El Suprem rebutja investigar Pablo Casado pel seu màster

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha assumit el criteri fiscal i ha rebutjat obrir una causa penal contra el president del PP, Pablo Casado, ja que no aprecia l’existència d’"indicis consistents" de la participació delictiva de l’aforat en els delictes de prevaricació administrativa i de suborn impropi recollits en l’exposició raonada enviada l’agost passat per la titular del Jutjat d’Instrucció número 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel, per tractar que se l’investigués pel màster que va obtenir a la Universitat Rei Joan Carles.

La sala assumeix el criteri del tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas, Luis Navajas i conclou que no es presenta el concert de voluntats previ o simultani entre el líder del PP i el que va ser responsable del màster, el catedràtic Enrique Álvarez Conde, que requereix el delicte de prevaricació administrativa pel qual, entre altres delictes, aquest últim està sent investigat. No obstant, admet que de les actuacions puguin considerar-se “indicis que s’ha dispensat un tracte de favor a l’aforat”, però entén que “això pot merèixer un altre tipus de consideracions alienes al dret penal”.

En la seva interlocutòria explica que la cooperació necessària en un delicte de prevaricació administrativa es produeix quan el subjecte coopera en l’execució amb un acte sense el qual no s’hauria executat. Afegeix que la jurisprudència exigeix, d’una banda, un concert de voluntats amb l’autor, que pot ser previ o, si més no, simultani a l’acte prevaricador, i, d’altra banda, una aportació essencial a l’execució, que generalment es produeix en la fase de preparació. Afegeix que el cooperador ha de conèixer el pla de l’autor i saber que amb la seva aportació coopera al seu èxit. Circumstàncies de les quals no veu indicis en el cas de Casado.

Per a la sala, que l’aforat es matriculés en el màster, hi aportés la documentació necessària, entre la qual, el seu expedient acadèmic, i en pagués la matrícula, “són actes neutrals que van ser executats de la mateixa forma per tots els alumnes i que, en si mateixos, no tenen sentit delictiu”.  “No resulten indicis d’un acord previ, ni tampoc signifiquen una aportació rellevant diferent de la que van fer els altres alumnes. És clar que la decisió posterior ja no depenia d’ell, sinó dels responsables del màster”, aprofundeix la interlocutòria.

Pel que fa al reconeixement de 40 crèdits que es va fer al líder del PP, la sala té en compte que la mateixa exposició raonada admet que era lícit, per això tampoc pot suposar un indici en contra seu, sinó que pot deure’s a un “si més no, irregular comportament dels responsables del màster”.

L’ús del títol es tractaria d’un fet posterior a la consumació del delicte de prevaricació i, per tant, “irrellevant penalment, encara que es cometi al qualificar les assignatures amb excel·lent sense cap mèrit acadèmic o a l’expedir el títol sense els mèrits necessaris”.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Finalment, respecte a la no assistència a classe, la sala afirma que “tampoc és indicativa d’un acord previ”. La importància en aquest aspecte, afirmen els magistrats, “és relativa, perquè en l’exposició raonada es reconeix que no es passava llista i que, concretament, en una assignatura puntuava només un 10%”. Llavors la interlocutòria dedueix que és una actuació imputable “al responsable de la seva valoració, sense que el fet que l’alumne se’n beneficiï indiqui de forma prou consistent que hi ha hagut un previ acord il·legítim amb el professor”.

Suborn en funció del càrrec

Respecte al delicte de suborn impropi, el tribunal remarca que la valoració dels fets ha de realitzar-se en relació amb la posició de l’aforat en el moment de l’execució, quan era diputat madrileny. Per això “hi haurà d’haver alguna vinculació apreciable entre el regal que es diu rebut en l’exposició raonada i la seva funció”. El fet que fos president de Noves Generacions del PP tampoc implica la condició d’autoritat o funcionari públic, segons els magistrats. I només podria entendre’s no prescrit si hi hagués prevaricació.