Anar al contingut

INVESTIGACIÓ

1-O, el dia que ningú va aplaudir els gols de Messi

El Barça-Las Palmas es va disputar a porta tancada i el club blaugrana valora un any després que es va adoptar "la millor solució" en vista de les circumstàncies

Bartomeu admet que va ser la decisió més difícil de la seva presidència després d'una jornada atapeïda de pressions, amenaces i conflictes emocionals

Albert Guasch

1-O, el dia que ningú va aplaudir els gols de Messi

JORDI COTRINA

Quan faltava menys de mitja hora perquè comencés el partit, el FC Barcelona va emetre un comunicat en què resolia el misteri del matí: el Barça-Las Palmases disputaria finalment malgrat el corrent social que en demanava la suspensió, però seria a porta a tancada. Per primera vegada en la història del club, no hi hauria espectadors al Camp Nou. Una mesura excepcional un dia totalment anormal.

Si per a algú va ser un dia extraordinàriament complex, “la decisió més difícil de la meva presidència”, va arribar a dir, va ser per al president del FC Barcelona. Mai podrà oblidar Josep Maria Bartomeu l’1 d’octubre del 2017. Tampoc els que van viure a prop seu aquella jornada frenètica, atapeïda de pressions, amenaces i conflictes emocionals. 

Encara avui, quan es pregunta a les oficines del club com es va viure l’1-O, s’esbufega com fent entendre que el que es va veure i sentir aquell dia donaria per a un llibre gruixut. No obstant, s’assumeix que al final es va adoptar la millor solució. “El corrent majoritari demanava que no es jugués, i hauria sigut el més fàcil, però vist amb perspectiva, passat un any, es va encertar. La prova és que el 72% dels socis, segons l’últim observatori, està d’acord amb la posició del club respecte a les qüestions polítiques”, defensa una font de l’entitat.

Intercanvi de missatges

Les crues imatges que es veien a les televisions des dels centres de votació va activar aviat tots els ressorts de la institució aquell dia. En el grup de Whatsapp dels directius i alts treballadors es va anar expressant sorpresa i estupefacció per les càrregues, i de seguida van sorgir els dubtes sobre les condicions en què es jugaria el partit.

Bartomeu explica en roda de premsa les raons del partit a porta tancada, l’1-O. / JORDI COTRINA

Bartomeu es va convèncer ràpidament que l’ajornament era la resposta lògica en vista del clima d’indignació que es vivia en bona part de Catalunya. “«¿A qui li interessarà aquest partit?”, es va sentir dir. Ell, acompanyat d’un altre home important del club, s’havia acostat durant la llarga nit a un col·legi electoral per portar pizzes i queviures a diversos familiars directes que, com molts ciutadans, van fer guàrdia davant de l’eventualitat d’una operació policial nocturna. 

Bartomeu, que la nit anterior havia portat pizzes a familiars apostats en centres de votació, va buscar-ne l’ajornament, però no va trobar la complicitat ni de Mossos ni jugadors

Diversos directius, no tots, van anar a votar al matí. I després es van desplaçar al Camp Nou. Allà es van anar trobant mentre el Whatsapp no deixava de bombar missatges. Bartomeu es va tancar amb alguns vicepresidents a la sala adjunta a la llotja per avaluar la situació.

Mentrestant, no va deixar de parlar per telèfon amb les màximes autoritats catalanes i les instàncies esportives de Madrid. Va parlar, entre d’altres, amb el president, Carles Puigdemont; amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn; amb els Jordis... També amb Javier Tebas, president de LaLiga, i amb José Ramón Lete, president del CSD.

El document dels Mossos

Va aconseguir convèncer un reticent Tebas que la situació a Catalunya desaconsellava la disputa del partit. Però LaLiga va imposar una condició per a l’ajornament: un document dels Mossos que explicités que no podia garantir-ne la seguretat. El Barça va argüir que havia rebut amenaces d’invasió del camp. Però el paper dels Mossos, malgrat tots els intents, no va arribar. Recorden amargament des del club que després la policia catalana va anunciar que no enviava agents al camp del Nàstic, per això es va ajornar el partit. 

