluny de la capacitat actual. "Avui comptem amb models avançats, supercomputació i una xarxa d’observació més precisa", afirma la meteoròloga. La millora en la resolució permet calcular amb més exactitud tant la trajectòria com la probabilitat d’impacte en àrees concretes.
Notícies relacionadesMillores tecnològiques
Vint anys després, el Katrina continua sent un punt de referència a l’hora d’analitzar les tempestes huracanades. No obstant això, en el dia d’avui, malgrat els avenços en preparació i les millores tecnològiques quant a predicció, el canvi climàtic continua amenaçant amb conseqüències més devastadores quan es declaren aquest tipus de fenòmens.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Festa major Carrers de Sants contracten seguretat per les destrosses
- Dimecres a la nit Una desena de veïns donen una pallissa a un lladre quan robava una noia a Badalona
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Espanya buidada El concurs de llançament de pernil
- L’Espanya buidada s’aproxima als nivells de plena ocupació
- Subvencions i préstecs El 30% del perte agroalimentari es destina a empreses catalanes
- Informe per als inversors La matriu alemanya de Glovo adverteix que està en risc la seva continuïtat
- Evolució dels mercats La borsa espanyola eleva els dividends fins a 29.234 milions entre gener i juliol
- Política monetària El BCE descarta un gran ajust dels tipus d’interès fins a finals del 2025
- Sector immobiliari El valor mitjà de les noves hipoteques es dispara un 10% en sis mesos