11 jul 2020

Anar al contingut

INVESTIGACIÓ

Agafats pels comptes

Hisenda va improvisar una acció llampec en espera d'ultimar l'aplicació del 155

Rosa María Sánchez

Agafats pels comptes

Dimarts, 12 de setembre del 2017. Feia sis dies que el Parlament havia aprovat les lleis de desconnexió amb l’Estat. La bola de neu avançava cap al referèndum independentista de l’1-O. Des de la Generalitat s’havia fet arribar al ministre d’Hisenda que el Govern anava a deixar de complir el control setmanal dels seus comptes. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va reunir aquell 12 de setembre el seu comitè de direcció, amb vuit dels seus col·laboradors més propers, a la seu ministerial de l’antic palau de la comtessa d’Adanero. Calia aturar la bola de neu. 

“¿M’esteu dient que no puc fer-hi res?”, va etzibar Montoro als qui no veien marge per continuar collant el vicepresident i també conseller d’Economia, Oriol Junqueras, segons relata un dels que eren presents.

Dos anys d’intervenció tova

Amb prou feines havien passat dos mesos des que Hisenda havia imposat al Govern el control setmanal dels seus comptes, després que el Tribunal Constitucional va anul·lar les partides pressupostàries per al referèndum sobiranista.  El juliol del 2017, Hisenda va convertir en setmanal el control mensual comptable que venia aplicant la Generalitat des de novembre del 2015, després de la victòria dels independentistes en les eleccions de setembre d’aquell any. Ja aquell novembre del 2015, el llavors conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va denunciar l’ús polític que estava fent Montoro del finançament autonòmic. Hi ha qui pensa, no obstant, que després Oriol Junqueras (ERC) va trobar en aquell mecanisme d’intervenció l’excusa per parar els peus als radicals de la CUP que donaven suport al Govern de Puigdemont i per guanyar-se una imatge de gestor ortodox. 

El Govern de Rajoy va començar a preparar el 155 a finals del 2014, però no estava llest per a les lleis de desconnexió

Malgrat el nou control setmanal dels comptes i la creixent preocupació en el PSOE, els ponts amb Hisenda semblaven intactes.  En aquells dies de juliol les dues parts avançaven per eliminar l’IVA sobre les subvencions culturals i negociaven la llei de contractes de l’Estat. I amb aquesta calma absoluta, el Govern de Rajoy va prendre uns dies de vacances a l’agost sense imaginar que el 6 de setembre el Parlament anava a trencar amb l’Estat.

Des de finals del 2014, després de la consulta del 9-N, el Govern de Rajoy havia començat a preparar “des d’un punt de vista administratiu” una possible aplicació de l’article 155 de la Constitució per intervenir les competències de Catalunya, segons confirmen fonts protagonistes en aquests treballs. I tot i que s’anava avançant a la “sala de màquines” que governava la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quan el Parlament va desconnectar Catalunya de l’Estat aquell 6 de setembre no hi havia una resposta prevista. El Govern va entendre que només Hisenda podia dissenyar una acció llampec per parar els peus a una administració drogodependent del finançament de l’Estat (més del 70% del deute públic català està en mans de l’Estat amb compromisos fins al 2026). “Però no hi havia res preparat”, segons les mateixes fonts.

El FLA, sempre a mà

“¿M’esteu dient que no puc fer-hi res?”, va desafiar Montoro als seus col·laboradors. I tots van tornar a furgar en la potent llei d’estabilitat pressupostària del 2012 amb què Hisenda ja havia aconseguit una intervenció de facto de la major part de les comunitats, en general, i de Catalunya, en particular, a través de la condicionalitat sense límits possible a canvi d’obtenir recursos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

Tots van entendre que calia esprémer aquella llei.  Fins i tot amb el risc de ser acusats d’“aplicar un 155 per la porta del darrere”, com de seguida va denunciar Junqueras. No hi havia temps per negociar amb el PSOE i Cs l’aplicació de l’article constitucional i obtenir el permís del Senat. Hi havia urgència. I Montoro, amb l’estreta assistència del sotssecretari del seu Ministeri, Felipe Martínez Rico, van buscar en la llei d’estabilitat arguments per retirar a la Generalitat el control dels seus pagaments i avançar al setembre el tancament pressupostari.

Amb l’argument que la ruptura amb l’ordenament constitucional podia “perjudicar la recuperació econòmica d’Espanya”, Hisenda va disposar la intervenció dels comptes de la Generalitat mitjançant una simple ordre ministerial, sense l’informe del Consell d’Estat, segons va posar en evidència el PSOE, partit que va arribar a dubtar de l’“encaix legal” de les mesures de Montoro, tot i que les va recolzar.

“¿Quina altra cosa podíem fer llavors?”, reflexiona un antic membre de l’equip d’Hisenda que ara respira alleujat després de conèixer que el Tribunal Suprem acaba de desestimar, per unanimitat, els dos recursos que Junqueras va interposar al seu dia contra les ordres de Montoro.