Uns quants aficionats, davant de les taquilles tancades el dia del Barça-Las Palmas. / JORDI COTRINA

Bartomeu i la seva directiva es van quedar sense coartada per aconseguir l’ajornament mentre que les associacions sobiranistes i veu influents pressionaven fort per impedir que el Barça jugués aquell enfrontament. Els ‘inputs’ familiars també van pressionar en aquest sentit. I fins i tot els patrocinadors van començar a preguntar per la posició del club. I després es va escoltar els futbolistes. Amb el rellotge avançant agònicament, Gerard Piqué va irrompre a l’avantllotja i va parlar amb Bartomeu. Van acordar baixar junts al vestidor –un ascensor uneix la zona dels directius i dels futbolistes– i escoltar què hi deia la plantilla.

Reunió amb els futbolistes

Es van trobar que la immensa majoria dels futbolistes volia jugar. Alguns van prendre la paraula. Com els capitans Andrés Iniesta Sergio Busquets. La Lliga estava en joc i no volien perdre els tres punts i arriscar-se a una sanció extra de sis més. Els pocs futbolistes partidaris de l’ajornament, és a dir, Piqué i Sergi Roberto, van respectar la majoria. 

¿Aquesta reunió va ser determinant perquè Bartomeu acceptés que es jugués? “No. Va escoltar totes les parts, no només el vestidor. El president entenia que la decisió final no podia ser unilateral. Però tampoc podia ser la de jugar amb normalitat”, argumenten des del club. “«Quan els va comunicar al final que jugarien a porta tancada, alguns futbolistes no ho van entendre”, afegeix una font. Els més aïllats o indiferents de la realitat que els envolta, se suposa.

Messi dispara a porta amb les grades buides. / JORDI COTRINA

El FC Barcelona va emetre un comunicat a les 15.49 hores, 26 minuts abans del xiulet inicial, en què condemnava que s’impedís “l’exercici del dret democràtic i la lliure expressió dels seus ciutadans” i anunciava que “a causa de l’excepcionalitat d’aquests fets” decidia jugar contra el Las Palmas a porta tancada “després de la negativa de la Lliga de Futbol Professional a decretar el seu ajornament”.

Dos directius dimiteixen

Com a conseqüència d’aquesta decisió, dos directius, Carles Villarrubí Jordi Monés, van presentar la seva dimissió irrevocable. A fora, pocs aficionats esperaven davant del Camp Nou que s’obrissin les portes. Gairebé ningú a la llotja va fer atenció a la gespa, s’indica des de l’entitat. Una altra cosa és a l’estranger. 74 televisions van emetre el partit per a 174 països de tot el món. “Quan diem que va ser la millor decisió és perquè tothom va parlar que Messi jugava en un estadi buit i obligava a explicar que una cosa excepcional passava a Catalunya”, assenyalen.

El partit, per cert, va acabar amb victòria blaugrana per 3-0, gols de Busquets i dos de Messi. L’equip canari va jugar amb una bandera d’Espanya cosida per a l’ocasió. I Piqué, després del partit, es va despullar emocionalment a la zona mixta amb una compareixença lacrimògena. "Ha sigut la meva pitjor experiència com a professional", va dir. “Soc i em sento català i avui més que mai em sento orgullós de la gent de Catalunya”, va deixar anar abans que se li trenqués la veu. Va carregar després contra Mariano Rajoy –“un president que té el nivell que té, que no sap ni parlar anglès”– i va jutjar les càrregues policials com “una de les pitjors decisions d’aquest país en els últims 40 anys”.

Amb els focus del Camp Nou ja apagats, Bartomeu i el CEO del club, Òscar Grau, van abandonar junts les dependències del club. Van posar rumb a un centre de votació proper. I van dipositar-hi la seva papereta.