Convivència enllaçada

Vermells per conscienciar sobre la sida, roses contra el càncer de mama i morats pelfeminisme. Des que es van començar a fer servir de manera massiva per diferents raons, els llaços han sigut sempre un símbol de solidaritat, però a Catalunya s’han convertit en causa de discòrdia. Els llaços grocs van iniciar la seva etapa donant recolzament als polítics a la presó. En el seu inici, els ideòlegs de la qüestió van provar de buscar un símbol que apel·lés més l’'esperit del 3-O', el de la vaga general després de l’actuació policial del dia del referèndum, que no una cosa estrictament independentista. A poc a poc han anat inundant Catalunya: balcons d’ajuntaments, escoles, ponts, rotondes, parcs, carrers... I si d’un costat hi ha ciutadans que posen llaços grocs, també n’hi ha altres que els treuen, segurament perquè bona part de la societat catalana no entreveu en aquests llaços la transversalitat en què presumptament van néixer i sí l’identifiquen com un símbol pro-independentista

La tardor passada van néixer les “brigades de neteja”, grups que es reunien de nit, amb la cara tapada, per retirar-los. Fins i tot el primer partit de l’oposició a Catalunya, i aleshores vencedor de les eleccions del passat 21 de desembre, Ciutadans, es van afegir a la campanya. Va ser a Alella, municipi del Maresme amb alcalde d’ERC, i fins allà es van desplaçar el líder nacional, Albert Rivera, i la cap de files catalana, Inés Arrimadas.

La presència d’aquests símbols als carrers ha provocat conflictes entre veïns que en molts casos s’han traduït en incidents més o menys greus. Entre els més mediàtics hi ha el d’una dona que va denunciar haver sigut agredida mentre retirava llaços al parc de la Ciudatella, tot i que la filiació del presumpte agressor encara no ha sigut del tot aclarida.

 I durant la concentració que va organitzar Ciutadans en repulsa per aquesta agressió, un càmera de Telemadrid va ser, al seu torn, atacat a cops perquè els presents van creure que treballava per a TV-3. En la reunió de la Junta de Seguretat, la Generalitat i l’Estat havien d’aclarir si hi ha o no un problema de convivència a Catalunya a compte dels llaços. Hi va haver un consens de mínims: que l’espai públic és de convivència i els Mossos l’han de garantir. Sobre com ho han de fer, el dubte continua. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va assegurar recentment en una entrevista que “els mossos no retiraran ni un llaç groc”. També és cert que a mesura que el calendari s’ha allunyat del sempre mortífer agost –quant a notícies–, la qüestió ha anat desapareixent de les portades, tot i que sempre amenaçant de despuntar en qualsevol moment.

Sense dades oficials

Provar de posar xifres als incidents que s’han produït a Catalunya a causa dels llaços és missió impossible. Els Mossos d’Esquadra no faciliten dades d’actuacions d’aquest tipus. El Ministeri de l’Interior elabora estadístiques per comunitats autònomes sobre infraccions penals i, pel que fa a delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries, entre gener i juny de 2018 van augmentar un 2,7% a Catalunya respecte al mateix període de l’any anterior. Però és impossible saber quants d’aquests tenen relació amb els llaços grocs.

El defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, va expressar la seva “preocupació pel deteriorament de la convivència en els espais públics de Catalunya”. En una declaració institucional va demanar “respecte a la neutralitat ideològica als edificis i espais públics”. Poc després, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, emetia un altre comunicat queixant-se de la falta de coordinació amb el seu homòleg estatal i posant l’accent en la importància de respectar la llibertat d’expressió. Les dades que manegen les dues institucions sobre les queixes rebudes tampoc ajuden. Des del Síndic asseguren que han rebut cinc queixes de ciutadans per la col·locació de llaços grocs, però no poden facilitar més detalls perquè encara estan en tràmit. El Defensor del Poble estatal parla de “desenes”, tot i que de moment sense xifres més concretes. Fonts de l’organisme asseguren que les queixes van començar a augmentar significativament des que es va fer públic el comunicat.

Resposta dels ajuntaments

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Malgrat l’absència de dades oficials, els incidents que ha recollit la premsa i que sí que estan registrats han portat alguns ajuntaments a prendre les seves pròpies mesures per afrontar el problema. És competència dels consistoris, a través de les ordenances municipals, regular els usos de l’espai públic. I les decisions que cada un ha pres varien molt en funció del color polític.

A Arenys de Munt, governat per la CUP, es va acordar al maig una declaració institucional de recolzament a la col·locació de llaços grocs en l’espai públic i valorava fins i tot la possibilitat de multar amb entre 100 i 200 euros els qui els retiressin sense autorització prèvia, basant-se en una interpretació rigorosa de les seves ordenances. A Castellbell i el Vilar, amb el PSC al capdavant, es va acordar retirar tots els símbols, de qualsevol tipus, que no hagin sigut prèviament autoritzats, també en compliment de les seves ordenances, i fins i tot sancionar els qui els col·loquin sense permís previ de l’ajuntament.