Anar al contingut

DOCUMENT

Ruptura total a Pedralbes

L'acta de la junta de seguretat que es va celebrar tres dies abans del referèndum de l'1-O constata l'abisme entre Estat i Generalitat

Hi va haver un diàleg de sords entre Puigdemont, que defensava "preservar la convivència", i Pérez de los Cobos, que exigia respecte a la llei

Daniel G. Sastre

La ruptura total entre el Govern i la Generalitat respecte al referèndum de l’1 d’octubre es va consagrar fa exactament un any. El 28 de setembre del 2017 es va produir l’últim intent de trobar una sortida que donés compliment a l’ordre del Tribunal Superior de Justícia d’evitar la votació “il·legal” i, alhora, evités les imatges de repressió policial que van fer la volta al món tot just tres dies després. La trobada va acabar en fracàs perquè els objectius de les dues parts eren antagònics.

Ho prova l’acta de la Junta de Seguretat extraordinària que es va celebrar aquell dia, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Entre retrets i en un ambient tens, Carles Puigdemont i Diego Pérez de los Cobos van constatar les seves discrepàncies. Mentre el president de la Generalitat va posar l’accent durant tota la reunió en la necessitat que els cossos policials havien d’actuar “sense afectar la normal convivència ciutadana” durant l’1-O, Pérez de los Cobos va insistir que no es podia confondre “el substantiu” –complir la llei i impedir la celebració del referèndum– amb “l'adjectiu”, la forma d’acatar el mandat judicial.

Els cinc folis de l’acta de la reunió evidencien que aquell dia, en el Palau de Pedralbes de Barcelona, va tenir lloc un diàleg de sords. Acompanyaven Puigdemont el llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn, el secretari general del Departament i l’ex-major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, entre d’altres. Per part del Govern, i a més de Pérez de los Cobos, hi havia el llavors secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, l’exdelegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i el secretari tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver.

Puigdemont va obrir la reunió afirmant que calia trobar una “resposta proporcionada” a les previsions que aquell diumenge participés “molta gent” en el referèndum. A més, es va queixar de l’arribada a Catalunya de nombrosos efectius de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, sobretot quan “no s’havia requerit la seva ajuda”. El llavors president va avisar des del principi els seus interlocutors: la policia judicial complirà les ordres “amb el criteri que decidim”, va dir.

I a tota hora va deixar clar que la referència del TSJC a la necessitat de salvaguardar la “normal convivència” es convertiria en la seva guia d’actuació. Trapero va recolzar aquesta idea. El llavors major dels Mossos, avui processat per sedició i organització criminal, va remarcar que segons la seva opinió els cossos policials havien de complir la llei l’1-O “preservant la convivència” i “fent ús de la força únicament quan calgui repel·lir agressions a la policia o a terceres persones”.

Pérez de los Cobos es va enfrontar amb Trapero després d’aquestes paraules. El coordinador del dispositiu governamental per impedir l’1-O va expressar els seus temors sobre com actuarien els Mossos tres dies després. “El que no és acceptable, recull l’acta citant la intervenció de Pérez de los Cobos, “és utilitzar com a excusa la possible alteració de la convivència que podria derivar-se de l’hipotètic ús de la força en cas de resultar necessari per –amb aquest pretext– incomplir les ordres judicials rebudes i facilitar el desenvolupament d’una activitat il·legal mitjançant la inacció policial”.

Jerarquia policial i 20-S

Un altre focus de conflicte va estar en com s’organitzava el treball policial de l’1-O. Joaquim Forn va assegurar que tant Guàrdia Civil com Policia Nacional havien “d’actuar únicament a requeriment dels Mossos”. Pérez de los Cobos va recordar llavors que la interlocutòria del TSJC, emesa el dia anterior, es dirigia “a tots els cossos de seguretat per igual”, per la qual cosa “tots els cossos estan obligats a complir amb aquesta interlocutòria sense necessitat de requeriment previ”.

Els retrets van arribar també a l’actuació de la Guàrdia Civil davant la Conselleria d’Economia, que s’havia produït vuit dies abans. El llavors director general de la Policia catalana, Pere Soler –avui també imputat–, es va queixar que no s’avisés els Mossos abans de l’operació. “Si els haguessin anunciat prèviament els operatius, haurien adoptat les mesures oportunes i dimensionat l’operativitat d’una altra manera”, es llegeix a l’acta.

El total desacord es constata amb les intervencions finals en la reunió. Pérez de los Cobos exposa a Puigdemont que “hi ha una via molt més senzilla per evitar possibles aldarulls d’ordre públic” i l’“hipotètic ús de la força”: que el llavors president “faci una crida perquè no obrin els col·legis electorals el dia 1”. Millo també li va demanar directament que “desconvoqués” el referèndum. Puigdemont no va contestar.