1-O: El pla conjunt de Mossos i policies estatals que mai es va complir

Sala CECOR de la comissaria dels Mossos alcarrer Bolívia de Barcelona. 08.00 hores de l’1 d’octubre del 2017. La cúpula de la policia catalana segueix per les pantalles, amb imatges de càmeres de carrer i també de les televisons, els primers instants de la jornada del referèndum unilateral independentista. Les urnes ja són a les escoles. El major Trapero ha prohibit la presència de polítics al centre de comandament. Argüeix que no és lloc per a responsables no policials ja que actuen sota tutela judicial.

Per les pantalles apareixen antiavalots delsGRS de la Guàrdia Civil i de les UIP del Cos Nacional de Policia distribuint-se per punts del territori català. Sense que hagi existit cap comunicació, els agents de l’Estat, segons la versió de fonts de la policia catalana, donen el primer senyal que s’han desmarcat del pla acordat. La perplexitat al CECOR, expliquen diverses fonts, augmenta quan la televisió i les xarxes socials mostren la contundència de les càrregues a les escoles. El dispositiu conjunt entre els tres cossos per impedir la votació per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha saltat pels aires abans de les 09.00 hores.

Repartiment 5-80-15

Al carrer barceloní de Mallorca, a la primera planta de la Delegació del Govern a Catalunya, Interior ha muntat una videoconferència contínua amb el Ministeri a Madrid que també comença a les 8:00. A la sala, el llavors secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el delegat del Govern, Enric Millo, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos –designat per la magistrada del TSJC Mercedes Armas cap de l’operatiu–, els caps de la Guàrdia Civil i la Policia a Catalunya, Ángel Gozalo i Sebastián Trapote, i un tècnic.

Davant l’1-O, expliquen fonts de les forces de seguretat de l’Estat, Pérez de los Cobos tenia un dilema: desplegar els seus efectius de Policia i Guàrdia Civil d’una vegada, o repartir-los en dos torns, matí i tarda. La cúpula de l’‘operació Copèrnic’ –així l’anomena la Policia; per a la Guàrdia Civil és ‘Vespa’– rebutja la segona opció preveient que, si es desplega al matí només una meitat, pot veure’s superada en situacions de violència. I l’altra meitat encara més a la tarda. La cúpula opta per concentrar el 80% al matí, i deixar una guàrdia del 5% per a possibles amenaces el 30 de setembre i d’un 15% per a la nit de l’1 i el dia 2.

Això suposa que l’1-O, 6.000 policies i guàrdies civils formen en les seves bases a les 05.00 i esmorzen, s’equipen i es reparteixen en grups abans de les 07.00, preveient cobrir distàncies de fins a una hora. Els antiavalots GRS de la Guàrdia Civil es concentren a les 08.00 en zones no urbanes, al costat de carreteres i amb les ràdios dels furgons esperant ordres, que no arriben fins a les 8.53, quan es rep la primera petició de recolzament dels Mossos. Fins llavors no podien actuar, segons la resolució de la jutge.

“No van posar cap però”

En les reunions de coordinació dels dies previs, el comissari dels Mossos Ferran López ha presentat un dispositiu que, segons fonts de la policia catalana, “no ha rebut cap però” de la Guàrdia Civil, ni de la Policia Nacional ni de Pérez de los Cobos. El pla és enviar una patrulla a cada escola –2.315 en total– i fer una llista amb les informacions que recullin els Mossos sobre el terreny, per sol·licitar el reforç d’antiavalots de l’Estat on se’ls necessiti per accedir fins a les urnes. Però molt abans que aquesta llista hagi sigut completada i comunicada, els antiavalots dels creuers ‘piolín’ ja actuen en escoles pel seu compte, expliquen aquestes fonts.

“Tot i així”, afegeixen, i malgrat la inquietud creixent, mantenen el pla: s’elabora la llista i el comissari López abandona la comissaria del carrer Bolívia a les 09.45 hores per acudir a la primera de les reunions de seguiment pactades a laDelegació del Govern. En total, estaven programades quatre trobades: a les 10.00, a les 13.00, a les 16.00 i a les 19.00.

A la primera amb López només es presenta Pérez de los Cobos, que no aclareix per què no assisteixen Trapote i Gozalo (presents a l’edifici), ni explica per què actuen els antiavalots estatals. Sí que diu al comissari que la resta de reunions de seguiment queden “anul·lades”. López torna al CECOR. La coordinació està formalment trencada. Els Mossos van per una banda i Guàrdia Civil i Policia Nacional per una altra. Esclaten, a més, frecs entre agents catalans i de l’Estat en diversos punts. El 2 d’octubre, no obstant, es reuneixen de nou tots, per última vegada. Tampoc en aquesta trobada ningú trasllada al comissari López cap crítica a l’actuació dels Mossos en la jornada anterior, segons fonts de la policia catalana.

