ENTREVISTA AL CANDIDAT A L'ALCALDIA DE BARCELONA

Jordi Graupera: «Soc l'únic candidat no maragallista»

5
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

Jordi Graupera (Barcelona, 1981) tria l’escenari de l’entrevista: el mirador de Torre Baró, a Nou Barris, el barri que va donar la victòria a Ada Colau el 2015 i on el 21-D Ciutadans va ser la primera força amb gran diferència. Vol ser alcalde de Barcelona després de guanyar les primàries que proposa, que no han generat entusiasme entre els partits. Ell està decidit a encapçalar una quarta candidatura independentista si és necessari.

¿Per què ha volgut fer l’entrevista aquí?

Tota trinxera és la meva trinxera. Si em conviden a anar al Círculo Ecuestre a fer una xerrada, hi vaig, i el mateix a Nou Barris. Ningú pot ser alcalde de Barcelona si no té una visió de tota la ciutat, des de Nou Barris fins a Sarrià-Sant Gervasi. Soc un barceloní que coneix la ciutat: igual que m’he estudiat la ciutat sobre el paper, me l’he estudiat sobre la pedra. Fa un parell d’anys que cada vegada que vinc a Barcelona em preparo una part, parlo amb la gent...

¿En quin moment de la fase de primàries estem?

Ara hi deu haver entre 20 i 30 persones que s’han presentat a candidats, prop de 20.000 persones que s’han apuntat per votar. Ara els candidats ja estem començant a fer actes. Hi haurà una sèrie de debats, i el cap de setmana del 15 de desembre es votarà la primera volta, i el del 23 la segona. I farem una llista que sorgirà completament d’aquest procés d’eleccions. És una novetat històrica.

Els partits independentistes no han mostrat cap interès en les primàries. ¿La idea no era fer una candidatura d’unitat?

Quan vam presentar el projecte vam dir que les primàries venien a solucionar dos problemes. Un era que es necessita concentrar la força per batre els teus adversaris. Però la unitat per si sola ens converteix en un moviment folklòric, populista. Feia falta també consolidar la pluralitat. Les primàries solucionaven aquesta paradoxa: tenies un ideal i tenies pluralitat. Els dos grans partits m’han ofert la lluna a canvi de no fer-ho. El que no volen és a la gent decidint, que l’ordre de la llista –qui va de número u, qui va de cinc, qui no hi va– l’elegeixi la gent. I això és un problema greu.

¿La solució, llavors, és fer una quarta candidatura independentista?

No sabem si les altres tres seran independentistes. De moment sabem que la nostra ho serà.

Però això podria anar contra l’objectiu d’aglutinar l’independentisme.

Si ERC o el PDECat tenen un problema amb això, que no es presentin. L’argument que no val és dir: ‘És que si tu et presentes hi haurà gent que et preferirà a tu’. Doncs fes-ho millor. És evident que ERC està jugant a dues bandes: intentant obrir-se al pacte amb Colau i mantenir obert l’altre. L’única manera d’arrossegar ERC cap al costat de les forces independentistes és que nosaltres siguem molt forts.

¿Vostè voldria ser el candidat apadrinat per Puigdemont?

No vull ser el candidat apadrinat per ningú que no estigui apuntat a les primàries. M’encantaria que Puigdemont s’apuntés al cens de les primàries i votés, i intentaria convèncer-lo que em votés a mi. Però si el meu objectiu fos entrar en la política catalana per la via dels padrinatges no hauria fet això, hauria aixecat el telèfon. El cost d’entrar com a regidor en la política catalana era zero per a mi, perquè amb les ofertes que m’han fet no em costava res.

¿Hi ha opcions que aquest procés de primàries conflueixi amb la Crida de Puigdemont?

No estem confluint amb organitzacions, estem fent que la mateixa unitat que es va donar de manera natural l’1-O es doni ara. Jo vaig anar a veure Puigdemont a Waterloo i li vaig dir que crec que la Crida s’hauria de sumar a aquestes primàries. Li proposo que consulti els signants de la Crida si volen afegir-se a les primàries. El que estic evitant tant sí com no és el pacte de despatxos.

De vostè es va dir que no tenia un projecte de ciutat. ¿Amb un discurs predominantment ideològic, independentista, es pot guanyar Barcelona?

No vull convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre la independència, i tampoc vull convertir l’Ajuntament en un ariet a favor de la independència. Però dic que els independentistes tenim una perspectiva del que és l’Ajuntament de Barcelona diferent dels federalistes i dels unionistes.

Tots els candidats es reivindiquen maragallistes en diferents graus.

Menys jo. Soc l’únic no maragallista que es presenta. En les eleccions del 2019 Barcelona es juga els pròxims 20 anys: continuar sent la ciutat aparador feta de ciment i desvinculada del país que va crear Maragall o una ciutat amb què els catalans puguin competir amb la resta del món en igualtat de condicions. En un moment en què tothom està mirant cap als pròxims 30 anys, els polítics barcelonins miren 30 anys enrere. Em sembla patètica la falta d’idees: enyoren el moment en què els polítics tenien la societat controlada com si fossin xaiets. I això s’ha acabat.

Ideològicament, ¿és més a prop del PDECat o d’ERC?

Els he votat tots dos, pràcticament les mateixes vegades. En les últimes municipals vaig votar Alfred Bosch. Jo me’n vaig anar als EUA sent un liberal clàssic. Allà vaig fer un doctorat en una universitat progressista, i allà m’he transformat en un pluralista. Barcelona necessita el final del fanatisme, hem de poder articular respostes concretes a cada problema concret.

¿Què és el millor i el pitjor que ha fet Ada Colau?

El millor és que hi ha coses que no ha desmuntat, com la xarxa ortogonal de l’autobús, i altres exemples. El que ha fet pitjor: ells es van entestar en un relat ideològic molt sectari i han anat a posar-lo en marxa de manera despòtica, malgrat que són profundament incompetents.

¿Què li sembla l’actual estat de coses al Parlament?

Tothom sap què va passar l’1 d’octubre, el 10 d’octubre i el 27 d’octubre. L’única cosa que no hem fet és retre comptes. El Parlament no ho ha fet, i des del desembre fins ara ha anat renunciant, un després d’un altre, a tots els drets. Això em porta a dir que el Parlament és una institució morta per a una generació de polítics.

Notícies relacionades

¿Torra és bon president?

No ho sabem. Fa sis mesos, ja veurem quant dura la legislatura. A Torra li agradaria que la seva dicotomia fos entre fer la independència o no fer-la. I crec que la seva dicotomia serà entre salvar el sistema de partits o salvar la idea de la independència.