Les ferides obertes de l'independentisme

Sectors de JxCat qüestionen ara l'estratègia del "Govern efectiu" i s'assumeix falta d'unitat en el Govern i entre partits

L'ANC llança un altre ultimàtum: exigeix activar la república abans del 21-D o la convocatòria d'eleccions

zentauroepp45344930 graf192  barcelona  05 10 2018   el presidente de la general181005121143

zentauroepp45344930 graf192 barcelona 05 10 2018 el presidente de la general181005121143 / Toni Albir

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

Dos dies després que la legislatura estigués a punt de saltar pels aires, uns i altres en el Govern i en els dos grups parlamentaris que el recolzen, admeten que la preocupació per l’estabilitat es manté. I és que a mesura que es van coneixent detalls de la maratoniana negociació de dijous ‘in extremis’ sobre la substitució dels sis diputats independentistes processats pel jutge LlarenaLlarena, queden al descobert comptes pendents, divisió entre pactistes i irreductibles i, sobretot, una divergència estratègica respecte a si desobeir o no. Aquesta és la qüestió.

"Ens hem de preguntar tots si l’estratègia del Govern efectiu [la de formar un Executiu català que no pogués ser impugnat com sí que ho van ser els que es pretenia forjar amb Carles PugdemontJordi Turull o Jordi Sànchez] està sent la correcta, si després de fer-ho realitat i de la moció de censura a Rajoy estem millor o no", reflexiona un representant de JxCat. "No podem estar units només en la renúncia i no en la confrontació; si no es vol desobeir, que es digui", afegeix.

Els partidaris del desafiament a l’Estat, que van portar al límit la seva aposta perquè els quatre diputats de JxCat (Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez) no acatessin sense més ni més la interlocutòria de Llarena i es desmarquessin d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, creuen que la gran lliçó del que va passar dijous és la necessitat de plantejar una estratègia conjunta de futur... o constatar que no és possible tal unitat. Una unitat, assumeixen, que avui no existeix ni en l’estratègia a Madrid, ni de cara a les eleccions municipals i europees. Aquesta demanda d’un gir estratègic es resumeix en una idea: "No hem vingut a governar per ampliar la base, ja som majoria" per aplicar el mandat de l’1-0. "Si no resolem l’horitzó estratègic tornarem a encallar", afegeixen, i reclamen el concurs de la societat civil i del Consell de la República que liderarà Puigdemont des de Waterloo.

L’ANC pressiona: o desobediència o eleccions

A aquesta estratègia de reconsideració contribueix la pressió de l’ANC. El secretariat nacional de l’entitat ha aprovat aquest dissabte un document intern en el qual exigeixen un pla cap a la república abans del 21 de desembre o, altrament, "exigiran al Molt Honorable President, que a partir de l’1 de gener dissolgui el Parlament i convoqui immediatament eleccions". 

Mentrestant, en el Govern s’admet que fins ara uns i d’altres -postconvergents i ERC- han governat donant-se l’esquena, sense funcionar com una coalició, sense intercanvi fluid d’informació, tret d’en algunes conselleries. La intenció a partir d’ara és posar molt oli a les frontisses i intensificar les reunions.

Enfrontament a crits

Les intenses negociacions internes de dijous passat també han fet aflorar l’existència de dues sensibilitats diferents, en un i en un altre espai polític. En JxCat hi va haver qui va arribar a perdre els papers, cridant i colpejant la taula amb la mà en una reunió interna del Parlament, per manifestar el seu desacord amb el punt de vista dels lletrats. D’altres admeten en privat, després de digerir el que va passar, que no es pot negociar provant d’imposar-se per 10 a 0 a l’altra part. 

Notícies relacionades

En positiu es destaca el paper del president Torra i del vicepresident Pere Aragonès, que van negociar dijous fins entrada la nit al Parlament de forma discreta. I ho van continuar fent aquest divendres. També s’esmenta la figura de la titular de Presidència, Elsa Artadi, que es va establir amb Sergi Sabrià, d’ERC, a redactar algun dels textos amb què cosir un pacte. En paral·lel, el ressentiment d’altres protagonistes era evident. Per exemple, al flanc de JxCat encara aquest dissabte s’assenyalava en negatiu el paper del president del Parlament, el republicà Roger Torrent, al que culpen de causar les crisis i no implicar-se més que durant uns minuts dijous en una de les cimeres polítiques d’urgència que es van convocar. I també retreu a ERC que els textos de renúncia de Junqueras i Romeva no fossin prèviament comunicats.

A Esquerra, alguns portaveus de JxCat tampoc generen cap simpatia. L’estratègia republicana és coneguda: ampliar la base social del sobiranisme i no donar motius a la justícia espanyola per generar més imputacions. "Llavors, ¿Per què vam fer el 27-0?", es pregunten en JxCat. "¿Assumeix ERC llavors que el nostre és un parlament autonòmic com el de Múrcia?", conclouen.