“Ens espiaven”

La tensió entre cossos arriba a la Delegació del Govern des dels CECOP (Centres de Coordinació Policial). Pérez de los Cobos n’havia organitzat quatre, a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb Mossos, Guàrdia Civil i Policia. Però els desactiva. “Arriba un moment en què veus que els Mossos eren allà més per espiar que per ajudar”, explica avui José Antonio Nieto a EL PERIÓDICO.

A les 15:00, en televisions i xarxes socials plouen els vídeos de càrregues policials, però l’exsecretari d’Estat nega que els antiavalots paressin per això: “Va ser una decisió tècnica i no política. No es podia mantenir més temps actiu el dispositiu sense tensar-lo en excés”.

En els preparatius del ministeri, “la interlocutòria de la jutge no va facilitar les coses –comenta Nieto–. Quedaven quatre dies i va canviar el que ja s’havia treballat amb la Fiscalia”. L’ordre judicial suposava entrar a les escoles a buscar urnes. “Vam haver de valorar què es podia aconseguir. Sabíem que era impossible actuar en 2.315 escoles distribuïdes en els 36.000 km² de Catalunya. Havíem de seleccionar. L’objectiu inicial (avortar l’1-0) va variar al d’actuar en prou escoles com perquè allò no es pogués homologar com a referèndum. I es va aconseguir”, conclou Nieto.

Entre 220 escoles seleccionades per actuar, el comandament de Copèrnic va incloure la de Sant Julià de Ramis, on anava a votar Puigdemont. Nieto nega que fos una elecció política: “Sabíem des de la nit anterior que qualsevol podia votar en qualsevol escola”. Dels centres triats, segons els comptes del Ministeri, els antiavalots actuen en 113, amb incidents violents en 54. Uns altres 100 tanquen sense resistència.

Esperant la interlocutòria judicial, el comandament de Copèrnic va descartar ocupar les escoles abans de l’1-O per un càlcul de recursos. La majoria de les 2.315 escoles eren grans, amb tres o més portes. Caldria posar dos agents a cada entrada, en torns de 12 hores. “El càlcul era un cap d’equip, dos especialistes d’informació i sis d’ordre públic per escola –explica l’exsecretari d’Estat–.

I això durant tres dies, perquè els independentistes volien ocupar-los des de divendres. A aquests efectius calia transportar-los: un dispositiu logístic de 3.000 agents més. I n’hi havia ja 6.000 custodiant edificis. En total, més de 60.000 efectius. Tancar totes les escoles era impossible”. A la tardor del procés, els reforços enviats per Interior no van superar els 10.000 policies i guàrdies, que es van afegir als 4.700 destinats a Catalunya.

Trapero no volia política

Un any després de l’1-O, el portaveu de la policia catalana, l’inspector Albert Oliva, remarca a EL PERIÓDICO que des del 4 de setembre, quan comencen els preparatius del dispositiu Àgora –el més gran fins ara– els Mossos tenen “clar” que, com a “policia integral”, han “de complir les ordres que arribin de la judicatura”. “Mai ens vam plantejar desobeir-les”, insisteix. I la manera en què es decideix procedir per complir-les “es presenta amb transparència” a Pérez de los Cobos.

Notícies relacionades

El carrer desborda Torra durant la celebració del primer aniversari de l'1-O

Guia d'actes i mobilitzacions per l'aniversari de l'1 d'octubre

Altres fonts, tant policials com de la conselleria, vinculen els dubtes que pugui suscitar el compromís de la policia catalana amb el mandat judicial a les declaracions del conseller Joaquim Forn o del director general Pere Soler (els dos recanvis ordenats per Puigdemont a l’estiu per a Jordi Jané i Albert Batlle, menys disposats a posar en un compromís els Mossos), que van afirmar que la policia catalana no impediria el referèndum. Aquestes manifestacions van crispar el cos, en especial a Trapero, que fins i tot va arribar a demanar al Palau de la Generalitat que deixessin al marge de la política els Mossos.

“Ens ha dolgut molt durant aquest any que moltes persones, i no em refereixo al poder judicial, hagin dit coses sobre els Mossos sense conèixer el nostre model policial –que va aprendre de casos com el desallotjament de la plaça de Catalunya o Ester Quintana– simplement per fer-nos mal”, resumeix Oliva, sobre el sentir d’un cos amb 143 agents citats en diligències judicials i 72 de formalment investigats pels fets de l’1-O. A més, Joaquim Forn, Cèsar Puig, Pere Soler –la cúpula de la Conselleria d’Interior– i Trapero s’enfronten a penes de presó d’entre 20 i 30 anys per delictes de rebel·lió, o sedició, i pertinença a organització criminal.