Mor Macià Alavedra, home clau dels governs de Pujol

L’històric dirigent de CDC Macià Alavedra ha mort aquesta nit a l’hospital Clínic de Barcelona a l’edat de 84 anys. Alavedra va ser una figura clau dels governs de Jordi Pujol, amb qui va ocupar els departaments de Governació, Indústria i Economia. 

Fill de Joan Alavedra, que va ser secretari del president Francesc Macià, Alavedra va passar bona part de la joventut a l’exili, a França. Va estar casat amb la pintora Doris Malfeito, que va morir el juliol del 2014. Alavedra, que va ser un dels parlamentaris que van contribuir a redactar l’Estatut català aprovat el 1979, va ser elegit diputat de CiU en el Parlament en les eleccions catalanes de 1980 i dos anys més tard Jordi Pujol el va nomenar conseller de Governació, càrrec que va mantenir fins a 1986.

El març de 1987, Alavedra va assumir la Conselleria d’Indústria i Energia, fins que, a la mort de Trias Fargas, el 1989, va passar a encarregar-se de la cartera d’Economia i Hisenda. Durant la gestió, va presentar al Govern central el gener de 1990 un projecte de finançament autonòmic basat en un increment dels ingressos de les comunitats mitjançant una recaptació tributària més elevada, a través de l’IRPF i altres impostos. Va participar en les negociacions, que van culminar amb la cessió del 15% de l’IRPF a les comunitats autònomes el 1993, amb Govern del PSOE, i del 30% el 1996, amb el PP.

Alavedra, que va ser un dels negociadors del Pacte del Majestic entre el govern de Pujol i el PP de José María Aznar, va renovar el novembre de 1995 la seva acta de diputat autonòmic i va ser de nou confirmat conseller, càrrec al qual va renunciar el juliol de 1997.

El ‘sector negocis’

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

L’Estat ha imposat l’ancoratge de l’MV Hondius a Tenerife després de l’intent del Govern canari de prohibir-lo

També se li atribueix un paper destacat en el conegut com a ‘sector negocis’ de CDC. El 2009 va ser detingut en el marc de l’anomenat ‘cas Pretòria’, instruït pel jutge Baltasar Garzón, en què s’investigava el cobrament de comissions per la seva intemediació entre polítics i empresaris, igual que el seu excompany de files i exsecretari de Presidència. Lluis Prenafeta. El mes de juliol passat l’Audiència Nacional el va condemnar a un any i onze mesos de presó per diferents delictes vinculats a aquest cas i li va imposar una multa de 3,2 milions després de tancar un acord amb la fiscalia anticorrupció.

Va ser president del consell d’administració d’Autopistes de Catalunya, participada majoritàriament per La Caixa, a través d’Acesa  des de 1997 al 2003, any en què va ser nomenat president d’Abertis Logística, grup d’infraestructures en què va quedar-se fins al 2007. President de Kern Pharma des de 1999 fins a l’octubre del 2004, va continuar com a conseller del grup Indukern fins al maig del 2009.